Resultats de la cerca

Format a la Universitat de València, on es doctorà el 1994, és un destacat especialista en arqueologia urbana Des del 1981 ha estat arqueòleg de l’ajuntament de València, la Secció d’Arqueologia del qual dirigeix des del 2003 De les seves nombroses publicacions, cal esmentar La fundació de València 1998, Las termas romanas de l’Almoina 1999, L’Almoina el nacimiento de la Valencia cristiana 1999, L’Almoina de la fundación a los orígenes del cristianismo 1999, Los orígenes del cristianismo en Valencia y su entorno 2000, Valencia y las primeras ciudades romanas de Hispania 2002

Afrani, juntament amb Petreius, no pogué impedir que Juli Cèsar passés el Pirineu i que els derrotés a la batalla decisiva lliurada al S de Lleida 49 aC Fou també un dels vençuts de Farsàlia i, amb els darrers pompeians, de Tapsa 46 aC Morí després d’aquesta batalla, probablement a les mans dels seus mateixos soldats

Fou un dels pioners del futbol a Catalunya Jugà en el FC Escocès i al novembre del 1900 fundà, amb altres compatriotes seus, l’Hispània Athletic Club Actuava de defensa i de porter i era el capità d’aquest equip, amb el qual guanyà la primera edició de la Copa Macaya 1901 La temporada 1904-05 jugà amb el FC Barcelona Des de bon principi alternà la seva condició de jugador amb la d’àrbitre, faceta en què adquirí gran prestigi Fou un dels promotors del Collegi d’Àrbitres, constituït el 1915 En fou el primer president i ocupà el càrrec fins el 1925

Personatge polifacètic, fou soci actiu del Centre Excursionista de Catalunya, i collaborà molt activament en la restauració del monestir de Ripoll Reuní una important collecció de teixits coptes que fou adquirida el 1904 per la Junta de Museus Barcelona, Museu Tèxtil Creà a la Biblioteca de Catalunya un important repertori iconogràfic d’Espanya 1915 Escriví dues monumentals obres arqueològiques El Islam i Cartago-Hispania , que han romàs inèdites, i collaborà a diverses publicacions sobre temes arqueològics També escriví una obra sobre l' Alhambra de Granada 1929 El 1901 encarregà a Joan…

Llicenciat en dret, no exercí mai d’advocat Sota la influència modernista, publicà excellents dibuixos a El Gato Negro i Hispania Installat a Madrid, aconseguí una gran popularitat com a dibuixant d’escenes taurines, però la seva obra perdé la vitalitat inicial Collaborà a ABC , Madrid Cómico , La Ilustración Española y Americana , Blanco y Negro , La Esfera , entre altres publicacions Creà el setmanari humorístic El Gran Bufón Exposà a París i a Londres Illustrà una notable edició del Quijote , així com obres d’Eugeni d’Ors, Benavente, Martínez Sierra i altres escriptors S'exilià l’any…

Els seus orígens es troben en l’empresa química Montecatini fundada el 1888 i l’elèctrica Edison fundada el 1885 El 1966 es constituí Montecatini Edison SpA, que canvià aquest nom per l’actual uns quants anys després El seu capital, vinculat a l’IRI i a l’ENI en els seus inicis, fou privatitzat el 1981 El 1985 era la segona empresa industrial italiana amb un volum de vendes de 7 400 milions de dòlars, i ocupava 69 653 treballadors A l’Estat espanyol la seva principal inversió és a Montefibre Hispania, fabricant de fibres acríliques, amb domicili a Barcelona i fàbrica a Miranda de Ebro

D’una vella família patrícia, fou legat per a la Germània superior 39-42, comes de Britània 43-44 i procònsol de l’Àfrica 45-47 Governador de la Hispània Citerior des del 60, s’adherí a la conjuració de Víndex contra Neró 68 i marxà sobre la Gàllia, on fou proclamat emperador pel senat Portà a Roma tots els nobles que havien fugit de Neró, però la seva política econòmica i la seva duresa el feren impopular Cercà un successor en Calpurni Pisó, però la revolta de l’exèrcit de Germània precipità la seva fi, i Otó s’aprofità dels pretorians per a desfer-se d’ell

Fill del cònsol Gai Claudi Marcel i d’Octàvia, germana d’August El 25 aC serví a Hispània, juntament amb Tiberi, a les ordres de l’emperador, que li concedí per muller la seva filla Júlia Mort dos anys després, el mateix August en pronuncià l’elogi fúnebre, i permeté que les cendres fossin portades al mausoleu augustal També féu construir, en honor d’ell, el teatre de Marcel Aquest edifici, inaugurat l’any 12 o 11 aC amb jocs esplèndids, oferia una façana — en part conservada — formada per tres fileres d’arcades superposades amb semicolumnes dòriques, jòniques i corínties, i una…

Fundat l’any 1940, durant la seva existència absorbí diversos clubs de futbol de la població com el Futbol Club Hispània, el Futbol Club Gran Casino i l’Arenys Express Futbol Club Debutà la temporada 1940-41 a primera categoria B, baixà i pujà de categoria, i la 1949-50 fou campió de grup de la mateixa categoria La temporada 1967-68 jugà la promoció d’ascens a tercera divisió estatal Com que no aconseguí l’ascens, la temporada següent debutà a la recentment creada categoria territorial preferent Posteriorment ha jugat a primera territorial catorze temporades Disposa d’un segon…

Fou un dels grans davanters de la primera època del futbol català Començà al Team Rojo, format per treballadors escocesos de Fabra i Coats La temporada 1900-01 jugà amb l’Hispània i guanyà la primera edició de la Copa Macaya La següent temporada 1901-02 actuà amb el FC Barcelona i tornà a guanyar el mateix torneig, equivalent al Campionat de Catalunya del moment Jugà a l’Espanyol 1902-05 i 1908-12 L’any 1906, jugà algun partit amb el Barça Amb l’Espanyol es proclamà tres vegades campió de Catalunya 1903, encara amb el nom de Copa Macaya 1904, 1912 Fou màxim golejador de la…