Resultats de la cerca

Estudià piano a Madrid amb Julia Parody Posteriorment amplià estudis a París, amb Alfred Cortot, i a Roma, amb Carlo Zecchi Diversos guardons aconseguits en importants concursos internacionals afavoriren l’inici d’una destacada carrera, centrada en gran part en el repertori espanyol del final del segle XIX i principi del XX, especialment I Albéniz, M de Falla i E Granados Amb aquest repertori també efectuà diversos enregistraments L’any 1954 fou nomenat professor de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, fet que comportà una minva substancial de la seva activitat concertística des de llavors El…

Es formà musicalment amb el mestre de capella de la catedral de Plasència El seu interès per la música folklòrica el portà, ja a divuit anys, a compondre versions de cançons populars d’Extremadura destinades al cor que dirigia a la seva ciutat natal Fou professor de folklore al Conservatori de Madrid a partir del 1941 El 1944 feu una recerca sobre la cançó popular per encàrrec de l’Institut Espanyol de Musicologia, en el primer any de la seva creació Fou l’iniciador del primer Congrés Internacional de Folklore que es feu a Espanya Palma, 1952 El 1955, per petició de la Sección…

Filla del comte Sanç d’Alburquerque germà d’Enric II de Castella i de Beatriu de Portugal, hom l’anomenava, per la seva riquesa, La Ricahembra Fou casada 1393 amb l’infant Ferran de Castella, fill del seu cosí germà, el rei Joan I de Castella, a qui aportà en dot un extens patrimoni a La Rioja, a la regió del baix Tormes i a Extremadura i a qui ajudà econòmicament a ésser elegit rei de la corona catalanoaragonesa en el Compromís de Casp 1412 Mantingué una seguida correspondència amb la priora de Santo Domingo de Toledo Teresa de Ayala sobre el Cisma d’Occident i influí sobre el…

Neix als contraforts de Sierra Morena i desguassa en el Guadiana 10 km al SE de Mèrida

Fill d’un funcionari del virregnat, de ben jove es traslladà amb la seva família al Perú, on estudià a la Universitat de San Marcos de la capital peruana Vers el 1670 fou mestre de capella a Panamà, però més tard tornà a Lima i el 1672 fou ordenat de sacerdot Poc després obtingué el càrrec de mestre de capella a la catedral, on romangué fins el 1676 A partir del 1680 i fins a la seva mort ocupà la mateixa plaça a la seu de La Plata Bolívia El seu llegat compositiu, repartit entre música litúrgica i música de romance , arriba a les dues-centes obres

Format al Betis, jugà amb el FC Barcelona dues temporades 1995-97 i guanyà la Copa 1997, la Recopa 1997 i la Supercopa d’Espanya 1996 A continuació jugà de nou al Betis 1997-2000, al Nàstic de Tarragona 2000-01 i posteriorment al Racing de Ferrol, el Llevant, el Lugo i el Narón Balompé Fou dues vegades internacional absolut i una olímpic Amb la selecció espanyola sub-16 guanyà l’Eurocopa del 1988

Extrem dret, era conegut amb el sobrenom de Txingurri Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1986-88 procedent del Sestao, jugà 72 partits de Lliga i marcà 16 gols, i disputà la final de la Copa de la UEFA 1988 Fou traspassat al Futbol Club Barcelona 1988-90, equip amb el qual jugà 55 partits i marcà 22 gols, i guanyà una Recopa 1989 i una Copa del Rei 1990 Posteriorment jugà amb l’Athletic Club de Bilbao 1990-96 i el RCD Mallorca 1996-97 Es retirà com a jugador el 1997 Jugà una vegada amb la selecció estatal absoluta, una amb la sub-21 i una altra amb l’olímpica Com a entrenador, ha dirigit…

Possiblement d’origen noble, el 1501 anà a Amèrica, on participà en diverses exploracions a Veneçuela Colonitzador i governador del Darién 1511, explorà les contrades meridionals de Centramèrica el 1513 travessà l’istme de Panamà i descobrí l’oceà Pacífic Governador de Panamà 1514, sota la jurisdicció del seu sogre Pedrarias Dávila, aquest, tement una rebellió, el féu empresonar i condemnar a mort

Fou ambaixador de Nàpols a Torí 1754-64, a Londres 1764-71, on conegué Alfieri, i a París 1771-81, on estigué en contacte amb els enciclopedistes, especialment amb D’Alembert El 1781 esdevingué virrei de Sicília i imposà diverses mesures illustrades Fou nomenat primer ministre 1786-89 per Ferran IV Escriví Reflessioni sull’economia e l’estrazione de frumenti della Sicilia 1785

Afiliat al partit moderat, el 1837 fou diputat i el 1847 ministre de gràcia i justícia Participà en molts dels governs Narváez, i des del ministeri de finances intentà d’anivellar el pressupost i de posar ordre en el deute públic Negocià el concordat del 1853 amb la Santa Seu Intentà d’imposar una nova constitució de signe ultraconservador, fet que motivà la seva sortida del govern