Resultats de la cerca

El desglaç del gel àrtic s'accelera A l'estiu del 2012 el desglaç de la coberta de gel sobre l'oceà Àrtic va batre el rècord Segons les observacions dels satèllits, la capa de gel flotant a l'Àrtic va assolir el nivell més baix des que es duen a terme aquestes observacions, fa més de trenta anys La recerca d'un grup d'investigadors de l'Institut Polar Noruec va alertar de les importants repercussions derivades d'aquesta progressiva acceleració del desglaç de l'Àrtic a l'estiu, més forta del que s'esperava, com també les implicacions que pot tenir en el clima futur d'Europa La reducció de l'…

Situació i presentació El terme municipal de Vilaller, de 59,23 km 2 , centre de la vall de Barravés nom de l’alta conca de la Noguera Ribagorçana s’estén al sector central i septentrional de la comarca, en contacte amb la Vall d’Aran i al límit amb la província d’Osca Limita al N amb els termes de Viella i Salardú Vall d’Aran, a ponent amb Montanui Ribagorça, al S i SE amb el Pont de Suert i a l’E amb el de la Vall de Boí El municipi comprèn la vila de Vilaller, cap administratiu del municipi, el poble de Senet de Barravés, l’antiga quadra de Cierco, el santuari de Riupedrós i les ermites de…

L’any hidrològic 2015-2016 Revisant els darrers cinc anys de dades, tot i els alts i baixos propis de les variacions interanuals, es pot afirmar que la tendència general és que la quantitat d’aigua que circula pels rius disminueixi Aquest any hidrològic no en va ser cap excepció, i es van repetir els cabals inferiors a les mitjanes històriques a la majoria d’estacions d’aforament La manca d’episodis de pluja destacables i, per tant, la manca d’aportació d’aigua dels rius van deixar les reserves hídriques de les conques internes a les portes del llindar de sequera Les conques internes de…

Situació i presentació És situat a la banda septentrional de la comarca, als vessants meridionals de la serra del Tallat, que en aquest sector separa la Conca de Barberà i l’Urgell, amb altituds que oscillen entre els 770 i els 796 m la Faneca, 774 m d’altitud Confronta amb els termes de Forès i Sarral E, de Barberà de la Conca i Pira S, de Blancafort W i de Vallbona de les Monges, a l’Urgell, i Passanant N A llevant el terme és drenat pel barranc del Xano, que, procedent del terme de Forès, s’ajunta amb el barranc del Mas del Jep per formar la rasa de Pira, ja en aquest terme, i que…

Situació i presentació El terme municipal de l’Albi, de 32,61 km 2 d’extensió, s’estén pel sector sud-oriental de la comarca, a la dreta del riu de Set que forma el límit sud-occidental, al peu de la serra de la Llena Els límits municipals són amb els termes de les Borges Blanques NW-N, Cervià de les Garrigues W, la Pobla de Cérvoles SW, el Vilosell S i Vinaixa E Tota la població s’agrupa a la vila de l’Albi En aquest municipi predomina el paisatge tabular de la plataforma garriguenca, formada per una gran massa de pudingues, i a l’extrem sud i sud-oriental s’alcen els contraforts de la serra…

Situació i presentació El terme municipal del Vilosell, de 18,88 km 2 , és a l’extrem sud-oriental de la comarca, a la part més alta de la plataforma garriguenca, ja al límit amb la Conca de Barberà, als vessants septentrionals de la serra de la Llena, els punts més alts de la qual punta del Curull i la Tossa, de 1 018 i 1 023 m respectivament marquen la frontera meridional, de la qual davalla el riu de Set, que marca la frontera occidental Els municipis limítrofs…

Situació i presentació S’estén al sector SE de la comarca en un paisatge plenament garriguenc Limita amb els municipis d’Aspa E, Lleida E i N, Albatàrrec NW, Montoliu de Lleida i Sunyer W i Alcanó SW, i encara, per un punt al SW, amb el de Sarroca de Lleida Per l’extrem SE confronta amb el Cogul, pertanyent a les Garrigues La plataforma que configura aquest terme és accidentada per diversos tossals, com el Tossal Gros 331 m, al S del poble d’Alfés, o els que s’aixequen a banda i banda del riu de Set, entre els quals hi ha el tossal del Senyor, en el límit NW amb Sunyer El riu esmentat…

Situació i presentació Limita a llevant amb els termes bagencs de Cardona i Sant Mateu de Bages i al sud amb el de Calonge de Segarra, pertanyent a l’Anoia Dins el Solsonès entronca amb els municipis de Riner N, la Molsosa S i Llobera NW i Torà a ponent A la vall del Cardener, entre els termes de Cardona i Navars, dins la comarca del Bages, hi ha un enclavament i antiga quadra del terme de Pinós, en gran part estès a l’esquerra del riu, anomenat de Malagarriga La serra de Pinós que culmina a 931 m forma l’eix en direcció NE-SW Aquesta serra és un anticlinal format en un dels darrers…

Situació i presentació El terme s’estén als vessants de la dreta del riu Negre que li dona el nom, o riera de Solsona, que forma en una bona part el límit septentrional, fins a l’altiplà SW on s’alça l’important santuari del Miracle 861 m, a la divisòria d’aigües del Cardener i el Segre, i fins al sector SE centrat pel poble de Su, a la capçalera de la riera de Matamargó Aflueixen al riu Negre diversos afluents, com els torrents de Galtanegra i d’Avellanosa El Cardener forma en part el límit NE Limita al NW amb el terme d’Olius sector del S de Solsona, al NE i l’E amb el de Clariana de…

L’origen de la població romans, visigots i musulmans segles III aC-VIII dC Fragment d’un plat de ceràmica estampada, trobada en una de les campanyes d’excavació del puig de Sant Vicenç d’Enclar JM Ubach-Patrimoni Artístic Nacional Vista aèria del poble d’Ordino, situat vers la capçalera d’una de les tres valls principals que formen el Principat ECSA-Rambol Les restes arqueològiques més antigues són les de la balma de la Margineda, datades al voltant del 9000–8000 aC epipaleolític A partir d’aquí tenim una seqüència cronològica fins avui i de manera continuada els enterraments de la Feixa del…