Resultats de la cerca

El 1768 es traslladà a Viena amb la intenció d’estudiar per a advocat, però finalment decidí dedicar-se a la música i arribà a ser mestre de capella en algunes esglésies vieneses El 1784 fundà, a la capital austríaca, una casa editorial dedicada bàsicament a la publicació de les obres de compositors contemporanis Edità, entre d’altres, obres de JS Bach, J Haydn, WA Mozart, del qual era amic, L van Beethoven i IJ Pleyel Més tard 1800 s’installà a Leipzig, on, juntament amb l’organista A Kühnel, fundà l’editorial Bureau de Musique, empresa que fou adquirida el 1814 per CF Peters El 1805 tornà a…

Estudià amb Matthäus Römer a Troppau i a Breslau i el 1930 cantà Messiah , de GF Händel, a Munic El 1937 interpretà alguns papers en òperes de R Strauss i el personatge de Wotan Tetralogia a l’Òpera de Munic, en la companyia de la qual romangué fins el 1972 Després de la Segona Guerra Mundial obtingué fama internacional, especialment amb papers d’òpera alemanya i de WA Mozart El 1947 debutà al Covent Garden de Londres amb Don Giovanni i Les noces de Fígaro com a membre de l’Òpera de Viena El 1950 es presentà a la Metropolitan Opera House de Nova York amb L’holandès errant i entre el 1952 i…

Destinat a ésser pastor protestant, estudià a Nürtingen i al seminari de Denkendorf i alternà la lectura dels preromàntics alemanys amb l’estudi dels lírics grecs A Tübingen féu amistat amb Hegel i Schelling i s’aproximà a l’idealisme El 1793, a Jena, seguí les lliçons de Fichte i freqüentà Goethe, Herder i Wieland Es traslladà a Frankfurt i hi conegué Susette Gontard, de qui s’enamorà, i la convertí en l’heroïna femenina dels seus Menons Klagen um Diotima ‘Planys de Menó per Diòtima’ El 1797 aparegué el primer volum del seu Hyperion , i tres anys més tard, a Nürtingen i a Stuttgart, acabà…

Fill d’un pare gendarme, rigorós i sever, i d’una mare cuinera Adolescent durant l’Alemanya nazi, el seu pare l’apuntà a les Joventuts Hitlerianes en contra de la seva voluntat i, tan bon punt pogué, les abandonà i feu estudis eclesiàstics El 1951 fou ordenat de prevere Des del 1946 fins al 1953 feu estudis de filosofia i de teologia a la Universitat de Munic, on es doctorà el 1953 Durant els anys 1959 i 1977 exercí de professor de dogmàtica L’any 1962 participà en el concili II del Vaticà com a conseller de l’arquebisbe de Colònia Fruit d’aquesta participació, fundà la revista Concilium ,…

Actualment és la segona empresa en producció de microprocessadors, darrere d’ Intel El 1975 produí el seu primer xip de memòria, una RAM coneguda com Am9102 i una sèrie de processadors en llesques de bits molt populars, la família Am2900 Aquest mateix any desenvolupà amb enginyeria inversa i comercialitzà el seu primer microprocessador compatible amb Intel, en aquell moment amb el 8080A El 1982 firmà un acord per a fabricar els processadors d’Intel, llavors el 8086 i el 8088 Més tard produí també els processadors 80286 d’Intel El 1986 Intel cancellà l’acord i impedí la fabricació del 80386 a…

Fill de Gebhard, comte de Supplinburg Fou nomenat duc de Saxònia 1106-37 per l’emperador Enric V, amb el qual s’enemistà posteriorment i el qual derrotà a Welfesholt 1115 En morir l’emperador, el succeí però hagué de combatre l’oposició de Conrad de Suàbia, el qual sotmeté el 1135 El 1133 havia anat a Itàlia en ajut del papa Innocenci II, pel qual fou coronat

Del 1927 al 1930 freqüentà el Bauhaus a Dessau, on fou alumne de Schemmer, Klee i Kandinskij, del qual fou assistent durant un quant temps El 1930 conegué Kirchner, que l’inicià en l’expressionisme Durant el període nazi la seva pintura fou considerada “art degenerat” Només a partir del 1949 pogué començar a pintar abstracte, després de conèixer Hartung i Soulages a París Intentà mitjançant l’analogia reproduir en pintura els processos vitals dels fenòmens naturals Lluminositat groga 1951, Transformació 1953

Estudià música a la seva ciutat natal, on el 1943 debutà com a Rosina d' El barber de Sevilla i dos anys més tard passà a formar part de la companyia de l’Òpera El 1948 i el 1949 interpretà el paper de Reina de la Nit de La flauta màgica , a Viena i Salzburg respectivament Debutà amb el mateix paper al Teatro alla Scala de Milà 1950 i a l’Òpera de París 1953, tot erigint-se en una intèrpret referencial d’aquest personatge, que enregistrà en dues ocasions, una sota la direcció de K Böhm i l’altra a les ordres de H von Karajan El 1951 actuà per primera vegada al Festival de Bayreuth com a Ocell…

Estudià música i cant a l’Eastman School of Music de la seva ciutat natal i més tard amplià la seva formació com a cantant amb E Schumann El 1951 debutà com a Desdemona en Otello G Verdi a l’Òpera de Graz Quatre anys més tard fou contractada a Frankfurt, on tan sols en un any 1955 interpretà dotze papers en òperes de WA Mozart, R Wagner, G Verdi i PI Cajkovskij La temporada 1957-58 incorporà R Strauss al seu repertori i el 1958 debutà com a Mariscala El cavaller de la rosa al Covent Garden de Londres Dos anys més tard es presentà al Festival de Glyndebourne El 1958 actuà a l’Òpera de Munic…

El 1938 entrà a la Deutsche Bank, de la qual fou nomenat director de relacions exteriors durant la guerra Després d’una curta depuració, hi retornà i hom li confià, a més, la gestió de l’ajuda del Pla Marshall a l’Alemanya Occidental El 1952 fou cap de la delegació del seu país a la conferència de Londres, on aconseguí un pacte molt avantatjós per al pagament dels deutes de la República Federal d’Alemanya Amb el suport de la Deutsche Bank, del qual fou president del consell d’administració en 1957-67, intervingué en nombrosos negocis, i participà en la direcció d’un gran nombre d’importants…