Resultats de la cerca

Lluità com a mestre de camp contra França a Hondarribia País Basc i comandà la cavalleria lleugera a Rocroy 1643, la seva actuació en el qual fet ha estat motiu de controvèrsia Capità general de les galeres d’Espanya, fou present en el setge de Barcelona, i vencé els francesos a Cambrils 1650 Fou virrei de Nova Espanya 1653-60, on fundà la vila d’Alburquerque, i protegí fastuosament les ciències i les arts no pogué evitar que els anglesos s’apoderessin de Jamaica Havent tornat a la península Ibèrica, fou capità general de l’armada i virrei de Sicília 1667-70

Formava part de la comuna del Camp de Tarragona

Fou lloctinent de València 1631-35 i d’Aragó 1635-38 El 1640 el comte duc d’Olivares el nomenà lloctinent de Catalunya i cap de l’exèrcit castellà que hi penetrà per recuperar-la Després d’avançar amb èxit de Tortosa a Tarragona i reprimir la resistència amb actes de crueltat setge de Cambrils , arribà davant Barcelona, però en intentar d’apoderar-se de Montjuïc sofrí una estrepitosa derrota 26 de gener de 1641, que motivà la seva destitució Enviat d’ambaixador a Roma, fou nomenat virrei de Sicília 1644, on hagué de reprimir la revolta de Giuseppe d'Alessi 1647 Morí poc després

Davanter, jugà al CT Barcino 1970-72, el CE Arenys de Munt 1972-73 i el CE Noia 1973-74, abans de fitxar pel Reus Deportiu 1974-86, club en què es retirà Conquerí una Recopa d’Europa 1984, una Copa del Rei 1983 i una Supercopa d’Espanya 1984, i fou el màxim golejador de la Lliga en tres ocasions Disputà 38 partits amb la selecció espanyola i guanyà tres Campionats d’Europa 1979, 1981, 1983 Com a entrenador, dirigí diversos equips de base al Reus Deportiu, i els primers equips del Cambrils CH, el CH Vilaseca i el CP Calafell Ha estat regidor d’Esports de l’Ajuntament de Reus

S’inicià al Club Esportiu Noia, passà pel Club Patí Torrelavit i tornà al Noia per jugar amb l’equip sub-23 i el primer equip, amb el qual el 1972 debutà a la màxima categoria i fou subcampió de Lliga 1981 Fitxà pel Liceo de la Corunya 1983-84, equip amb què guanyà la Copa del Rei, marxà a Itàlia per jugar en el Valdagno 1984-85, fitxà pel Club Hoquei Piera 1985-86 i acabà la carrera al Reus Deportiu 1986-88 Amb la selecció espanyola, fou subcampió del món 1982 i campió d’Europa 1983 Una vegada retirat, entrenà durant una breu etapa el Club Patí Cambrils a la primera divisió

Començà al Club Natació Reus Ploms, jugà una temporada al Cambrils i, a catorze anys, fitxà pel Reus Deportiu, amb el qual debutà a l’OK Lliga amb disset Després anà al Granada Alhambra, a l’Alcoi, tornà al Reus Deportiu, marxà al Forte dei Marmi italià i tornà a Catalunya per fitxar pel Club d’Esports Vendrell Posteriorment jugà de nou al Reus Deportiu 2013-16 i la temporada 2016-17 tornà a jugar amb el Vendrell Amb el Reus Deportiu conquerí una Copa d’Europa 2009, una Copa Intercontinental 2010, una Copa de la CERS 2004, una Copa Continental 2010 i una Supercopa d’Espanya 2006…

Es formà al Reus Deportiu i jugà amb el primer equip, sempre en la màxima categoria 1965-74 Guanyà sis Copes d’Europa 1967-72, vuit Lligues 1966-73, quatre Copes del Rei 1966, 1970, 1971, 1973 i la petita Copa del Món 1969 En la seva darrera temporada jugà també uns quants mesos cedit al Reus Patín i al Calafell Fou campió d’Europa júnior 1968 amb la selecció espanyola Es retirà a vint-i-cinc anys, després d’una greu lesió al genoll Com a entrenador, dirigí durant una temporada el primer equip del Reus Deportiu 1975-76 i posteriorment el Club Patí Cambrils, del qual fou un dels…

El ministre de l’Interior Juan Ignacio Zoido compareix al Senat i informa que l’operació policial contra el referèndum de l’1 d’octubre va tenir un cost de 87 milions d'euros i que es van desplegar 6000 agents Zoido lamenta els ferits però qualifica l’actuació dels agents de "legítima, professional, proporcionada i exemplar" El dia 23, PP, PSOE i Ciudadanos veten la compareixença proposada pel PDeCAT i ERC de Zoido al Congrés per donar explicacions sobre l’1 d’octubre i la relació del CNI amb l’imam de Ripoll, líder de la cèllula que va perpetrar els atemptats del 17 d’agost de 2017 a…

L’any 997 els preveres Guifré i Recemir i el sacerdot Esclua, donaven a Santa Maria de la Seu i al bisbe Salla, l’església de Sant Pere, situada “in pauo Submontanione infra terminio de villa Cannellas …” Per les afrontacions indicades en el document, no es pot establir amb precisió l’indret on era edificada aquesta església, que molt bé podria tractar-se de la construcció coneguda actualment com Sant Pere prop Canelles, ja que delimiten un ampli territori que arriba des del coll d’Ares o de Barnús, a llevant, fins al riu Segre, i des de Trentacocos , al N, fins al grau de Cambrils…