Resultats de la cerca
Es mostren 623 resultats
megatona
Física
Militar
Unitat de mesura de l’energia explosiva de les bombes nuclears equivalent a l’energia despresa en l’explosió d’un milió de tones de TNT.
La seva abreviatura és MT
plana del Po
Pla
Gran planura de la Itàlia septentrional drenada pel Po.
Administrativament queda repartida entre el Piemont, la Llombardia, l’Emília-Romanya i el Vèneto El que fou un dia gran golf adriàtic entre els Alps i l’Apení septentrional ha estat progressivament emplenat pels arrossegalls sòlids dels rius Començat l’emplenament ja al Pliocè, no ha parat pas encara el Po encara arrossega una mitjana d’uns 21 milions de tones de sediments cap al seu delta Així, tota la seva plana baixa és constituïda pels sediments fluvials, mentre que l’aurèola marginal ho és, en bona part, per materials de peu de muntanya La poderosa sedimentació fa que els rius tinguin un…
camió

Elements constitutius d’un camió de tres eixos amb caixa oberta
© Fototeca.cat
Transports
Vehicle automòbil especialment condicionat per al transport de càrrega.
La carrosseria és formada per dues parts muntades sobre el xassís la cabina , destinada al conductor i als ajudants, i la caixa , destinada a la càrrega La caixa pot ésser tancada, oberta o especial cisterna, plataforma, formigonera, tombarell o de trabuc, etc El camió lleuger , d’un pes total amb càrrega inferior als 3000 kg, és anomenat furgoneta o furgó , si és de caixa tancada, i camioneta , si és de caixa oberta o de plataforma a vegades és de tracció anterior per tal d’aconseguir una millor utilització de la caixa i abaixar la plataforma Secció d’un motor de…
L’impacte ambiental del creixement turístic balear
Intensitat energètica i petjada ecològica en l’economia Balear L’inici del turisme massiu ha produït canvis importants en les pautes de consum energètic a les Balears Tres condicionants han incidit en el tema el creixement de l’economia i, per tant, del grau d’activitat l’evolució tecnològica, que ha facilitat un ús més àgil de l’energia i ha afavorit el creixement vertiginós del consum i les variacions dels preus relatius de les diferents formes energètiques, que han induït un abaratiment dels valors finals Els dos sectors fonamentals que van protagonitzar aquest bot quantitatiu són el de la…
indústria naval
Transports
Indústria de la construcció naval.
En acabar la segona Guerra Mundial, la necessitat de refer les flotes en bona part enfonsades pels belligerants flotes neutrals fins i tot estimulà la reconstrucció i la modernització de les drassanes, que treballaren un quant temps a plena capacitat El 1946 foren avarats vaixells per valor d’uns dos milions i mig de tones de registre brut, però les dades certes en manquen dels estats socialistes en general, i d’una forma persistent de la Unió Soviètica i de la Xina són 2 115 milions Nou anys després l’avarament s’havia incrementat el 151,4% el 1966, rere un període un xic més llarg, el 169,1…
llegum

Llegums : llavors de soia vermella, mongetes vermelles, mongetes blanques, fesolets, faves, llavors de soia germinades, llavors de soia verda, cigrons, pèsols secs i llenties
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit dehiscent i monocarpel·lar que s’obre per la sutura ventral i pel nervi mitjà del carpel, característic de les lleguminoses.
Hom distingeix els llegums secs, que són les llavors de les lleguminoses que, com ara els cigrons, les mongetes, les faves, els pèsols, les soies, els tramussos i les llentilles, es poden conservar d’una estació a l’altra Hom els consumeix en gran quantitat, a causa de llur gran poder nutritiu, el baix preu i la facilitat de conservació Els fruits madurs es deixen assecar a la planta, i, un cop secs, hom en separa les llavors i les fa assecar al sol Els llegums verds s’han de consumir frescs, i generalment hom se'ls menja amb beina i tot, com ara les mongetes tendres, les faves tendres i…
Fornells
Vista aèria de Fornells
© Fototeca.cat
Poble
Poble (fornellers; 12 m alt.) del municipi des Mercadal, Menorca.
Situat al NE de la badia o port de Fornells , el més important de la costa de tramuntana, obert entre dos grans promontoris, el cap de Fornells , a l’W, i sa Mola de Fornells, a l’E, que forma una gran bossa de 5 km de longitud i 2 km d’amplada, al fons del qual hi ha un sector de platges i d’aiguamolls —s’Albufera—, amb unes salines ses Salines Noves i ses Salines Velles, que produeixen de 500 a 1000 tones anuals de sal Dins el port hi ha tres illes Gran o de ses Sargantanes, des Revells i Petita o des Porros La població té l’origen en una fortificació en resten les runes que al…
olmeca
Escultura olmeca trobada a les ruïnes de Teotihuacán, a Mèxic. Els olmeques varen ser els primers pobladors d’aquesta ciutat
© Corel Professional Photos
Etnologia
Individu d’un grup de pobles precolombins que es desenvoluparen a la costa del golf de Mèxic, a l’actual estat de Veracruz, entre el 800 i el 300 aC.
Es tracta de la cultura mexicana més antiga i qui sap si la més creadora, car la seva influència es troba pràcticament a l’etapa preclàssica de totes les cultures de l’antic Mèxic El primer centre olmeca fou la ciutat de La Venta, la més antiga de Mèxic, situada en una petita illa envoltada d’aiguamolls, on s’han descobert places cerimonials, plataformes de terra apilotada, piràmides, grans altars i esteles de pedra tallada plens de relleus, i, sobretot, sis monumentals caps humans de pedra de 3 metres d’alçada i de 15 tones de pes, admirablement tallats i molt realistes També s’…
Loira

El Loira al seu pas per Amboise
© Fototeca.cat
Riu
Riu de França, el més llarg del país, que drena el Massís Central, la conca de París i el S de Bretanya (1 020 km).
La seva conca 115 120 km 2 , més àmplia per l’esquerra —car hi rep gairebé tots els afluents— que per la dreta, ocupa una cinquena part de l’estat Neix a la muntanyes Jarbièr de Jòus i Mesen Massís Central, i tot seguit pren la direcció S-N, tot travessant entre gorges la conca de Pui, fins a arribar a la plana de Forez, fossa tectònica Prop de Digoin, agafa la de SE-NW i corre ja entre els materials secundaris i terciaris de la conca de París, alhora que s’eixampla considerablement i forma meandres Poc després de Nevers rep per l’esquerra l’afluent més llarg, l’Alier i, a Orleans, fa un…
pantà de Flix

Vista del pantà de Flix
© ACUAMED / ACA
Embassament
Pantà de la comarca de la Ribera d’Ebre, dins el terme municipal de Flix.
Alimentat per les aigües de l'Ebre, té una superfície de 320 ha, una capacitat d'11 hm 3 i una longitud de 400 m, i l’altura de la presa és de 26 m Fou inaugurat el 1948 El vessament continuat de residus per la indústria química al llarg de més de cent anys entre altres, metalls pesants com el mercuri, organoclorats com el DDT i radionúclids ha donat lloc a una acumulació de llots tòxics al llit de l'Ebre i posteriorment al fons del pantà unes 750 tones de fang, poc més de la meitat de les quals són residus tòxics, que representa un greu perill de contaminació incontrolable al curs inferior…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina