Resultats de la cerca

Cantà al cor de Ràdio Bucarest i més tard estudià cant amb Constantin Stroesco al conservatori de la mateixa ciutat També estudià a Viena Debutà a Bucarest el 1964 amb Pélleas et Mélisande Després d’haver interpretat alguns papers d’òperes franceses i italianes, guanyà diversos premis en concursos de cant Treballà algunes temporades al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles, on actuà en òperes de Mozart, que, amb el temps, esdevingué un dels seus músics preferits, i del qual interpretà els personatges de Susanna, Konstanze, Pamina o Despina Debutà al Covent Garden de Londres el 1972 i dos…

Vida Fill d’un joier barceloní, els primers anys del decenni dels setanta desplegà una extensa activitat en el camp del disseny de modes, on aconseguí un veritable ressò  S’introduí en l’àmbit cinematogràfic gràcies a la influència del realitzador Jordi Cadena i de l’actriu Marta Molins, que fou la seva companya sentimental i que protagonitzà molts dels films que ell produí El 1975 registrà l’empresa Ona Films per produir una sèrie de curts i el llarg L’obscura història de la cosina Montse 1976-77, adaptació de la novella homònima de Joan Marsé, dirigida per J Cadena i protagonitzada per Ana…

Estudià amb Pierre Bernac i posteriorment al Conservatori de París Gran intèrpret de lieder i oratoris, hom el considerà el gran mestre francès en aquesta especialitat, en la qual des del 1954 tingué com a acompanyant gairebé exclusiu el pianista nord-americà Dalton Baldwin Es donà a conèixer com a cantant d’òpera l’any 1958 al festival d’Ais de Provença, on interpretà peces d’ Il matrimonio segreto , de Cimarosa, i Dido and Aeneas , de Purcell Entre les seves actuacions més celebrades es troben Favola d’Orfeo , al New York City Center Opera 1960 Pelléas et Mélisande , a l’Òpera de Roma 1963…

Estudià a Graz i debutà el 1960 a l’Òpera de Viena com a Barbarina Les noces de Fígaro Inicià la seva trajectòria amb petits papers d’òperes de WA Mozart, H Purcell i fins i tot G Puccini, fins que el 1964 abordà l’obra de R Strauss a partir de la seva intervenció en La dona sense ombra Entre el 1960 i el 1962 cantà petits papers wagnerians a Bayreuth abans de seguir amb Mozart, autor en què s’especialitzà i de qui ha interpretat els papers d’Ilia, Pamina, Fiordiligi, i la comtessa d’Almaviva, que ha enregistrat discogràficament Ha cantat als festivals de Salzburg sovint…

Estudià al Conservatori de Torí amb Paola Della Torre i després ho feu a l’escola de la Scala de Milà, on el 1957 participà en l’estrena de Diàlegs de Carmelites de F Poulenc, en el paper de soeur Mathilde El 1959 debutà al Covent Garden amb Medea , al costat de Maria Callas, i un any després substituí Giulietta Simionato en la producció d' Aïda a l’Arena de Verona Els anys 1961 i 1962 cantà amb gran èxit La favorita a la Scala de Milà i el 1968 ho feu al Metropolitan de Nova York Ha estat una de les intèrprets de referència dels papers més importants per a mezzosoprano de l’òpera italiana,…

Especialitzada en el repertori del Barroc i el Classicisme, és una de les formacions d’instruments d’època més apreciades És integrada per especialistes en música antiga, i pren el seu nom de l’orquestra formada per JB Lully a la cort de Lluís XIV Durant els seus primers anys, el conjunt s’especialitzà en la interpretació del repertori francès, i amb la seva labor en auditoris i estudis d’enregistrament contribuí decisivament a la recuperació de partitures de Lully, JPh Rameau, A Campra i AEM Grétry El conjunt treballa assíduament amb G Leonhardt i el seu fundador, Kuijken, que exerceix el…

Abandonà la carrera mercantil i estudià música a Barcelona, on fou deixeble d’A Nicolau Debutà a Sabadell el 1896 i posteriorment es traslladà a Alemanya Durant quinze anys fou assistent de direcció orquestral al Festival de Bayreuth i s’introduí en els cercles de la família Wagner De retorn a Barcelona 1901, ciutat que vivia en plena eufòria modernista, cofundà l’Associació Wagneriana, a través de la qual contribuí al coneixement de l’obra del compositor alemany, de qui dirigí algunes òperes al Gran Teatre del Liceu Collaborà amb J Maragall en la traducció de diverses obres de l’alemany,…

Comte d’Ormesson, pertanyia a una de les famílies de l’aristocràcia francesa Fill d’ambaixador, s’educà a l’estranger i es llicencià en lletres i història a l’École Normale Supérieure de París Agregat de filosofia, durant molts anys compaginà el seu treball a la UNESCO, com a president del Consell Internacional de la Filosofia i les Ciències Humanes 1992-96, amb diferents càrrecs en ministeris del govern francès Fou director general de Le Figaro 1974-77 i, des del 1973, pertangué a l’Académie Française En la seva obra alternen records poetitzats de la seva vida, com Du cǒté de…

Estudià al conservatori Pablo Sarasate de Pamplona i a l’escola superior de música Detmold Alemanya Es donà a conèixer el 1988 en obtenir el primer premi i altres deu mencions en el concurs Belvedere de l’Òpera de Cambra de Viena Ha desenvolupat una important trajectòria operística en la qual ha destacat tant per les seves qualitats vocals com pel rigor interpretatiu amb què resol els personatges El seu repertori va des del Barroc al segle XX, amb una especial predilecció per Mozart i Rossini Entre les seves creacions més emblemàtiques destaquen la Susanna de Les noces de Fígaro, la Musetta…

Inicià d’infant estudis musicals i abandonà aviat ocupacions d’oficina Deixeble d’ANicolau piano i harmonia, aviat es despertà el seu entusiasme per Wagner Assistí als Festivals de Bayreuth Decidit en la seva vocació de director d’orquestra, debutà a Sabadell 1896 Inicià amb Joan Maragall les traduccions d’obres de Wagner al català Tristany i Isolda Amics wagnerians li subvencionaren una llarga estada a Alemanya Recomanacions del comte de Güell l’introduïren en el cercle de la família Wagner, amb la qual intimà assistint a reunions i sessions de treball a la Wahnfried Es relacionà amb Levy…