Resultats de la cerca
Es mostren 1546 resultats
Guillem II de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (845-849) i comte intrús de Barcelona i d’Empúries (848-850).
Era fill de Bernat de Septimània Bernat I de Tolosa i de Duoda i net de Guillem I de Tolosa A dinou anys ja era comte de Bordeus i duc d’Aquitània i de Gascunya, creat pel rei Pipí II d’Aquitània Fou fet presoner pels normands el 847 En deslliurar-lo, Pipí el feu comte de Barcelona per a compensar-li Bordeus De fet, Guillem, el 848 entrava dolosament a Empúries i a Barcelona, d’on sembla que feu occir els comtes Sunyer i Sunifred, respectivament Juntament amb el Rosselló, governà aquests comtats durant dos anys S'aprofità de l’ajut de l’emir ‘Abd-al-Raḥman contra el rei Carles el…
làpida

Làpida fundacional del 1317, del convent dominicà de Castelló d’Empúries
© Fototeca.cat
Llosa de marbre o de pedra que conté incisa una inscripció, o també una figuració esculpida en relleu, amb la finalitat de commemorar algunes gestes.
Alfons d’Aragó i de Portugal
Història
Duc de Sogorb i comte d’Empúries des del 1522 i duc consort de Cardona des del 1543.
Era fill del comte d’Empúries, Enric d’Aragó i de Guiomar de Portugal El 1516 es casà amb Joana de Cardona, filla i hereva del segon duc de Cardona Es destacà en la lluita contra els agermanats valencians i aconseguí de derrotar-los a la batalla d’Almenara 1521 La seva actitud fou elogiada pel poeta i teòleg Joan Baptista Anyes, i Juan de Molina li dedicà la seva versió castellana de la història del Regnat d’Alfons el Magnànim del Panormita 1527 El 1526 derrotà, com a general de l’exèrcit organitzat per la ciutat de València, els moriscs revoltats a la serra d’Espadà Nomenat…
estany de Castelló
Estany
Estany del terme de Castelló d’Empúries (Alt Empordà), reduït actualment, per dessecament, a alguns fragments costaners Aiguamolls de l'Empordà).
Als s IX i X s’estenia probablement fins al peu de la serra de Rodes el 945 el comte d’Empúries Gausfred I concedí drets exclusius de pesca al monestir de Sant Pere, voltant tres illes, amb altres estanyols perifèrics als termes de Rodes i Palau-saverdera Al començament del s XIX un dels estanys principals arribava encara a Sant Joan Sescloses la Mugueta n'enllaçava dos més, actualment aiguamolls, que desguassaven per la riera de Salines i el grau de la Muga
Aeròdrom d’Empuriabrava
Esports aeris
Aeròdrom d’aviació general i esportiva de Castelló d’Empúries especialitzat en salts amb paracaigudes.
Fou inaugurat el 1968 amb el nom d’Aeròdrom de Castelló d’Empúries i s’hi traslladà el Reial Aeroclub de Girona S’hi dugueren a terme vols publicitaris, bateigs d’aire, vols esportius i també fou utilitzat per avions militars i per turistes estrangers Al principi de la dècada dels setanta s’hi celebrà una etapa de la Volta Aèria a Catalunya i el 1972 s’hi dugueren a terme els primers vols sense motor El RACG tornà a les seves antigues installacions el 1977 i el nou propietari de l’aeròdrom, Tomàs Oriol i Bartrina, hi fundà l’Aeroclub de l’Empordà, que tingué molta activitat aèria…
comtat de Prades

Els Prades, línia del casal de Barcelona
© Fototeca
Història
Títol i jurisdicció senyorial, erigits el 1324 amb el nom de comtat de les Muntanyes de Prades (que se simplificà més tard per l’ús) pel rei Jaume II a favor del seu fill, l’infant Ramon Berenguer, que després esdevingué comte Ramon Berenguer I d’Empúries.
Comprenia totes les torres, viles i castells d’Altafalla, Falset i Móra d’Ebre, els llocs de Marçà i de Pratdip i la resta de la senyoria de la denominada baronia d’Entença L’any 1341 Ramon Berenguer el permutà pel comtat d’Empúries amb el seu germà, l’infant Pere, comte de Ribagorça Pere I d’Empúries El castell principal del comtat —almenys per a la residència i administració— fou el de Falset Per entroncaments familiars, el títol passà als Cardona, comtes i després ducs de Cardona, als Aragó, als ducs de Sogorb i als comtes d’Empúries, als Fernández…
Foixà

Armes dels Foixà
Llinatge noble que senyorejà el castell de Foixà, al comtat d’Empúries.
El primer personatge documentat és Guillem de Foixà , varvassor de Foixà mitjan segle XII El succeïren dos fills seus Bernat I de Foixà , sense descendència, i Arnau I de Foixà , que seguí la cort reial i testà el 1209 El seu fill Bernat II de Foixà mort vers el 1259 tenia en feu, pel bisbe de Girona, els delmes del castell de Foixà, de Gaüses i Viladasens El seu germà Arnau fou senyor de Cornellà, feu que passà després al seu nebot Arnau II de Foixà mort el 1292, fill de Bernat II, el qual vengué els seus drets de Gaüses a Arnau de Saminyana, amb l’aprovació dels seus germans, entre els…
Berenguer d’Estanyol
Història
Cavaller.
Combaté a favor de Frederic III de Sicília Aquest el nomenà 1312 vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria, conquerits l’any abans per la Companyia Catalana Sota el seu govern, els catalans consolidaren la conquesta Lluità contra els venecians, rebutjà l’agressió dels Àngel a Tessàlia i a l’Epir i mantingué l’hegemonia catalana a l’Argòlida
capitoli

Capitoli Temple capitolí d’Empúries (segle I aC- II dC)
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Arquitectura
Temple dedicat a la Tríada capitolina (Júpiter, Juno i Minerva), generalment situat en un lloc destacat del fòrum, que, a imitació del del Capitoli de Roma, fou construït en diverses ciutats de l’Imperi Romà.
Cobla Els Rossinyols
Música
Cobla catalana fundada a Castelló d’Empúries (Alt Empordà) el 1889 a partir de la divisió de la Cobla Empordanesa, que havia estat dirigida pel mestre Antoni Agramont.
El 1891, Pau Guanter, dit el Rossinyol, en fou nomenat director i començà, així, l’època de més gran prestigi de la formació el 1892 guanyà a Barcelona el premi d’honor de lectura a vista, i el 1902, el premi d’execució al concurs de les Festes Colombines El 1906, un any després que Pau Guanter abandonés el càrrec de director, es fusionà amb la cobla Els Agramonts Durant els anys vint entrà en un període de decadència, i el 1936 desaparegué Després de la Guerra Civil fou recuperada per Lluís Buscarons, i es mantingué fins a l’inici dels anys cinquanta amb el nom de Cobla Pau Rossinyol El 1925…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina