Resultats de la cerca
Es mostren 3694 resultats
Joan Eixemeno
Història
Política
Cristianisme
Teòleg, predicador i diplomàtic.
Franciscà, el 1401 passà a viure a Barcelona, on fou confessor de la reina Maria de Luna, del comte d’Urgell i de Martí de Sicília el 1409 anà amb aquest darrer a Sardenya, i li serví d’executor testamentari Defensà els drets a la corona del comte Jaume d’Urgell, del qual fou ambaixador en el parlament de Catalunya 1411 Malgrat això, serví després Ferran I i, a Itàlia, participà en les negociacions per a l’acabament del Cisma d’Occident Hom li concedí primerament l’arrendament del bisbat de Malta 1417, i després efectivament la mitra 1418 La constant relació amb Itàlia influí…
Jaume Destorrent i Casa-saja
Història
Política
Ciutadà i polític barceloní, fill de Pere major de dies
.
Es doctorà en dret a Lleida Després de l’execució del seu germà Pere 1462 hagué de fugir de Barcelona Fou conseller en cap el 1478, síndic a les corts en 1480-81 i advocat de la generalitat el 1482 De nou conseller en cap el 1484, comandà la bandera de la ciutat contra els remences Advocat de la ciutat el 1485 i el 1490, fou el cap del partit favorable a la intervenció del rei Ferran II en el municipi i que governà Barcelona durant el període de reformes i del redreç politicoeconòmic Conseller en cap per nomenament reial en 1490-91, i després regent de la cancelleria 1491, elaborà el…
Vicent Clavel i Andrés
Literatura catalana
Editor, traductor i assagista.
Exercí bàsicament com a periodista El 1902 s’inicià en l’ofici a la redacció del diari republicà El Pueblo , on collaborà amb Blasco Ibáñez El 1913 passà a residir a Madrid, on formà part de les redaccions d’“El País” i “El Radical” El 1916 tornà a València, on fundà l’editorial Cervantes, de publicacions en castellà, i collaborà en periòdics populars d’orientació valencianista com “La Barraca” 1913 i en la collecció “El Cuento del Dumenche” 1919 El 1920 s’establí a Barcelona, on traslladà l’editorial, que reprengué associat amb Ferran Maristany Fou un dels fundadors de Casa…
Francesc Barceló
Literatura catalana
Cavaller i poeta.
Vida i obra Emparentat amb importants famílies valencianes, l’any 1488 fou elegit justícia civil per la parròquia de Sant Nicolau, i el 1488 n’ocupà el càrrec de jurat El 1511 fou escollit, juntament amb Francesc de Castellví, conseller de la ciutat en representació dels cavallers, i fou servidor de Ferran el Catòlic Pel que fa a la seva activitat literària, en destaca la participació en el certamen marià del 1474 amb dues composicions, una en castellà, O, Virgen, Santa, Senyora , i uns estramps en català que començaven Obriu, obriu, senyora, vostres còffrens La composició…
Ferdinando Francesco d’Ávalos
Història
Marquès de Pescara i comte de Loreto.
Noble napolità Era fill d’Alfonso i de Diana de Cardona Participà activament en les lluites militars d’Itàlia entre el 1512 i el 1525, al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó i de l’emperador Carles V El 1512 fou fet presoner per Gastó de Foix a la batalla de Ravenna L’any 1521 contribuí a la conquesta del Milanesat, i un any després participà en la batalla de Bicocca El 1524 derrotà el francès Bonnivet, i l’any següent era l’artífex de la victòria de Carles V a Pavia Poc temps abans de morir informà l’emperador d’una conjura que Francesc Sforza, duc de Milà, projectava contra…
Alfons d’Aragó
Història
Fill natural d’Alfons II de Nàpols i de Trusia Gazzella.
Lluità el 1495, durant l’ocupació francesa, pel retorn del seu germanastre Ferran II el 1497 fou lloctinent general de l’Abruç L’any següent fou establert el seu matrimoni amb Lucrècia Borja, filla del papa Alexandre VI, per tal de refermar els lligams entre Nàpols i la cort pontifícia Rebé del seu pare, en aquesta ocasió, el títol de duc de Bisceglie i príncep de Salern, i s’establí a Roma La política filofrancesa del papa deteriorà, però, les relacions entre aquest i la cort napolitana el 1500 Alfons d’Aragó fou ferit greument a les escales de Sant Pere del Vaticà i, quan…
baronia de Rocafort de Queralt
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Rocafort (Conca de Barberà).
Constituïda el 1370 quan el noble Dalmau de Queralt i de Rocabertí quan obtingué, per venda de Pere III el Cerimoniós , la plena jurisdicció del castell termenat de Rocafort El segle XV la baronia passà, per successió, dels barons de Queralt als Centelles, comtes d’Oliva El 1515 fou comprada pel doctor en lleis i del reial consell Joan d’Armengol, senyor de les baronies de Vallespinosa i de Montagut Fou confirmada com a títol del regne el 1747 a Antoni d’Armengol i d’Aimeric mort el 1764, baró de Calabuig Passà per enllaç 1805 als Peguera, marquesos de Foix, que la posseïren fins el 1881 El…
Emili Gil Botí

Emili Gil Botí
Gerardo Blázquez
Escalada
Alpinisme
Escalador i alpinista.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya, membre destacat del Centre Acadèmic d’Escalada CADE durant la dècada dels seixanta Realitzà primeres escalades, amb obertura de vies i ascensions hivernals En destaquen les vies CADE que obrí a la paret de Terradets a l’octubre del 1963 amb Emili Civís, Ferran Abella i Claude Colins o als Diables de Montserrat, el 24 de maig de 1970, amb Xavier Pérez Gil i Ramon Galí, a més d’ascensions al Pedraforca, els Pirineus i el massís de les Calanques Feu diverses ascensions als Alps al massís del Mont Blanc 1962, i les cares nord de les Grans…
parlament
Edifici del Parlament del Canadà, a Ottawa
© Corel Professional Photos
Política
Dret constitucional
Assemblea legislativa d’un estat, nació, regió, etc, els poders de la qual són regulats, generalment, per la constitució.
Formada per una sola cambra unicameralisme , sobretot en els règims centralistes o unitaris, o, més sovint, per dues bicameralisme , sobretot en els sistemes d’estats federals, és composta, en els règims democràtics, per representants dels ciutadans La cambra baixa és elegida per sufragi universal directe la cambra alta, sovint per sufragi indirecte, per exemple, pels parlaments regionals però també, a vegades, per designació o en funció d’un càrrec El parlament és, doncs, l’òrgan més important de representació dels ciutadans i té, per tant, a part les seves funcions legislatives, la tasca d’…
Una corona, dos sistemes polítics. 1479-1714
Els estats de la corona de Catalunya-Aragó, incorporats, des dels anys 1479, 1519 i 1580, a imperis confederats cada cop més grans, van mantenir els propis sistemes polítics les generalitats o, per exemple, el Consell de Cent de Barcelona fins al període de 1713-14 Seguint la llarga tradició d’unions matrimonials que podien significar federacions o unions de territoris com ara el casament, el 1137, del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV amb Peronella, l’hereva del regne d’Aragó, l’opció matrimonial del 1469 va tenir conseqüències polítiques deu anys més tard Mediterrània occidental vers el…