Resultats de la cerca

El 1920 es traslladà a Mallorca Ingressà a l’exèrcit com a soldat 1928 i a l’Acadèmia Militar de Segòvia 1934 Durant la Guerra Civil Espanyola combaté en el bàndol “nacional”, tant a Mallorca com en altres fronts de la Península Posteriorment, ocupà diversos destins, entre els quals destaquen el regiment d’artilleria de Mallorca i la Capitania General de Balears El 1969 obtingué la graduació de coronel, amb la qual es retirà en jubilar-se Fou director de la revista militar Honderos des que es fundà 1965, secretari del Reial Club Nàutic de Palma, vicepresident de l’associació Amics del Museu…

Vida Estudià Relacions públiques i debutà fent publicitat, fins que fou escollida per a la sèrie televisiva Secrets de família 1995, Eduard Cortés i Pep Armengol Al cinema debutà en Taxi 1996, Carlos Saura, un thriller sobre la xenofòbia pel qual rebé una menció del jurat al Festival de Cinema de Sant Sebastià 1996 i un elogi unànim de la crítica Convertida en una actriu molt sollicitada, intervingué el mateix any en el rodatge de tres títols un petit paper a En brazos de la mujer madura Manuel Lombardero, basat en la novella homònima de Stephen Vizinczey la comèdia Más que amor, …

Vida A cinc anys es traslladà a Barcelona, on desenvolupà la major part de la seva trajectòria Poc després de la fi de la guerra, ingressà a Radio Nacional, on esdevingué un dels locutors més populars El 1945 començà, sota el guiatge de Marta Fàbregas, a compaginar el mitjà radiofònic amb el doblatge, a estudis com ara Orphea Film o Voz de España Director del quadre escènic de RNE a Barcelona, creà l’espai dramàtic "Teatro Invisible", la primera emissió del qual fou En Flandes se ha puesto el sol 1948 d’Eduard Marquina, espai que també serví de plataforma per a futurs actors de doblatge, com…

Fill d’un ministre de governació i alcalde de Madrid durant el regnat d’Alfons XII, el 1941 es doctorà en dret 1941 De 1939 a 1946 fou president de la secció d’estudiants de Pax Romana , institució del moviment internacional de la qual el 1966 fou nomenat president En 1948-51 fou ambaixador a la Santa Seu de i 1951 a 1956 ministre d’educació Fou nomenat observador laic al concili II del Vaticà, membre del Consilium de Laicis de la Santa Seu 1967-1972, també presidí la Comissió espanyola Justícia i Pau 1971-75, promotora de la campanya pro amnistia Catedràtic de les universitats de Salamanca i…

D’ideologia conservadora i catalanista, creà la Lliga Regionalista a Tarragona Fundà el setmanari Lo Camp de Tarragona i dirigí el Butlletí Arqueològic 1914-21 i el Diario de Tarragona Presidí l’Ateneu de Tarragona Es traslladà a Barcelona per ocupar el càrrec d’arxiver de la Mancomunitat fins a la seva dissolució, i després ocupà el mateix càrrec a la Diputació de Barcelona fins que fou obligat a dimitir per la Dictadura de Primo de Rivera 1925 S’hi reincorporà amb el canvi de règim Presidí el Centre Excursionista de Catalunya 1923-25, fou directiu de l’Associació d’Ensenyança Catalana i…

Fou secretari del Museu Social, des d’on fundà el 1914 el Secretariat d’Aprenentatge, que poc després transformà en l' Institut d'Orientació Professional , on formà part del consell tècnic que el dirigí Organitzà junt amb EMira la Segona Conferència Internacional de Psicotècnia aplicada a l’orientació professional i a l’organització científica del treball Barcelona, 1921 ÉS autor de Municipalización de las Bolsas de Trabajo 1912, Projecte de funcionament de l’Institut d’Orientació Professional 1918 i L’escola primària i l’orientació professional 1921

Deixeble de Jordi Rubió i Balaguer, publicà el llibre de poemes Alma a la luna 1948 S’especialitzà en l’estudi de l’humanisme a Catalunya amb textos apareguts a Estudis Romànics i al Butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona És autor d’una Història de la literatura catalana 1954, primera síntesi extensa sobre la literatura catalana publicada després del 1939, prologada per Rubió i Balaguer, de Valor literario de los preámbulos de la cancillería real catalano-aragonesa en el siglo XV 1956 i de l’antologia Panorama del pensament català contemporani 1963, amb pròleg de Jaume Vicens i…

Ingressà al cos d’artilleria Participà en la conquesta de Menorca 1782 i en l’expedició contra Alger 1784 A Mallorca collaborà a l' Aurora Patriótica Mallorquina 1812-13 Participà en l’alçament constitucional del març del 1820 més tard fou governador militar de Barcelona A l’abril del 1820 fou fet membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1821 en fou nomenat president El 1822 fou capità general de Catalunya Fou destituït de l’exèrcit en caure el govern liberal 1823, però el 1826 fou rehabilitat

Fill de Pedro Fernández de Castro, senyor de Monforte i Lemos, i germà d’Inés de Castro i de Joana, muller de Pere I de Castella El 1354 capitanejà un alçament nobiliari contra aquest, però més tard se sumà a la causa del rei castellà, que el féu comte de Trastàmara Capturat a Montiel 1369, s’evadí i es refugià a Portugal, d’on fou expulsat el 1371, i hagué d’exiliar-se a Anglaterra

Llicenciat 1964 i doctorat 1972 per la Universitat de Barcelona, en 1974-85 fou catedràtic de matemàtica a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona ETSAB, adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya , de la qual també fou catedràtic en 1985-1989 En aquesta universitat fou, a més, subdirector de la ETSAB, vicedegà de la Facultat d’Informàtica i vicerector d’ordenació acadèmica 1980-1982 i d’extensió universitària 1982-1983 Del 1989 al 2006 fou catedràtic  de computació i intelligència artificial a la Universitat Politècnica de Madrid President del Consell Superior d’Investigacions…