Resultats de la cerca
Es mostren 809 resultats
velarització
Fonètica i fonologia
Procés pel qual una articulació no velar s’hi torna generalment, però no necessàriament, en contacte amb una altra articulació velar.
Així, hom descriu la formació de u a partir de consonants implosives en català antic puteu > 'pou’, cadere > 'caure’, etc També s’explica així l’assimilació de n en contacte amb velar un gos un gos
senyoria de Lidoríkion
Geografia històrica
Jurisdicció feudal a la Grècia catalana, centrada al castell homònim (Fòcida), que fou conquerit el 1319 per Alfons Frederic d’Aragó a Joan II Àngel-Ducas, senyor de Neopàtria.
Passà als seus fills Pere i Jaume Frederic d’Aragó, i a aquest la hi prengué 1361 Pere de Pou, però aquell la recuperà l’any següent i la transmeté al seu fill Lluís Frederic d’Aragó
La Unión Republicana
Periodisme
Diari republicà que aparegué a Palma, Mallorca, (des de l’1 d’agost de 1896 fins al 1904).
Malgrat que el director nominal fou Joan Rotger, la direcció efectiva correspongué, successivament, a Jeroni Pou, Francesc Garcia i Orell i Lluís Martí Substituí, de fet, Las Baleares , i fou l’òrgan del Partit d’Unió Republicana
Molí de Can Fèlix (Montmajor)
Art romànic
Situació Una vista de la construcció que encara ens ha pervingut del molí J Bolòs Molí segurament dels darrers segles medievals, situat al costat de la riera de Navel i a 1 km al sud del mas Querol Aquest molí figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 97,8 — y 49,5 31 TCG 978495 Per arribar-hi cal seguir al llarg de 4, 3 km una pista que surt de l’actual poble de Montmajor i pren una direcció sud-est Molí La construcció més antiga de l’actual mas de Can Fèlix és una espècie de torre, de planta trapezial, feta amb carreus…
La mina de la riera de Banyeres del Penedès
Art romànic
Situació Una de les dues boques d’entrada a la mina, encara en ús al segle passat ECSA - J Bolòs Mina, o túnel, situat a la riba esquerra de la riera de Banyeres, prop del Mas Roig Una de les seves boques d’entrada és al costat de la riera i l’altra al pla que hi ha darrere del mas Mapa 35-17447 Situació 31TCF792688 S’hi pot anar des de Banyeres, agafant una pista asfaltada que passa pel costat del restaurant del Bosc, o bé des de Saifores A sota del Mas Roig, a la banda de dalt de la carretera, al costat del pontet que travessa la riera, hi ha l’entrada inferior de la mina JBM-JJBR-RMUC-JARN…
línia de camp
Física
En un camp vectorial, línia en els punts de la qual els vectors corresponents són tangents a ella.
Segons que el camp sigui de velocitats o de forces hom parla de línies de corrent o de força , respectivament Hom designa per font i pou , respectivament, els ponts del camp en què s’originen surten i acaben arriben les línies de camp
El Ideal
Setmanari
Setmanari republicà de Palma, Mallorca, (abril de 1910 — 1913), dirigit per Domènec Móra.
Presidí la reorganització del republicanisme mallorquí, inicialment favorable a la conjunció amb els socialistes Després de la crisi provocada per l’arribada a l’illa del radicalisme lerrouxista 1911-12, passà a ésser l’òrgan de Jeroni Pou i del reformisme adscrit a Melquíades Álvarez
Mare de Déu del Claustre
Escultura
Imatge de pedra venerada en una capella de la catedral de Solsona, obra de l’escultor Gilabert (s XII).
Segons la tradició, fou descoberta al s XIII al pou del claustre, on havia estat amagada a causa del perill iconoclasta dels albigesos Patrona de Solsona des del 1653, fou coronada el 1956 la capella fou decorada aleshores amb baixos relleus d’Enric Monjo
Llorenç Galmés i Sansó
Història
Republicà.
Organitzà el partit republicà federal a Manacor a partir del 1869, d’on fou batlle el 1873 Posteriorment s’oposà al republicanisme progressista, encapçalat a Mallorca per Jeroni Pou, i féu costat a Antoni Villalonga, federal A partir del 1910 presidí la conjunció republicanosocialista a Manacor
Collformic

Collformic
Börkur Sigurbjörnsson (CC BY 2.0)
Collada
Coll (1.145 m alt.) del massís del Montseny, obert entre el Matagalls i el pla de la Calma, dins el terme del Brull (Osona), travessat per la carretera de Seva a Palautordera (sobre un camí de reminiscències romanes).
Hi ha les ruïnes d’un gran pou de neu És esmentat ja el 862 Segons un procés del 1620, era lloc de reunió de bruixes El 1874 una partida de carlins hi donà mort a 110 liberals de la comarca de Vic una creu en recorda el fet
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina