Resultats de la cerca
Es mostren 759 resultats
José Manuel Patiño Baró
Esgrima
Tirador, tècnic i directiu.
Tirador del club Centro Cultural de los Ejércitos i especialitzat en les tres armes, es proclamà campió de Catalunya en set ocasions, tres en espasa 1966, 1968, 1970, tres en floret 1964, 1968, 1971 i una en sabre 1965 Fou tècnic del Club Daumar de Barcelona i president d’assumptes econòmics de la Federació Catalana d’Esgrima, al final dels anys setanta
Albert Oliver Parés
Esgrima
Tirador, àrbitre i dirigent d’esgrima.
Especialitzat en sabre, competí per l’Escola Gimnàstica Sant Miquel i la Sala d’Armes Montjuïc SAM És àrbitre internacional categoria B d’espasa i de sabre Formà part de la junta directiva de la SAM i de la Federació Catalana d’Esgrima FCE Investigador de la història de l’esgrima catalana, ha estat considerat l’historiador oficial de la FCE
Carles Amiguet Hernández
Esgrima
Tirador.
En la categoria de menors de quinze anys fou campió de Catalunya i d’Espanya els anys 1998 i 1999 en la modalitat d’espasa Amb la selecció espanyola, participà en els Mundials de South Bend Estats Units, el 2000, i Gdan´sk Polònia, com també en la Copa del Món júnior de Ponte de Sor Portugal, on aconseguí la medalla de bronze
Enric Soler i Batlle
Farmàcia
Farmacèutic.
Es llicencià 1896 i doctorà 1911 en farmàcia i es llicencià en ciències fisicoquímiques 1898 Guanyà la càtedra de farmàcia pràctica de la Universitat de Barcelona 1912 i fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona 1922 Traduí obres científiques alemanyes, angleses i italianes, fou collaborador de l' Enciclopedia de l’editorial Espasa i publicà obres de tema mèdic i farmacèutic
Rudolf Slabý
Lingüística i sociolingüística
Catalanòfil txec.
Estudià filologia romànica i, sorprès per la Primera Guerra Mundial viatjant per Espanya, s’establí a Barcelona el 1914 Collaborà a l' Enciclopedia Espasa i traduí al txec obres de Rusiñol, Guimerà, Adrià Gual, entre d’altres El 1926 retornà a Praga, on ensenyà català a la universitat i divulgà en conferències el tema de l’Estatut i l’obra cultural de la República Espanyola
Oriol Targa Martín
Esgrima
Tirador i àrbitre.
Especialitzat en floret, fou membre del club d’esgrima Gimnàs Llenas i de la Sala d’Armes Montjuïc Fou campió de Catalunya júnior 2002, 2003, 2004 i sènior 2004, 2005 Amb la selecció espanyola júnior participà en tres Campionats del Món 2002, 2004, 2005 i un d’Europa 2004 Retirat l’any 2010, és àrbitre d’espasa, floret i sabre en l’àmbit català
José Javier Vilagut Conejero
Esgrima
Tirador, àrbitre i directiu.
Tirador de l’Escola Gimnàstica Sant Miquel i de la Sala d’Armes Montjuïc SAM, destacà en categories inferiors en la modalitat de sabre i disputà els Campionats del Món júnior 1990 Es retirà l’any 1993 És àrbitre estatal d’espasa, floret i sabre, i com a tal participà com en els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Fou tresorer del SAM 1994-2009
Endre Kovats
Esgrima
Mestre d’armes, tirador, àrbitre i dirigent esportiu conegut com Bondi Kovats.
Vinculat a la Sala d’Esgrima Amposta des de la seva fundació 1998, ha estat tècnic i directiu de la Federació Catalana d’Esgrima 1999-2011, i mestre d’armes a la Residència Blume i al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat Entre els seus deixebles més destacats hi ha Pau Roselló, Mònica Cid i Marc Font És àrbitre estatal d’espasa, floret i sabre
Olga Beato Linares

Olga Beato Linares
Arxiu O. Beato
Altres esports de combat
Professora de taitxí.
És cinturó negre primer dan per la Federació Madrilenya de Lluita 1997 També és diplomada com a monitora de taitxí per l’Institut Wu Shu San Chai 1998 L’any 2001 fou campiona de Catalunya en l’estil de kungfu pakua xan i segona de taitxí en l’estil yang armes El 2002 quedà primera de taitxitxuan mà buida i de taitxiyang d’espasa i de llança
faïdit
Història
Nom donat als nobles del Llenguadoc que foren represaliats i desposseïts dels seus feus i privilegis durant la croada albigesa del segle XIII.
Prengueren part activa en la resistència occitana contra l’ocupació dels croats vinguts del nord de França, i foren acusats de faïdiment, bé per professar la religió càtara o simplement per no posar l’espasa al servei del rei de França Molts, en perdre el patrimoni i els privilegis, s’exiliaren a indrets de Catalunya, com Mirapeix, Arquer o Niort, on fundaren grans casals sota l’aixopluc dels comtes de Barcelona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina