Resultats de la cerca

Fou director de Caminos de Hierro del Norte de España i gran impulsor de la construcció de ferrocarrils a l’Estat espanyol Reuní importants colleccions de ceràmica, de dibuixos i de llibres Incorporat a la vida madrilenya, cedí les seves colleccions als museus de Madrid

Fundà, juntament amb els seus germans Joan i Jacint, la fàbrica Batlló Germans, dedicada a la filatura i al teixit, que, amb els seus 2200 treballadors, fou una de les empreses tèxtils més grans i més modernes de l’època El 1876 la raó social canvià el nom per Batlló i Batlló, i funcionà fins el 1895 l’edifici, venut el 1906, acollí més tard la Universitat Industrial de Barcelona

Professor a la Sorbona i a l’École Normale Supérieure de París a partir del 1903, director de l’Institut Henri Poincaré 1927 i membre de l’Académie des Sciences des del 1921 Els seus treballs, ensems amb els de Henri Léon Lebesgue i René Louis Baire sobre funcions de variable real, són fonamentals i són la base de la moderna teoria de la integració Fundador d’una Collection de monographies sur la théorie des fonctions 1898, donà fonament a la integral de Lebesgue en aconseguir d’estendre la noció de mesura als conjunts, i obtingué l’existència de funcions monògenes no analítiques Amb el seu…

Estudià piano i violí al Conservatori Municipal de Barcelona, i posteriorment harmonia i composició amb J Zamacois Actuà com a intèrpret de trompa a l’Orquestra Filharmònica de Barcelona i a l’Orquestra Amics dels Clàssics fins el 1936 Els anys quaranta s’especialitzà en la música de ball, de la qual fou un destre arranjador, i també s’inicià en la cobla, gènere que finalment conreà a bastament i en el qual obtingué nombrosos premis i destacà com un dels primers experimentadors en combinacions instrumentals La seva producció també inclou música de cambra, lieder i algunes peces simfòniques,…

Nascut en una família benestant de la burgesia catalana, es casà amb Montserrat Tusell, matrimoni gràcies al qual s’endinsà en el món de les assegurances Home profundament religiós, presidí la Federació de Joves Cristians, moviment apolític del qual fou un dels principals impulsors El 1935 fou nomenat director del diari "El Matí", càrrec que deixà en haver de fugir de Barcelona el 1936 Després de passar per França i Itàlia, la família s’establí a Sevilla, i el 1939 a Madrid, on Millet continuà en el món de la banca i les assegurances De retorn a Barcelona, conscient de la…

Amic del grup de matemàtics i estudiosos dits novators , ocupà diversos càrrecs militars i civils i arribà a ser jurat en cap dels nobles valencians en dues ocasions Numismàtic, fou regidor perpetu de València El 1700, en exercici d’aquest càrrec, proclamà la fidelitat de la ciutat al pretendent Felip d’Anjou, a qui dedicà el seu únic treball de caràcter historiogràfic, i posà en relleu la continuïtat entre la casa d’Àustria i la de Borbó Árbol genealógico y cronológico de la sucesión de la monarquía de España desde los señores reyes don Fernando y doña Isabel hasta el señor Felipe V 1704

Des del 1913 formà part del cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs de l’Estat Fou collaborador habitual de la premsa diària i de revistes especialitzades tant jurídiques com historiogràfiques Ocupà càrrecs diversos dins del Centre Excursionista de Catalunya CEC, l’Acadèmia de Jurisprudència i el Collegi de Doctors i Llicenciats, a Barcelona, i fou president de les dues darreres entitats Milità fugaçment a Esquerra Republicana de Catalunya durant el 1931 i, posteriorment, passà a presidir el nucli fundacional d’Unió Democràtica de Catalunya Restà a Catalunya durant la Guerra Civil…

Vida i obra El seu nom de religió fou Amat de Crist Fou membre d’una adinerada família d’ideari carlista, gràcies a la qual pogué publicar gran part dels llibres que escriví El 1888, quan tenia setze anys, començà a estudiar al Seminari diocesà i tres anys més tard professà l’orde franciscà, però per motius de salut el bisbat l’autoritzà a viure al seu poble a poc de fer els trenta-cinc anys Durant aquest període publicà Los católicos españoles 1902, Enciclopedia de la Eucaristía 1905-06, extensa obra de set volums, a la qual afegí un compendi, i Acción católico-social de la mujer 1909 Una…

Fill de mare pianista, estudià al Royal College of Music de Londres i es perfeccionà amb Edouard Jacobs a Brusselles De nou a Londres, hi debutà oficialment el 1909 acompanyat per la seva mare Convidat a participar en concerts i recitals per tota la Gran Bretanya, ben aviat consolidà una prestigiosa carrera com a solista i com a intèrpret de música de cambra Fou el primer intèrpret de diverses obres d’Edward Elgar, entre les quals hi ha el Concert per a violoncel , estrenat l’any 1919 sota la direcció del mateix compositor El 1922 es traslladà als EUA i fixà la seva residència en aquest país…

Traduí el Cours de chimie de NLémery a fi d’introduir els corrents científics europeus a la península Ibèrica La seva obra Palestra farmacéutica chímica-galénica 1706 fou un intent de renovació de la farmàcia hispànica