Resultats de la cerca

Començà estudiant música i el 1757 es traslladà a Anglaterra on, empès per la seva afecció a l’astronomia, construí un telescopi de reflexió 1773-74 L’any 1781 descobrí el planeta Urà Pensionat per Jordi III d’Anglaterra, estudià un gran nombre de nebuloses desconegudes, estels dobles, els cometes del 1807 i del 1811, dos satèllits de Saturn, etc Féu notar l’existència de raigs calorífics més enllà del vermell de l’espectre solar raigs infraroigs

Bé que fou deixeble de Fichte i que visqué durant el màxim apogeu de l’idealisme, se n'apartà notòriament i adoptà posicions pròximes al kantisme En les seves obres, entre les quals Über philosophisches Studium ‘Sobre l’estudi filosòfic’, 1807 i Hauptpunkte der Logik ‘Punts principals de la lògica’, 1808, concep la tasca de la filosofia com l’anàlisi crítica de les nocions derivades empíricament per tal d’accedir a l’essència de la realitat D’altra banda, és conegut sobretot per la seva Allgemeine Pädagogik ‘Pedagogia general’, primer intent de tractar la pedagogia com a disciplina autònoma

El 1694 inicià els estudis musicals amb Wilhelm Zachow En 1702-03 estudià dret a Halle, on fou organista de la catedral El 1703 anà a Hamburg, on actuà com a violinista i clavecinista del teatre Hi estrenà les seves dues primeres òperes Almira i Nero 1705 Sobtadament es traslladà a Itàlia i visità Florència, on estrenà Rodrigo 1708, Roma, Nàpols i Venècia Es relacionà amb Lotti, els Scarlatti, Corelli i Pasquini El 1708 escriví els oratoris Resurrezione i Il trionfo del tempo i l’òpera Agrippina , estrenada a Venècia 1709 amb un gran èxit Gràcies a la protecció d’Agostino Steffani, director…

Professor de filosofia a Leipzig 1774-50 Influït per les seves conviccions pietistes i oposat al racionalisme de ChWolff i GLeibniz, desenvolupà una concepció propera a l’empirisme, que tingué una certa influència en Kant

De família humil, estudià teologia 1781-84 a Leipzig, on publicà la seva primera obra, Grönländische Prozesse ‘Processos grenlandesos’, 2 volums, 1783, i exercí de professor a Schwarzenbach 1790-94 En Leben des vergnügten Schulmeisterleins Maria Wuz in Auenthal ‘Vida de l’alegre mestra Maria Wuz a Auenthal’, 1793 hom troba ja els trets bàsics del seu estil, tot i que l’èxit no li arribà fins el 1795, amb Hesperus L’any següent es traslladà a Weimar, on es relacionà amb els grans escriptors del moment, sobretot amb Herder i publicà Siebenkäs i Leben des Quintus Fixlein ‘Vida de Quintus…

Jesuïta, fou professor de moral a Paderborn, Colònia i Trèveris Confessor de moltes dones condemnades a mort per bruixeria, la seva obra Cautio criminalis 1631 inicià la lluita contra la persecució de les bruixes a Alemanya És considerat com el líric religiós més important de la primera època del barroc, amb una obra notable Trutznachtigall ‘El rossinyol altívol’, 1649

Pertanyent a una nissaga de músics, el seu pare intentà promocionar-lo com a infant prodigi, però Friedrich començà els estudis de dret No obstant això, el 1784 es professionalitzà com a compositor i pianista a Copenhaguen El 1789 anà a Berlín, on fundà una impremta musical i edità el "Musikalisches Wochenblatt" 'Setmanari musical' El 1795, de nou a Copenhaguen, fou nomenat director de la capella reial Malgrat el fracàs de la seva primera òpera, Holger Danske 1789, fou un prolífic compositor dramàtic en la tradició del singspiel , influït per ChW Gluck, WA Mozart i pel seu…

Fou crític regular de les revistes musicals "Allgemeine musikalische Zeitung" 'Revista musical general' -des del 1824- i "Vossische Zeitung" 1826, i el 1830 fundà el setmanari "Iris im Gebiete der Tonkunst" 'Iris en el món de l’art musical', publicat fins el 1841 Nacionalista musical, fou molt crític amb la presència de la música italiana a la cort prussiana i, en particular, amb Gaspare Spontini Entusiasta dels primers romàntics alemanys -L van Beethoven, CM von Weber, L Spohr o F Mendelssohn-, es mostrà contrari a les innovacions de R Schumann i F Chopin Algunes de les cançons del cicle…

Era fill del compositor Johann Friedrich Fasch, de qui rebé la primera formació pel que fa a clavicèmbal i teoria de la música Posteriorment estudià violí a Zerbst amb Karl Höckh El 1750 anà a Strelitz i hi fou deixeble de Johann Wilhelm Hertel, director de l’orquestra de la cort de Mecklenburg El 1756 fou nomenat segon clavecinista, al costat de CPE Bach, a la cort berlinesa de Frederic II de Prússia Aquest càrrec comportava, entre altres coses, acompanyar les interpretacions de flauta travessera del monarca El 1774 esdevingué director de l’Orquestra de l’Òpera Reial de Berlín…

S'especialitzà en l’estudi de les aplicacions de les altes pressions a les reaccions químiques, la qual cosa l’induí a idear dos processos d’extraordinària importància, puix que permeteren a la indústria alemanya d’obtenir en temps de guerra hidrocarburs líquids procés de Bergius i substàncies alimentàries procés de Bergius-Willstätter L’any 1931 li fou atorgat el premi Nobel de química, que compartí amb Karl Bosch