Resultats de la cerca
Es mostren 1711 resultats
Pardines
Pardines (Ripollès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, a la vall de Ribes, estès a la capçalera del Segadell (afluent del Freser per l’esquerra), que neix als rasos de Pòrtoles, sota la collada Verda, i travessa el terme d’E a W (vall de Pardines).
Situació i presentació Pardines, tot i la seva extensió 31,05 km 2 , és un dels municipis menys poblats El terme limita al NE amb Vilallonga de Ter, al SE amb Ogassa, a l’W amb Ribes de Freser, i per una estreta franja de terreny limita al NW amb Queralbs La vall de Pardines es troba tancada al N pels vessants de Puig Cornador 1783 m, Puig Cerverís 2202 m, el de Mont-roig 1978 m i la serra de Pòrtoles, i al S, per la Serra Cavallera 2007 m i el Taga 2032 m El poble de Pardines, cap de municipi, és situat al centre del terme, i antigament era conegut també com Vilatinyós La població es…
la Guingueta d’Àneu
Pantà de la Torrassa, a la Guingueta d’Àneu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà, situat a banda i banda de la Noguera Pallaresa.
Situació i presentació El municipi de la Guingueta d’Àneu, de 108,42 km 2 , es formà el 1971 amb la fusió dels termes d’Unarre i Escaló amb el de Jou La creació del nou municipi comportà el desplaçament del cap administratiu, que tradicionalment havia estat a Jou, al poble de la Guingueta d’Àneu per la seva situació a tocar de la carretera Les terres de la Guingueta d’Àneu limiten al N, per un punt, el del cim de Mont-roig, amb el departament francès de l’Arieja a l’E amb les terres de ponent de la Vall de Cardós, per Lladorre i Vall de Cardós al S amb Llavorsí i Rialb, i a l’W amb Espot,…
estany d’Era Restanca
Estany
Estany de la vall de Rius, dins el municipi de Salardú (Vall d’Aran), dins l’antic terme d’Arties, que es forma, amb aigua procedent de l’estany de Mar, en una vall afluent, per la dreta, al barranc de Rius.
És aprofitat, mitjançant una presa, per a l’obtenció d’electricitat
Fórnols de Matarranya
Municipi
Municipi del Matarranya, a la zona muntanyosa que separa les valls del Guadalop i del Matarranya (941 m d’altitud màxima, a l’extrem meridional del terme), que forma la capçalera del barranc de les Canals, afluent del Matarranya per l’esquerra.
Una gran part del terme és ocupat per bosc de pins i matollar L’agricultura, al fons de les valls, és predominantment de secà i és dedicada sobretot a les oliveres Hom hi conrea també vinya, ametllers i cereals Hi ha molins d’oli La vila 164 h agl 1981 706 m alt és al cim d’un serrat A llevant hi ha la barriada de Soldevila i a migdia la de Cantonet L’església parroquial és dedicada a santa Maria Prop seu hi ha el santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Fórnols El 1971 fou agregat al municipi de la Freixneda, però el 1982 hom l’ha tornat a segregar
riera de Cabanyes
Riera
Curs d’aigua de la Selva, afluent, per l’esquerra, de la riera de Sils, que neix a la Serralada Litoral, sota el coll de Cabanyes (210 m alt.), pas de la carretera de Lloret de Mar a Santa Coloma de Farners.
la Font de la Reina
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la dreta del riu de la Maimona (límit septentrional del terme), afluent del Millars, accidentat pels contraforts septentrionals de les serres d’Espadà i de l’Espina.
La major part del territori és improductiva matollar, roures, alzines L’agricultura és predominantment de secà 255 ha, destinada a cereals i a vinya El regadiu es limita a 16 ha i aprofita l’aigua de fonts, abundants al terme fonts de Baños i de Mangraneres La pèrdua de més del 90% de la població des del 1900, anuncia una eminent despoblació El poble 44 h agl 2006 811 m alt és, aturonat, damunt el riu de la Maimona L’església parroquial la Mare de Déu dels Àngels depèn de la de Vilanova de la Reina
riu de Millars
Riu
Afluent del riu Magre per l’esquerra, que neix a la serra de les Cabrelles, dins el terme de Requena, i, després de travessar de N a S el de Bunyol, desguassa al seu col·lector dins el de Iàtova (Foia de Bunyol).
el Palau
Caseria
Caseria i antiga quadra del municipi de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat), a la dreta de la riera del Palau, afluent del Llobregat per la dreta, la qual neix dins el terme de Castellví de Rosanes, prop de can Xandri.
Damunt seu hi ha l’ermita o santuari del Palau, dedicada a santa Madrona Modernament hom hi ha edificat la urbanització del Parc de Vallpalau Al S hi hagué l’antiga colònia industrial del Palau
Malanyeu
Sant Sadurní de Malanyeu
© Fototeca.cat
Poble
Poble (999 m alt.) del municipi de la Nou de Berguedà, situat a l’esquerra de la riera de Malanyeu
, afluent del Llobregat per l’esquerra, que dominen, al vessant S, els cingles de Malanyeu
, contrafort W de la serra de Catllaràs.
L’església parroquial de Sant Sadurní és d’origen romànic, bé que modificada posteriorment depèn de la de la Nou
el Termenès
Història
Territori històric del Llenguadoc (Occitània), entre el Perapertusès, el Rasès, el Carcassès i el Narbonès, al vessant septentrional de les Corberes, que comprèn, fonamentalment, l’alta vall de l’Orbieu (afluent, per la dreta, de l’Aude), fins prop de la Grassa.
Històricament també en formà part la zona de la vall del Verdoble al voltant de Tuixà i de Pasiols, geogràficament del Perapertusès En fou el centre el castell de Termes, esmentat per primera vegada l’any 1110