Resultats de la cerca

Fou vicecanceller de Pere III de Catalunya-Aragó i del príncep Joan, duc de Girona des d’aquest darrer càrrec intervingué en el procés contra Bernat de Cabrera i contribuí a la seva sentència de mort

És autor de la Cançó nova 1791, composició de disset estrofes que apareix al final del Parnàs català de Narcís Julià

Vida i obra Ingressà 1334 al convent de dominicans de Girona, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner de qui escriví una biografia, publicada per Diago el 1599 Nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1356, afrontà obertament els lullistes, actitud que li valgué l’exili per Pere III de Catalunya-Aragó Es retirà a Avinyó al servei dels papes Climent VII i Benet XIII, i esdevingué el teòleg oficial de la cúria i defensor de la concepció teocràtica del poder eclesiàstic, tan cara als pontífexs avinyonesos Atacà amb energia astròlegs, nigromàntics i alquimistes, com també els…

Doctor en medicina, és autor d’un Llibre de la pesta 1587, al final del qual hi ha un sonet seu pietós en castellà, i d’altres tractats en llatí sobre el mateix tema Colònia 1612 Un sonet seu en català figura entre els preliminars del Sermó d’ Onofre Menescal Afeccionat als clàssics, traduí alguns textos de Ciceró al català i d’altres al castellà com l’oració Pro lege Manilia i algunes lletres de les Familiars , amb notes i comentaris de caràcter autobiogràfic, conservats al ms 18 BUB Deixà escrit un discurs d’estil ciceronià, curiós exemple d’influència ciceroniana en l’oratòria científica

Germà de Rafael Masó i Valentí De formació autodidàctica, inicià la seva activitat educativa a l’Escola Vallparadís de Terrassa Collaborà estretament amb Alexandre Galí a l’Escola Montessori i a la Mútua Escolar Blanquerna Exiliat durant la Dictadura de Primo de Rivera, de tornada a Catalunya prengué part en la fundació dels Minyons de Muntanya i el 1935 fundà l’Escola S’Agaró El 1936 fou empresonat i, un cop alliberat, exercí a Granollers Durant el franquisme collaborà a Girona amb Acció Catòlica

Hom l’ha identificat amb un donzell que lluità en l’armada del rei Alfons i que l’any 1457 fou procurador fiscal de Girona És autor d’unes Cobles molt devotes a honor de Nostre Senyor e de la seva beneita mare Girona 1501, composició de setanta estrofes amb versos de deu síllabes, testimoni autèntic i sense tòpics d’un home desenganyat del món Bibliografia Clara, J 2003 “Aproximació a Bernat Estruç, poeta català del segle XV” Arxiu de Textos Catalans Antics , 22 Rubió i Balaguer, J 1984  Història de la literatura catalana Vol I Dels orígens al segle XV Barcelona, PAM

Fou deixeble de B Dini i E Morera a Barcelona El 1915 guanyà la càtedra de música de l’Escola Normal de Magisteri de Girona Fundà el Quintet Empòrium, l’Associació de Música de Girona i la revista "Scherzando" Fou una de les personalitats dinamitzadores de la vida musical gironina de la primera meitat del segle XX, i participà en moltes activitats i molts concerts Propietari d’un establiment de música a Girona, també organitzà, amb l’entitat Sobrequés i Reig, cicles de concerts que foren inaugurats per Enric Granados l’any 1905 i en els quals participaren Miquel Llobet, Emili Pujol, Andrés…

Estudià dret Fou membre del partit conservador i president de la Diputació de Girona 1884-90 Fou un dels fundadors de l’Associació Literària de Girona 1872-1901, que presidí, i collaborador de la Revista de Gerona  i altres revistes gironines La Vetllada  i El Teléfono Catalán , i de Lo Gai Saber , La Illustració Catalana i La Renaixença És autor de poesies líriques i narratives, entre les quals destaca L’hereu , premiada als Jocs Florals de Barcelona del 1875

Fill de Joaquim Pla i Cargol Es doctorà a la Universitat de Barcelona i exercí la professió a Girona Membre de l’Acadèmia de Farmàcia de Barcelona i de l’Academia de Historia de Madrid, estudià més de cinquanta mostres pollíniques de la flora catalana en Polen 1961, extens tractat de palinologia Autor de La farmacia del Hospital provincial de Gerona 1971, Aportación a la historia de la farmacia gerundense en los últimos cien años 1972, La farmacia de Llivia 1974, La experiencia farmacológica a través de la historia 1965, Comentarios sobre la influenza 1972, ultra obres didàctiques i escolars

Membre del partit conservador, fou president de la Diputació de Girona 1884-90 Fou un dels fundadors de l’Associació Literària de Girona 1872-1901, que presidí Collaborà a La Revista de Gerona , La Vetllada i El teléfono catalán de Girona i Lo Gay Saber , La Ilustració Catalana i La Renaixença de Barcelona És autor de poesies líriques i històriques en català