Resultats de la cerca
Es mostren 288 resultats
Bernardo Ottani
Música
Compositor italià.
Alumne de GB Martini, el 1765 ingressà a l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya Des del 1769 fou mestre de capella de les esglésies de San Giovanni in Monte i de Santa Lucia, a la mateixa ciutat El 1778 fou nomenat mestre de capella i de música del Collegio degli Innocenti a Torí, càrrec que ocupà fins a la seva mort Ottani fou un apreciat autor de música sacra Destaquen sobretot les seves quaranta-sis misses i els seus oratoris També escriví obres escèniques d’estil napolità -representades en moltes ciutats italianes i d’altres països d’Europa-, i fou un dels compositors més representats al…
Club d’Agility Badalona

Enrique Herbera i la seva gossa Nana, del Club d’Agility Badalona
Federació catalana d’Agility / Daniel Amigó
Agility
Club d’agility de Badalona.
Fundat el 1999, el primer president fou Ginés Vico, pioner d’aquest esport a Espanya Un dels primers èxits fou l’obtenció d’un subcampionat d’Espanya Fou membre fundador de la Unió Catalana Esportiva de Clubs d’Agility i, posteriorment, de la Federació Catalana d’Agility El 2008 n’assumí la presidència Lucía López, sota el mandat de la qual el club aconseguí alguns dels èxits esportius i socials més rellevants i esdevingué el club més premiat de Catalunya d’aquesta modalitat esportiva Guanyà un Campionat d’Espanya per equips, tres Campionats d’Espanya en categoria individual i…
Centre de Cultura Valenciana
Corporació acadèmica radicada a València, constituïda el 1915 sota el patrocini de la diputació provincial.
En un primer projecte 1913, promogut pel diputat Joan Pérez i Lúcia, hauria d’haver estat una rèplica, a escala regional, de l’Institut d’Estudis Catalans Organitzada per l’erudit i polític conservador Josep Martínez i Aloy, restà convertida des d’un principi en una institució provinciana, merament “condecorativa”, que reunia estudiosos locals de la més diversa categoria Ja el 1915 fou objecte dels violents atacs de Miquel Duran i Tortajada, en l’opuscle El Centre de Cultura Valenciana , que en denunciaven el bilingüisme i la manca de rigor en la selecció dels membres El 1928 començà a…
Jenny Lind
Música
Soprano sueca.
Anomenada el rossinyol de Suècia, estudià a l’Escola Reial d’Òpera d’Estocolm i el 1838 debutà com a Agathe a Der Freischütz 'El caçador furtiu' Després d’interpretar durant dos anys els papers de soprano més difícils, com ara el de Robert le diable , Donna Anna de Don Giovanni o Lucia di Lammermoor , la seva veu començà a mostrar signes de cansament El 1841 anà a París, on el tenor Manuel García, després d’aconsellarli un període de repòs, li corregí alguns aspectes tècnics Recuperada totalment el 1842, aparegué en el paper de Vielka Feldlager in Schlesien que G Meyerbeer havia compost…
Eduard Giménez i Gràcia
Música
Tenor català.
Estudià a l’Escola de Música de Barcelona amb C Bracons de Colomer, i posteriorment amplià la seva formació a Milà amb V Badiali Debutà a Mataró a l’inici de la dècada dels seixanta amb Lucia di Lammermoor , i la temporada 1962-63 ho feu amb La Traviata al Palau de la Música Catalana Quatre anys més tard actuà a Itàlia per primera vegada, amb unes funcions de L’elisir d’amore , de G Donizetti, a Reggio de l’Emília Aquest títol s’ha convertit en una de les òperes que l’han identificat, juntament amb algunes obres de G Rossini i WA Mozart, com un dels millors cantants lírics lleugers de la seva…
Luis Lima
Música
Tenor argentí.
Estudià cant a Buenos Aires i Madrid i el 1974 debutà a Lisboa en el paper de Turiddu de Cavalleria rusticana Posteriorment desenvolupà una intensa carrera en teatres alemanys i el 1977 fou l’Edgardo de Lucia di Lammermoor al Teatro alla Scala de Milà Un any després cantà La Traviata en el seu debut a la Metropolitan Opera House de Nova York i posteriorment actuà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires 1982, amb Tosca , i al Covent Garden de Londres 1984, amb L’elisir d’amore , a més de cantar al Festival de Salzburg Ha actuat també al Gran Teatre del Liceu en diverses ocasions, per exemple…
Salvatore Cammarano
Música
Llibretista italià.
Vida Membre d’una reconeguda família d’artistes napolitans, el 1835 obtingué el càrrec de productor i poeta oficial del Teatro San Carlo de Nàpols i inicià una fèrtil collaboració amb Gaetano Donizetti - Lucia di Lammermoor , L’assedio di Calais , Pia de Tolomei , Poliuto , entre altres títols-, que li reportà un gran prestigi De la cinquantena dels seus llibrets sobresurten els realitzats per a Giovanni Pacini - Saffo -, Saverio Mercadante - Elena da Feltre , La Vestale , Orazi e Curiazi - i Giuseppe Verdi, per al qual escriví els textos de les òperes Alzira , La battaglia di Legnano , Luisa…
Salvador Castelló
Cinematografia
Director, fotògraf i productor.
Vida Director tècnic de la Falcó Films fundada el 1915, hi dirigí El fantasma negro 1915 La fuerza del mal 1915 Pero yo te vengaré 1915, i Aventuras del noi de Tona 1917, totes amb M Catalán, i tot sol, El alcalde de Chilindrina 1918 També treballà per a la Barcinógrafo sota la direcció de Magí Murià en El beso de la muerte i Alma torturada 1916 Per a la Mundial Films, fundada el 1917 i dirigida artísticament per Josep Massó i Ventós, feu La verdad 1917 L’any 1918 la Dessy Films li encarregà d’acabar El golfo 1917-18, de Josep de Togores Creà el seu propi laboratori, Castelló y Donoso, S en C…
art bolivià
Art
Art desenvolupat a Bolívia.
La cultura prehispànica més antiga de Bolívia és la de Tiahuanaco, localitzada a l’altiplà bolivià, al sud del llac Titicaca Es caracteritza per una ceràmica molt senzilla, decorada amb tons foscos i per una arquitectura de grans pedres llavorades Són exponents d’aquesta cultura la piràmide d’Acapana, la porta del Sol i la porta de la Lluna En arquitectura, en l’època moderna, cal destacar la influència de l’art barroc espanyol que unit a elements indígenes configurà l’'estil mestís’ En són exemples les esglésies de San Francisco 1753-72, La Paz i San Lorenzo, la Casa de la Moneda i l’…
Alberto Iglesias Fernández-Berridi
Cinematografia
Compositor basc.
Estudià composició per a piano a la seva ciutat natal, i va reforçar el seu aprenentatge entorn de la música a Barcelona, París i Milà, on formà duet professional amb Javier Navarrete De família vinculada al món del cinema, al principi dels anys vuitanta anà a viure a Madrid, on participà en la creació d’algunes bandes sonores per a pellícules de baix pressupost Al llarg dels anys següents guanyà prestigi quan es relacionà professionalment amb produccions de Julio Medem i, sobretot, Pedro Almodóvar Vacas 1991, La ardilla roja 1993, Tierra 1995, Los amantes del círculo polar 1998 i Lucía…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina