Resultats de la cerca

El 988 el comte Borrell II de Barcelona-Urgell cedí les propietats que posseïa a la vall de Castellbò al vescomte Guillem d’Urgell Però no fou fins ben entrat el segle XII, després de l’entroncament amb la casa vescomtal de Cerdanya pel matrimoni del vescomte Pere I de Castellbò ~1126-50, besnet de Guillem, amb la vescomtessa Sibilla de Cerdanya, i de l’aparició al sud del comtat d’Urgell d’un nou vescomte, titular del Baix Urgell després dit d’Àger , que els primitius vescomtes urgellesos adoptaren la denominació de Castellbò , després d’haver emprat la de vescomtes de l’Alt Urgell vescomtat…

Ha editat les obres completes de JV ↑ Foix 1984 i altres obres relacionades amb aquest autor, com ara Articles i assaigs polítics 1985, L’obra en vers de JV Foix 1991 i JV Foix cinc rutes literàries 1993 Ha traduït obres literàries, filosòfiques i d’assaig literari d’autors comF Nietzsche, W Benjamin, G Bassani, M Heidegger, F Hölderlin, H Marcuse i Novalis

Comtessa de Foix Filla única i hereva d’Arnau I de Castellbò i muller de Roger Bernat II de Foix, amb qui es maridà el 1208 malgrat l’oposició del bisbe i del comte d’Urgell, Ermengol VIII Fou suspecta, com el seu pare, de catarisme En morir, el vescomtat de Castellbò, amb els seus annexos de les valls d’Andorra, Sant Joan Fumat i Cabó, passà als Foix

Títol emprat per una branca dels Foix des de l’enllaç s XV de Joan Gastó de Foix, vescomte de Benauges, amb Margaret de la Pole, dama anglesa filla del comte de Suffolk, la qual era hereva del comtat de Kendal Anglaterra Passà als Nogaret de la Valette

Filla de Pere de Montcada i neboda de Jaume I de Catalunya-Aragó El 1253 es casà amb el comte Àlvar d’Urgell el seu pare li donà les viles de Seròs i de Mequinensa i obtingué del seu marit les d’Agramunt, Linyola, Àger i Castelló de Farfanya El 1256, però, aquest, allegant la invalidesa del matrimoni, es casà amb Cecília de Foix , fet que originà una guerra entre els Montcada i els Foix, en la qual intervingué el mateix rei Jaume i que fou aviat general Les sentències contradictòries dictades pels tribunals eclesiàstics apellats per les dues dones agreujaren els…

Filla del rei Carles VII de França Fou casada el 1461 amb el vescomte Gastó III de Castellbò, fill hereu del comte Gastó IV de Foix i d’Elionor d’Aragó, princesa de Viana Fou regent de Navarra 1479 i de Foix 1472 pel seu fill, el rei i comte Francesc I

Intervingué a partir del 1259 en la guerra civil d’Urgell com a valedor del comte Àlvar sembla que també es veié involucrat en l’heretgia càtara Més tard, al costat dels vescomtes de Cardona i comtes de Foix, s’oposà a la política de Jaume I, contra el qual signà el pacte d’Àger 1274 Continuà en el partit urgellenc dels Foix, contra la corona, i en dues ocasions intervingué en el conveni dels pariatges entre el bisbe d’Urgell i el comte de Foix Participà en la revolta nobiliària fins que fou agafat per Pere II, a Balaguer 1280, i fou traslladat a Lleida…

Fill de Gastó IV, comte de Foix II de Castellbò, a qui premorí en un torneig, i de la reina Elionor I de Navarra De la seva muller, Magdalena de França, filla de Lluís XI, deixà dos fills, Francesc Febus , que succeí en el comtat de Foix i esdevingué també rei de Navarra 1482, i Caterina, que, en morir el germà 1483, en recollí l’herència

Forma part actualment del departament francès de l’Arieja, i el centre més important és Queragut En procés de despoblament, hom hi parla un dialecte occità de transició cap al català Esmentat el 844 formant part del País de Salt, del comtat de Rasès, comprenia dues parròquies Sant Feliu de Donasà, les ruïnes de la qual són entre Queragut i Carcaneres, i Ròsa i sis consolats Queragut, Ròsa, Mijanés, el Pla amb el Puig i Carcaneres i Artigues Des del s X pertangué als comtes de Cerdanya probablement fou cedit pel comte Roger I de Carcassona el 981 al comte Oliba Cabreta de Cerdanya, el qual s’…