Resultats de la cerca

Ballarina i actriu a Zuric i Berlín, la seva trobada amb el cercle d’artistes que incloïa Frank Wedekind, Kurt Weil —amb el qual es casà el 1925— i Bertolt Brecht fou decisiva en l’orientació de la seva carrera El mateix Brecht escriví papers especialment pensats per a ella a Mahagonny i a L’òpera de tres rals , que musicà Weil Tots tres fugiren del nazisme i es refugiaren a París i finalment als Estats Units el 1933, on Lenya interpretà a Broadway totes les òperes i els musicals del seu marit Amb el temps, les interpretacions de Lenya han esdevingut prototípiques de l’obra vocal de Weil

Començà estudiant clarinet, però de seguida s’interessà pel saxo alt, instrument amb el qual desenvolupà tota la seva trajectòria Professional des del 1945, collaborà amb Jerry Wald i després entrà a formar part de l’orquestra de Claude Thornhill 1947 La seva influència principal d’aquests anys, tanmateix, fou la del pianista Lennie Tristano , del qual fou deixeble i amb el qual enregistrà diversos àlbums Adoptà la seva concepció musical, que més tard rebé el nom de cool-jazz , prioritzant la introspecció i un cert intellectualisme, oposat a l’agressivitat i l’emotivitat del bop Enfront de la…

Estudià a la Cornish School de Seattle i a la Bennington School of Dance Entre el 1939 i el 1945 formà part de la companyia de Martha Graham , que l’encoratjà a crear les primeres coreografies Root of an Unfocus , 1944 Després de deixar la companyia de Graham, conegué el compositor John Cage , amb el qual collaborà des d’aleshores i de qui fou parella sentimental fins a la mort d’aquest 1992 A partir de diversos projectes, com The Seasons 1947, introduí elements aleatoris i experimentà amb la simultaneïtat i independència de dansa i música El 1952 creà la seva pròpia companyia, la Merce…

De formació musical universitària, tocà amb Sonny Stitt i amb una orquestra militar Posteriorment dirigí un grup amb Kenny Dorham i arribà ràpidament a la fama en els grups de Horace Silver 1964-66 i Herbie Hancock 1969-70 A partir d’aleshores dirigí diversos grups Tocà regularment amb Freddie Hubbard i altres instrumentistes en un estil d’improvisació dintre del jazz modern que influí molt en altres intèrprets del saxo tenor Menys influït per John Coltrane que la majoria dels saxofonistes de la seva generació, aprengué l’estil de Sonny Rollins amb la música soul i d’Ornette Coleman amb el…

Autodidacte, començà com a pianista, però ben aviat adoptà la bateria com a instrument habitual, de la qual, juntament amb M Roach i K Clarke, fou l’intèrpret més destacat del jazz modern Collaborà en les bandes de M Lou Williams i de Fletcher Henderson, i posteriorment s’uní al grup de músics que, encapçalats per Ch Parker, protagonitzaren la revolució bop Al final dels anys quaranta fundà els Jazz Messengers , formació cabdal en la història del jazz , que recollia l’herència del soul , el gòspel i el funk , i que ha estat l’escola de molts jazzmen famosos El seu estil, en el qual incloïa…

Fou professor a les universitats de Chicago, Califòrnia i Berkeley Interessat en les qüestions de folklore, llenguatge i religió dels pobles primitius, s’especialitzà en l’estudi dels indis ojibwes i winnebagos Escriví, entre altres obres The Winnebago Tribe 1915-16, Primitive Man as Philosopher 1927, The Method and Theory of Ethnology 1933 i The World of Primitive Man 1953

S’inicià en la literatura escrivint en hebreu, però, passat a l’ídix, es convertí en un humorista molt conegut Alguns personatges seus Menakhem Mendel, Tevje, etc s’han fet famosos És coneguda sobretot la seva novella La història del lleter Tevje 1914, amb reelaboracions posteriors, que ha estat convertida en una comèdia musical, tant al teatre com al cinema Anatevka The Fiddler on the Roof

Estudià a Columbia i en diverses universitats d’Alemanya i Suïssa i fou professor a la de Columbia des del 1929 Treballà sobre les propietats magnètiques i elèctriques de l’àtom i ideà el mètode de la ressonància magnètica nuclear El 1944 rebé el premi Nobel de física

Estudià a Panchevo i a Praga, i el 1874 se n'anà als EUA, on estudià les descàrregues elèctriques en els gasos i sobretot les transmissions telefòniques, per a les quals inventà el 1899 un mètode pupinització a fi de millorar el comportament de les línies, mitjançant unes bobines, anomenades de Pupin

De gran precocitat, començà estudis de piano al Conservatori de Berlín als sis anys, i esdevingué un virtuós de l’instrument Fugint dels nazis, la seva família, d’origen jueu, marxà a París el 1938, on durant un any fou deixeble de Marcel Dupré al Conservatori de París Exiliat als Estats Units amb la seva família, hi estudià composició amb Joseph Acron i Mario Castelnuovo-Tedesco, a Los Angeles, i direcció amb Pierre Monteux, a San Francisco Nacionalitzat nord-americà 1943, el 1946 escriví per a Josep Iturbi una peça de jazz per al film musical Holiday in Mexico Després d’un any a l’exèrcit…