Resultats de la cerca
Es mostren 291 resultats
Centre Natació Mataró

Atletes de la secció de triatló del Centre Natació Mataró
CN Mataró
Esport general
Waterpolo
Club poliesportiu de Mataró.
Fundat el 1932 arran de la fusió del Club Natació Mataró i el Club Gimnàstic Mataroní, Joan Gomis en fou el primer president L’any 1950, gràcies a l’impuls de Pedro Crespo, estrenà la primera piscina, que suposà un notable creixement del club El 1966 ja disposaren d’un entrenador professional, i el 1969, d’una piscina coberta municipal que fou posada a la seva disposició per l’Ajuntament Fins el 1990, però, un cop acabades la piscina descoberta de 50 m i la coberta de 25 m, construïdes al passeig de Callao, el club no disposà d’installacions pròpies adequades Té quatre seccions…
torre d’en Pau
Història
Antiga torre de defensa de la costa, dins el municipi de Palma (Mallorca), a l’indret de l’actual nucli des Coll d’en Rabassa.
En 1891-98 hi fou construït un fort
Pere Capellà i Roca

Pere Capellà i Roca
Literatura catalana
Teatre
Política
Entitats culturals i cíviques
Autor teatral, poeta i activista polític, cívic i cultural.
Vida i obra Cursà magisteri, i exercí un temps a Barcelona Durant la Segona República fou cap d’Esquerra Republicana d’Algaida i hi feu una important tasca de renovació cultural En esclatar la Guerra Civil Espanyola fou perseguit pels falangistes, però aconseguí fugir a Menorca Passà a Barcelona, on després de treballar breument de mestre a Sant Andreu, ingressà a l’Escola Popular de Guerra de Catalunya, d’on sortí amb el grau de tinent Destinat a Guadalajara i a Madrid, ascendí a comandant Després de la guerra fou empresonat al penal d’Alcalá de Henares 1939-43 Posteriorment, rebutjat a…
,
Santa Maria de Freixenet (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
Situació Peculiar fisonomia d’aquest edifici que integra la capçalera de l’església romànica en el temple bastit el 1892 ECSA-M Catalán L’església parroquial de Santa Maria es troba situada en un indret aïllat a la part alta del nucli de població de Freixenet, situat a uns 2 km de l’estació de ferrocarril de Sant Guim de Freixenet Mapa 34-14 390 Situació 31TCG666136 S’hi pot accedir per la carretera LV-1003, des de Sant Guim, en direcció a les Oluges XSB Història L’antiga parròquia de Freixenet es fundà a mitjan segle XI, moment en què es reorganitzà i colonitzà tot el sector que envolta…
Deu anys de lluita per la pau i la justícia social al camp (1921-1931)
Als anys vint, Lluís Companys es va entregar en cos i ànima a l’intent de resoldre el problema social agrari català En aquest període, hi dedicà bona part de les seves actuacions públiques i bona part del seu temps com a polític, advocat, sindicalista, propagandista i periodista Com a dirigent agrari, Companys desenvolupà, des d’aquests diferents àmbits professionals i vocacionals —que no eren pocs—, les seves principals aptituds i capacitats, que havia anat adquirint i enriquint des de ben jove i que al principi dels anys vint ja es trobaven en un estat de maduresa indubtable Aquestes…
la Valira
l’Alt Urgell Amplia recolzada de la Valira vista des de Castellciutat, amb la Seu d’Urgell al fons
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent, per la dreta, del Segre, que constitueix el col·lector de totes les aigües d’Andorra (excepte el sector nord-oriental de la Solana d’Andorra); tots els afluents que rep el riu mentre discorre en territori andorrà tenen llur curs dins el país, excepte el riu d’Aós.
El formen dos corrents principals, la Valira d’Encamp dita també de Canillo, de Soldeu o d’Orient i la Valira d’Ordino o de la Maçana , o del Nord , dita més pròpiament ribera d’Ordino , els quals s’uneixen entre Engordany, les Escaldes i Andorra la Vella a partir d’aquest aiguabarreig, la Valira rep també el nom de la Gran Valira La Valira d’Encamp constitueix, però, de fet, el curs alt del riu, que cal considerar així que neix al circ de Pessons, dins el terme d’Encamp, al SW del port d’Envalira davalla ràpidament grau Roig en direcció N vers Soldeu, on rep per la dreta el riu d’Incles…
Andreu Balaguer i Merino

Andreu Balaguer i Merino
© Fototeca.cat
Comunicació
Historiografia catalana
Literatura catalana
Erudit i publicista.
Notari de professió, es relacionà activament amb el moviment de la Renaixença , i fou un dels socis fundadors de La Jove Catalunya En l’almanac del grup, La Xanfaina , hi publicà Rondalla , a manera d’allegoria moral L’enderrocament de l’antiga església de Sant Miquel motivà la publicació, en Lo Gai Saber , de la monografia històrica “Novas historicas referents a la capella que fou de Sant Miquel Archangel de la present ciutat de Barcelona” 1868 on, entre altres textos, recollia les escriptures de l’edifici del segle X Posteriorment collaborà en la Revista de Ciencias…
, ,
marquesat de Dosaigües
Història
Títol senyorial concedit el 1699 a Giner Manuel Rabassa de Perellós i Pardo de la Casta, baró de Dosaigües, senyor de Madrona i de Benetússer i cavaller de Calatrava.
Passà als Marimon, marquesos de Cerdanyola, als Casanova, marquesos de Galtero, als Dasí, i als Rojas, marquesos d’Algorfa
serra de Capifonts
Serra
Alineació muntanyosa del Pirineu central, a la vall Ferrera, de direcció SE-NW, entre les valls de Boixedo i de la Rabassa, afluents per l’esquerra del riu de Tor.
Pardo de la Casta

Armes dels Pardo de la Casta
Llinatge aragonès de cavallers i després nobles establert al Regne de València al segle XIV.
Foren senyors del castell i baronia de la Casta, a la comarca de Cinco Villas El seu genearca fou Asnar Pardo , senyor de la Casta, que la tradició familiar fa descendir, sense proves, dels comtes d’Aragó, que es trobà a Muret al costat de Pere II 1213 Foren descendents seus Pere Pardo de la Casta , que acompanyà Pere III a la conquesta de Mallorca, i Asnar Pardo de la Casta , que fou pare d' Asnar, Martí, Joan aquest casat amb Beatriu de Tous i Pere Pardo de la Casta i Roda Un Pere Asnar Pardo de la Casta , baró de la Casta, es casà amb Jerònima d’Aguilar-Martí de Torres, hereva de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina