Resultats de la cerca

Estudià amb EVega i als conservatoris de València i Madrid Collaborà habitualment amb el músic gallec RSoutullo Es destaquen les seves obres La leyenda del beso , El capricho de una reina , La del soto del Parral i El último romántico

Doctor en dret, passà al servei de Roderic de Borja a Roma, on fou preceptor de Cèsar, i després, vicari seu a València El 1500 Alexandre VI el nomenà arquebisbe de Salern, cardenal i legat prop dels reis d’Aragó, Castella, Portugal, França i Anglaterra per promoure-hi la croada A la mort d’Alexandre, corregué la veu que Cèsar volia que 11 cardenals el nomenessin papa Juli II, el 1505, el nomenà bisbe de Lleó Ferran el Catòlic ho acceptà, perquè curés dels seus afers a Roma, però Felip el Bell de Castella s’hi oposà decididament És sebollit a l’església romana de Sant'Agostino

Arran del decret d’expulsió dels moriscs del 1609 s’erigí en rei dels moriscs refugiats a la mola de Cortes i dirigí la insurrecció Fou derrotat, però, per les tropes reialistes, agafat a Carlet i traslladat a València, on fou degollat i el seu cap collocat a l’antiga porta de Sant Vicent

Format al Conservatori Superior de Música de València, destacà ben aviat per la seva facilitat en l’aprenentatge del piano Fou deixeble del mestre Leopold Querol, i a disset anys realitzà el seu primer concert A partir d’aquí desenvolupà una doble carrera musical com a pianista i com a director de corals, per a les quals compongué la major part de la seva obra El 1942 fundà la Coral Polifònica Valenciana i fou director de l’Escola de Cants Folklòrics, un gènere molt present en la seva carrera El Virolai a la Mare de Déu de la Salut és una de les seves obres més populars dins el gènere dels…

Nascut en una família de teixidors, aconseguí d’obrir una llibreria a València que li serví de base per a encetar una important activitat com a editor Aconseguiren notorietat les seves edicions de temes mèdics i, sobretot, les seves colleccions populars Féu imprimir el Diccionari valencià-castellà d’Escrig, en edició preparada per Constantí Llombart

Fou organista de la Real Capilla de la Almudena a Madrid Publicà, entre d’altres, les obres següents Preludios o formaciones de tonos fuertes para salterio 1781 i Documentos para instrucción de músicos 1786

Estudià al Conservatori de València amb Daniel de Nueda Fou catedràtic del Conservatori Superior de Música de Múrcia, i a partir del 1974 del de València S'ha especialitzat sobretot en la música d’avantguarda

Estudià dret a la Universitat de València, on fou promotor de les revistes universitàries Diàleg 1960 i Concret 1962 A partir dels anys seixanta, impulsà campanyes per a la difusió de la cultura catalana i moltes altres activitats culturals i cíviques al País Valencià Fundador de l’editorial Tres i Quatre  1968, del Partit Socialista Valencià i del Secretariat de l’Ensenyament de l’Idioma 1971, fou un dels redactors de l’anomenat Estatut d’Elx 1975 Decidit defensor i propugnador de la comunitat de cultura dels Països Catalans, és el principal impulsor i fundador d’ Acció Cultural del País…

Vida i obra Publicà les seves primeres poesies a la revista El Vers Valencià de Josep M Bayarri, de qui fou deixeble El 1943 fundà i dirigí els quaderns clandestins Esclat el 1944 fundà, a València, juntament amb Miquel Adlert i Noguerol, l’ Editorial Torre , que tingué una importància cabdal en el redreçament de la llengua i la literatura catalanes de la postguerra al País Valencià entre d’altres publicà els primers llibres de Joan Fuster, Enric Valor, Vicent Andrés i Estellés i Maria Beneyto Com a poeta, evolucionà cap a una poesia de textura intellectualista, a la manera de Josep M López-…

Formà part, juntament amb el seu germà Xavier , de l’associació literària Amigos de la Poesía, constituïda a València el 1949 Fou el responsable de la secció valenciana de l’entitat Publicà poesia a les revistes El Vers Valencià , de Josep Maria Bayarri, Pensat i Fet , de Josep Maria Esteve, i Acció És autor dels llibres Instantànies 1936, Polsina d’hores 1949, A temps de cor 1951, Foc 1952 i Batecs al tròpic 1984 La seva obra se situa en la línia més característica de la poesia valenciana de la primera postguerra la influència postsimbolista amb components intimistes, existencials i…