Resultats de la cerca
Es mostren 398 resultats
Josep Antoni Ramos Huete
Futbol
Futbolista i entrenador conegut amb el nom de Pepito Ramos.
Lateral dret, començà al Club Esportiu Mataró Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1971-76, amb el qual jugà 124 partits de Lliga i assolí la internacionalitat Passà al Futbol Club Barcelona 1976-82 i disputà 212 partits i guanyà dues Recopes d’Europa 1979, 1982 i dues Copes del Rei 1978, 1981 Acabà la seva trajectòria al Cartagena 1982-83 Fou quatre vegades internacional absolut i tres olímpic Jugà dues vegades amb la selecció catalana Com a entrenador ha dirigit, entre d’altres, la Unió Esportiva Vic, el Futbol Club Santboià, l’Associació Esportiva Prat, el Gimnàstic de…
Els colombians rebutgen en referèndum l’acord de pau entre el Govern i les FARC
Els colombians, amb una participació del 38%, rebutgen el tractat de pau signat a Cartagena el 27 de setembre entre la guerrilla de las Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia FARC i el Govern pel 50,2% contra el 49,8% dels vots El rebuig al tractat, que l’encapçala l’expresident Uribe, es fonamenta en el que considera un tracte d’impunitat per als responsables dels crims de la guerrilla i una compensació insuficient per a les víctimes Després d’haver-se’n sabut els resultats, ambdues parts reprenen les negociacions per a refer els acords En els cinquanta anys de conflicte,…
Bartomeu Paredes Feliu
Futbol
Futbolista.
Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i l’any 1965 es proclamà campió d’Espanya de seleccions amb Catalunya Després de passar pel Comtal 1966-67, fou cedit al Ferrol 1967-68, el Còrdova 1968-69, amb el qual debutà a primera divisió, i el Cartagena 1969-70 Lateral, les temporades 1970-71 i 1971-72 formà part del primer equip del Barça on jugà 30 partits i guanyà una Copa del Generalísimo i la Finalíssima de Fires, ambdues el 1971 Després jugà amb l’Sporting de Gijón 1972-74 i el Centre d’Esports Sabadell 1974-75, entre d’altres Fou titular en una ocasió amb…
concòrdia de Torrellas
Història
Pacte signat entre les corones catalanoaragonesa i de Castella (agost del 1304), en aquesta població aragonesa.
S'hi estipulava la fi de les hostilitats entre catalans i castellans pel Regne de Múrcia i atribuïa a Jaume II de Catalunya-Aragó la possessió definitiva de Guardamar, Elx amb el port de Santa Pola, Elda, Novelda i Oriola, amb llurs termes, dependències i annexos, i també la ciutat de Cartagena renunciada poc després per Jaume II a canvi del castell d’Alarcón per al seu gendre, l’infant Juan Manuel La concòrdia configurà definitivament el País Valencià llevat d’algunes rectificacions posteriors i suposà l’anullació del tractat d’Almirra del 1244 La imprecisió del text de la…
Francisco de Ceballos y Vargas
Militar
Militar.
Ingressà, el 1833, a la guàrdia de cos Participà en diverses campanyes contra els carlins setges de Bilbao i de Morella i, després d’una estada a Cuba 1845-59 com a governador de Cienfuegos i de Villaclara, participà en la guerra del Marroc com a ajudant de camp del general O'Donnell i en la repressió del moviment republicà a Andalusia 1868 Durant la Primera República fou nomenat 1873 capità general de València i dirigí les operacions contra els cantonalistes de Cartagena i de València Durant la Restauració fou capità general al País Basc, ministre de la guerra 1875-79 amb…
província eclesiàstica de València
Cristianisme
Província
Demarcació territorial eclesiàstica creada el 1492, quan Innocenci VIII concedí, a precs de Roderic de Borja, bisbe de València i vicecanceller de la cúria romana, l’elevació de l’Església valentina a la dignitat metropolitana.
Aquesta fou confirmada el mateix any pel mateix Roderic de Borja, ja elegit papa amb el nom d’Alexandre VI A la nova província eclesiàstica foren assignades, com a sufragànies, les diòcesis de Cartagena i Mallorca La primera abraçava aleshores el Regne de Múrcia, i limitava al nord amb la diòcesi de València, cosa que suposava que la seva extensió arribava fins al port de Biar i comprenia una àmplia zona del regne de València La jurisdicció de Mallorca abraçava totes les Illes Balears Ambdós bisbats eren exempts de tota jurisdicció metropolitana, per tal com eren subjectes directament a la…
Hemeroscopi
Història
Establiment grec citat per alguns texts clàssics (Estrabó, Aviè, Esteve de Bizanci) com si hagués existit a la costa del País Valencià.
La localització més concreta fou donada per Estrabó, que el situà entre el Xúquer i Cartagena i l’identificà amb Dénia, versió que ha estat seguida amb unanimitat des del Renaixement La majoria d’investigadors moderns ha suposat, també, que fou una ciutat fundada durant el període primerenc de la colonització grega s VI aC i que desaparegué aviat Davant la manca de troballes arqueològiques a Dénia que poguessin confirmar-ho, alguns investigadors han proposat altres localitzacions veïnes, com Xàbia o el penyal d’Ifac Ara per ara és un problema no resolt, complicat pel fet que les…
Narciso Garay
Música
Compositor i etnomusicòleg panameny.
Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Cartagena Colòmbia, viatjà a Europa i estudià al Conservatori de Música de Brusselles i més tard a la Schola Cantorum de París De nou a Panamà, esdevingué director de la nova Escola Nacional de Música, càrrec que ocupà entre els anys 1904 i 1918 N Garay realitzà una tasca de recollida de material musical en diferents tribus indígenes i publicà el volum Tradiciones y cantares de Panamá 1930 Ocupà diversos càrrecs polítics d’importància, fet que li impedí de dedicar-se més a la música, i arribà a ser ministre d’Afers Estrangers de Panamà El seu…
Glòria Gauchia Vila
Tennis de taula
Jugadora de tennis de taula.
Començà a jugar al 21 Canvi 5 de Girona i, posteriorment, competí a l’EPIC de Terrassa, Club 7 a 9, Ford Repollés de Sant Sebastià, CAM de Cartagena, Avila Rojas de Granada i CTT Ripollet Fou dos cops campiona d’Espanya juvenil 1988, 1990 i participà en tres Campionats d’Europa de la categoria 1988-90 Com a absoluta, participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 en la prova de dobles amb Anna Maria Godés També competí en el Mundial del 1991 i els europeus del 1990 i 1992 Fou campiona d’Espanya per equips 1987, 1989, 1992 i de dobles 1991, 1992, així com campiona de Lliga 1987…
José López Montenegro
Història
Dirigent obrer.
Deixà la carrera militar en convertir-se a l’anarquisme En 1871-72 fou el principal organitzador de la Federació Regional Espanyola de l’AIT a Aragó, i participà en el congrés de Saragossa d’aquesta associació Fou un dels dirigents de la Insurrecció Cantonalista a Cartagena 1873, i s’exilià a París Tornà el 1881 a Espanya, i exercí de mestre a Sabadell i a Sallent A Sabadell dirigí, en 1884-86, Los Desheredados , periòdic que assolí una gran difusió Després, hom l’implicà en el procés de Montjuïc 1896 Convertit en un apòstol de l’anarquisme, fou un dels principals defensors de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina