Resultats de la cerca

Autor de l' Epístola dogmàtica o Tomus ad Flavianum , 449, que adreçà al patriarca d’Antioquia, Flavià , on condemnà Nestori i Eutiques i proclamà la doctrina que fou seguida després pel concili de Calcedònia Defensà Roma de la invasió d’Àtila Hom en conserva una collecció de sermons molts dels quals foren incorporats al Breviari romà i l’epistolari, font històrica i teològica de primer ordre Fou proclamat doctor de l’Església per Benet XIV 1754 La seva festa se celebra el 10 de novembre

Aquest el concedí al seu fill el príncep Boemond I d’Antioquia vers el 1089, a qui succeí el seu, Boemond II d’Antioquia El 1127 fou ocupat pel duc Robert II de Pulla-Calàbria, que esdevingué rei de Sicília, i els successors el tingueren fins el 1198, que passà al comte Robert de Lecce i el 1200 al comte Gualter III de Brienne, intitulat rei de Sicília pel seu matrimoni amb Maria, comtessa de Lecce i germana del darrer rei normand, Guillem III Incorporat a la corona siciliana de nou amb els Hohenstaufen, fou portat el títol per Manfred I 1240 abans d’esdevenir rei…

Sacerdot 1873, bisbe d’Edessa 1887, arquebisbe de Bagdad 1892, fou elegit patriarca d’Antioquia per a la comunitat catòlica de l’Església Siríaca 1898 Gran coneixedor de la tradició literària i litúrgica siríaca, edità diversos texts el Testamentum Domini Nostri Iesu Christi, 1899 diversos himnes de Sant Efrem, etc i estudis Les liturgies orientales et occidentales étudiées séparément et comparées entre elles, 1929 i publicà els diferents llibres litúrgics del ritu siríac Amic personal de Bonaventura Ubach i Medir , l’associà a diverses tasques dins la seva església

Esclau d’origen, destacà al servei dels aiúbides pels seus dots, i arran de la batalla d’'Ayn Ǧālūt prop de Natzaret s’apoderà del soldanat d’Egipte i Síria 1260-1277 Cercà de restaurar el desaparegut califat abbàssida Conquerí Cesarea 1265, Jafa i Antioquia 1268 arrabassant-les de les mans dels croats, i foragità dels seus refugis 1272 la secta anomenada dels “assassins” Desenvolupà una tasca eficaç en el camp de les obres públiques La gesta heroica Sīrat Baybars i un conte de Les mil i una nits canten el seu prestigi

Originari de Mesopotàmia, es difongué vers mitjan s IV per Síria, l’Àsia Menor i Egipte Doctrinalment ensenyà que pel pecat d’Adam cada home duu un dimoni unit a l’ànima, el qual no és expulsat pel baptisme, sinó per la pregària contínua i la mortificació La importància que donà a la pregària féu que els seus seguidors fossin coneguts en el món grec com a euquites εὐχῖται, mot equivalent al siríac měṣallīn ‘els qui preguen’ Combatut per Amfiloqui d’Iconi, Flavià d’Antioquia i Epifani i condemnat pel concili d’Efes 431, el messalianisme subsistí fins al s VII

Deixeble de Joan Evangelista i amic d’Ignasi d’Antioquia, anà a Roma 155 per defensar contra el papa Anicet l’ús quartodecimà de la datació de la Pasqua a l’Àsia Menor, però no arribà a cap acord allí pogué refutar amb èxit els gnòstics gnosticisme i lluità contra marcionites i valentinians Escriví una carta als cristians de Filipos Hom conserva una carta de l’Església d’Esmirna que descriu el martiri de Policarp, condemnat a morir pel foc a l’estadi d’Esmirna, quan tenia vuitanta-sis anys La seva festa se celebra el 23 de febrer