Resultats de la cerca
Es mostren 267 resultats
el Mardà
Caseria
Caseria del municipi de Sagunt (Camp de Morvedre), prop de la costa, damunt el terme de Canet de Berenguer; és regada per la séquia del Mardà, fillola de la d’Algar (o Major de Morvedre).
Hi ha les restes de la torre del Mardà , bastida com a torre de defensa als s XV-XVI, i ruïnes d’una villa romana
Càrcer
Despoblat
Despoblat del municipi de Sagunt (Camp de Morvedre), a l’esquerra del Palància, davant Torres Torres.
Desaparegué arran de l’expulsió dels moriscs el 1609
l’Om Negre
Partida
Partida del municipi de Sagunt (Camp de Morvedre), al sector costaner de marjals, al nord del terme.
el Puig de Santa Maria
El monestir del Puig a la vila del Puig de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, al sector nord de la comarca.
S'estèn des de la plana alluvial costanera la platja és baixa i sorrenca i separada de l’interior per un sector de marjals, dessecades en part fins als contraforts de la serra de la Calderona cabeç Bord, 238 m alt, termenal amb els municipis de Sagunt i Albalat dels Tarongers, al Camp de Morvedre, i amb el de Nàquera, al Camp de Túria Davalla d’aquesta serra el barranc de la Calderona, que forma, juntament amb el barranc de Puçol, el barranc de Puig , límit entre els dos termes, que desguassa directament a la mar Al sector occidental, més accidentat, es localitzen els conreus de…
els Frares
Antiga caseria
Antiga caseria del municipi de Faura (Camp de Morvedre), situat en el centre de la vall de Segó.
Juntament amb Santa Coloma i la Garrofera formava el nucli dels Llogarets, que tingueren ajuntament independent fins el 1845 Era lloc de moriscs dependent de la parròquia de Benifairó de les Valls
el Picaio de l’Alfara
Elevació (388 m) del municipi d’Alfara de la Baronia (Camp de Morvedre), a l’esquerra del Palància.
Alarap
Enclavament
Petit enclavament del municipi de Benavites (Camp de Morvedre) dins el terme municipal de Quartell (62,5 àrees).
Era un antic lloc de moriscos que tenia 6 focs el 1609 i que es despoblà amb l’expulsió decretada aquell any
apitxat
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte propi de la zona central del País Valencià, des d’Almenara fins a l’Albufera pel litoral, i fins a la vora esquerra del Xúquer per l’interior.
Comprèn, doncs, el Camp de Morvedre, l’Horta i la Ribera Alta, i inclou, per tant, la capital del País i les ciutats de Sagunt i d’Alzira El parlar apitxat ensordeix les articulacions següents la prepalatal africada sonora ž en l’ortografia tj o j , l’alveolar fricativa sonora z en l’ortografia, entre altres posicions, s o z darrera consonant i l’alveolar africada sonora z ortografia tz aquests sons són identificats amb els sords corresponents s ortografia tx , s ortografia s o -ss- i ŝ ortografia ts Així mateix, la v etimològica i ortogràfica es…
Segona Germania
Història
Revolta pagesa antisenyorial que es produí el 1693 al sud del Xúquer i més concretament als pobles de l’antiga governació de Xàtiva.
El malestar tenia l’origen en el peculiar repoblament d’aquesta zona que pertanyia bàsicament als ducs de Gandia i de Maqueda, marquesos d’Albaida, Dénia i Guadalest, comtes de Cocentaina i del Real després de l’expulsió dels moriscs 1609-15, que reafirmà encara més el règim senyorial imperant Un exemple representatiu fou el de Muro del Comtat, per les condicions lleonines que el senyor del lloc, Gaspar Roís de Corella, comte de Cocentaina, exigí als seus repobladors reconeixement de la propietat senyorial de les terres, residència obligatòria, submissió total a la jurisdicció…