Resultats de la cerca

Fou un dels jugadors més importants de la Unió Esportiva Santboiana UES durant la dècada de 1950 Guanyà en cinc ocasions consecutives el Campionat d’Espanya 1958-62, en dues la Copa de Catalunya 1956, 1959 i en dues la Copa dels Pirineus 1961, 1962 Fou internacional amb la selecció espanyola També fou directiu del club santboià El seu germà Adolf també jugà amb la UES i amb la selecció espanyola

El 1978 rebé el Premio del Espectador y la Crítica Collaborà en tots els muntatges d’Adolf Marsillach per a la Compañía Nacional de Teatro Clásico i creà una sèrie d’espais escènics que van des de l’abstracció sintètica d' El médico de su honra 1986 i 1994, de Calderón, o de La Celestina 1988 fins a la brillantor barroca i l’esclat lluminós de Don Gil de las calzas verdes 1994, de Tirso de Molina

El primer responsable de l’entitat fou Otto Hahn En el moment de la seva creació, la societat era responsable de 25 instituts d’investigació L’any 1960 es feu càrrec de la institució Adolf Butenandt, i aquest mateix any el centre disposava de més de 40 instituts d’investigació El 1984, Heinz AStaab n'assumí la presidència, càrrec que posteriorment ocuparen Hans FZacher 1990-96, Hubert Markl 1996-2001 i Peter Gruss d’ençà del 2002

Era redactat íntegrament en català En sortiren 32 números a la seva darrera etapa alterà la periodicitat i aparegué, per raons tàctiques, com a full gratuït de propaganda Dirigit per Adolf Pizcueta, en foren collaboradors, entre d’altres, Francesc Almela i Vives, Carles Salvador i Enric Duran i Tortajada mantingué una línia política democràtica, d’esquerra burgesa, i dedicà una bona part dels seus esforços a postular l’obtenció d’un estatut d’autonomia del País Valencià

Un dels estrategs més notables de la seva època, tingué una intervenció decisiva en la guerra dels Trenta Anys com a cap de l’exèrcit suec destacat a Alemanya Aquest càrrec li fou confiat després de la mort del rei Gustau Adolf i de la greu derrota de Nordlingen 1634 Aconseguí grans victòries sobre les tropes imperials a Wittstock 1636, que ha passat a la història militar com a model de batalla dirigida magistralment, i a Chemnitz 1639

Essent duc d’Àustria, els cantons suïssos de Schwyz, Uri i Unterwalden es confederaren en l’aliança perpètua del 1291, pacte que anava directament contra la sobirania dels Habsburg Albert arrabassà l’imperi a Adolf de Nassau, el qual fou vençut i mort a Göllheim 1298 Bonifaci VIII no el reconegué com a emperador fins que Albert es desfeu de l’aliança amb Felip IV el Bell 1302 Morí assassinat pel seu nebot Joan de Suàbia

Estudià al Royal College of Sciences de Londres i a Leipzig amb Adolf Wilhelm Hermann Kolbe Professor de química al Medical College of Saint Bartholomew's Hospital de Londres Fou membre de la Royal Society 1876, la qual li atorgà la medalla Davy 1911 Com a investigador treballà sobre terpens i sobre derivats del naftalè És conegut especialment pels estudis sobre l’ensenyament de la química, en els quals propugnà un mètode heurístic a base de treball de laboratori

Prèviament aparegueren un parell d’anuaris 1913-14 i 1914-15, però el 1920 passà a ser mensual Dirigida per Rafael Garriga, era una versió en castellà d’una revista italiana molt prestigiosa pel seu contingut tècnic, amb una presència del camp cinematogràfic prou significativa En sortiren 172 números Hi collaboraren, entre d’altres, Tomás de Palacio, Rodolfo Namias, Felix Cinotti, Miguel Huertas, Antonio Revenga, Antoni Cànovas Kaulâk , Adolf Mas, Antoni Arissa, Manuel Vilaplana, Josep Mañàs, Miquel Canals i Lluís Rodés

És la síntesi més ambiciosa i moderna de la història de l’art català, des de la prehistòria fins al principi del s XX Hi collaboraren estudiosos destacats en cada etapa i aspecte J de C Serra i Ràfols, Joan Ferrando i Roig, Eduard Junyent, Josep Puig i Cadafalch, Frederic-Pau Verrié, Cèsar Martinell, Adolf Florensa, Agustí Duran i Sanpere, Joan Ainaud i de Lasarte, Rafael Benet, Maria-Aurora Casanovas, Josep Mainar, Joan Bergós, Josep Selva i Alexandre Cirici i Pellicer

Germà de Miquel Santonja i Cantó Iniciat a la seva ciutat, anà després a Madrid a estudiar amb Emili Sala Els seus contactes amb ell i amb el seu company Adolf Durà li facilitaren feines com portades i illustracions per a Blanco y Negro i Nuevo Mundo Cal esmentar, entre la seva no gaire extensa producció, els quadres El darrer bes, El primer amor —que figurà a l’exposició alacantina del 1894—, Sense tabac, El retorn del ramat i Estic bé així