Resultats de la cerca

Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell i a la Llotja de Barcelona Pensionat a París 1892-93, treballà amb l’escenògraf Corpesar Anà també a Roma Participà en exposicions collectives, i entre el 1913 i el 1922 exposà gairebé cada any a la Sala Parés, on els seus paisatges del Vallès, Manresa, Montesquiu i els Pirineus tenien una àmplia acceptació Hom el considera seguidor de Joan Vila i Cinca Alternà la pintura amb l’escenografia El Museu de Sabadell conserva aquarelles seves sobre la vida vuitcentista El seu fill Joan Soler i Puig Barcelona 1906—1986, també pintor, es…

Deixeble de Vila i Cinca Fou becat a l’Academia de San Fernando 1892 i a Roma 1894-96 Anà després a Palestina per fer una sèrie sobre la vida de Jesús —per encàrrec del seu mecenes Francesc de P Ponsà—, que exposà a Sabadell i a Barcelona 1903 Saludat en principi com un nou Fortuny, el seu art, perduració tardana de la minuciosa pintura anecdoticohistòrica del segle XIX, fou aviat bandejat, malgrat intentar la temàtica social, amb Una manifestació obrera Cooperativa Sabadellenca, Sabadell, i patriòtica, amb La mort de Rafael de Casanova  i Corpus de Sang 1907, pintures que han…

Restes del Castell Formós o de Balaguer, Balaguer, segles IX-XI RM El districte de Lleida ocupa un lloc destacat entre els de la Marca Superior de l’Àndalus, ja que el nombre de les fortificacions conegudes d’època omeia s’hi mostra extremadament elevat A mitjan segle X, Aḥmad al-Rāzī ja en mencionava una quinzena, entre les quals hi havia Mequinensa, Corbins, Balaguer, Fraga, Alcolea de Cinca, Montsó, Tamarit, Albelda, Àger i Estopanyà Evocant alguns d’aquests llocs, Ibn Ḥayyān assenyalava que l’any 896 Llop ibn Muḥammad havia fortificat la fortalesa de Montsó, i l’any següent…

Juntament amb la serra d’Estada 1 026 m alt, a ponent en direcció d’E a W, i alineada, a llevant, amb les de Sant Quilis 1 080 m alt, del Volterol 855 m alt i de la penya Roja 645 m alt, de direcció SE, constitueix un anticlinal mesozoic, afectat per distorsions diapíriques, que s’estén entre el Cinca i la Noguera Ribagorçana Pel nord, és aiguavés de l’Éssera, pel qual desguassa al pantà de Barasona Les llenques argiloses compreses entre els plecs són aprofitades per als conreus i l’establiment de petits nuclis Camporrells, Valldellou, Purroi, Jusseu, Aguinaliu i Estadella Al vessant…

Àrea de nidificació de la gralla de bec vermell Pyrrhocorax pyrrhocorax als Països Catalans Maber, original dels autors Aquesta espècie nia a zones muntanyoses i cingles entre els 1000 i els 2100 m d’altitud, aproximadament, de la Catalunya Nord, Andorra, el N i l’W de la resta del Principat i l’interior del País Valencià, mentre que evita generalment els voltants del litoral Com la gralla de bec groc, la gralla de bec vermell és típicament sedentària, i ocupa les zones apropiades dels Països Catalans, sense menysprear, però, el fet que una part de la població pot realitzar moviments poc…

Primera filla del comte Jaume II El 1412 el seu pare negocià de casar-la amb un fill de Ferran I, i es convingué que portessin ambdós els títols de ducs de Montblanc i comtes d’Urgell El 1415 fou separada de la seva mare i portada a Balaguer a casa de Ramon d’Empúries, que la dugué a València, on residia la cort, i després, per ordre del rei, a Castella Allà residí amb la vídua de Ferran I El 1428 fou casada, per procuració, al castell d’Alcolea de Cinca que ella aportà en dot i, en persona, a Portugal, amb l’infant Pere de Portugal, duc de Coïmbra El 1433 el seu marit segrestà l…

Nòmada i migrador, el decrement de la població reproductora de l’ànec canyella a l’Àfrica i Europa ha estat molt manifest al llarg d’aquest segle, principalment durant la segona meitat Abans hivernava a les salines de la gola del Guadalquivir, però darrerament és molt rar Als Països Catalans és raríssim, amb 4 citacions, de les quals les corresponents a la dècada dels 80, atesa la raresa general de l’espècie, fan sospitar que siguin exemplars escapats de captivitat Les citacions concretes són al País Valencià, el setembre de 1954 o de 1955, un mascle adult caçat als arrossars de Sollana i un…

Ha estudiat romanística i germanística a les universitats de Barcelona i de Colònia, i ha estat professor a la universitat de Heildelberg Ha publicat nombroses obres, estudis i treballs amb una dedicació preferencial a la llengua i la cultura catalanes de la Franja de Ponent, entre els quals es poden destacar La nostra llengua Gramàtica de llengua catalana 1984, El català a l’Aragó 1989, Lo Molinar Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa 1 Narrativa i teatre 1995, Bllat Colrat Literatura popular catalana del Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça 1997, Gramàtica…

Es tracta d’una extensa propietat inicialment 3500 ha regada pel canal d’Aragó i Catalunya canal de Vallmanya , amb desguassos vers el Cinca Presideix el nucli l’antiga casa senyorial edifici del s XVII, recentment restaurat a poca distància hi ha la casa dels caçadors En un turó immediat hom trobà ceràmica romana i, a prop, sepultures megalítiques Al s XV el terme constituïa una senyoria dels Santcliment d’Alcarràs, que en 1432-52 pugnaren a mà armada contra el capítol de Lleida Després passà a ésser propietat del monestir de Poblet, que el vengué al començament del s XIX a la família de…

Situació Restes del mur que defensava la vila de Fraga pel costat nord ECSA - J Bolós A l’extrem occidental del tossal que tanca la ciutat de Fraga pel nord i que domina el pas de la N-II justament quan creua el Cinca, prop del pont, hi ha les restes d’una vella muralla medieval, dita popularment el Murallot Mapa 31-15 387 Situació 31TBG787006 L’accés s’ha de fer per un camí que baixa de la serra del Castell de Fraga, ja que el primitiu accés va ser tallat per la construcció d’una benzinera que és davant l’Hotel Sorolla Muralla Aquest tram de muralla fa 10 m de llargada i 3 m d’alçada, i té…