Resultats de la cerca

Vida i obra De família humil —el seu pare era paraire—, quedà orfe de petit Estudià humanitats a Castelló, i inicià els estudis de filosofia, dret i teologia a la Universitat de València gràcies a una beca dotada pel gremi de paraires, del qual havia format part el seu pare Es doctorà a la Universitat jesuítica de Gandia El 1731 prengué possessió d’un benifet que el gremi de paraires tenia a la parròquia de Sant Nicolau Continuà la seva formació a la Universitat de Salamanca 1733, on estudià dret i s’interessà per les humanitats, particularment pel grec i l’hebreu A Salamanca, començà una…

Format a Tortosa amb Ramon Sabaté i Agustí Querol, i a Barcelona en un taller d’imatgeria i a Llotja Estudià també a Madrid, on el 1919 obtingué el premi extraordinari de dibuix artístic de l’Escuela de Bellas Artes Assolí, entre altres premis, la primera medalla de l’Exposición Nacional de Madrid 1932 —amb Tardor —, el premi Conde de Cartagena 1933 —gràcies al qual viatjà per Europa—, el primer premi al Concurso Nacional de Escultura 1936, el de l’Exposición Nacional de Salamanca 1944 i les medalles Julio Antonio i Agustí Querol Dirigí la Escuela de Artes y Oficios de …

Llicenciat en ciències geològiques per la Universitat d’Oviedo el 1970, és doctor en ciències per la Universitat de Salamanca 1974 Ha estat professor a Salamanca i a Oviedo i ha realitzat estades a les universitats de Yale i de Cincinnatti i al Virginia Polytechnic Institute Actualment és catedràtic de petrologia i geoquímica de la Universitat Autònoma de Barcelona La seva activitat investigadora se centra en l’estudi de l’evolució dels terrenys metamòrfics de l’antiga Serralada Herciniana, en àrees del nord de Galícia i de l’oest de Castella també s’ha interessat…

El 1523 entrà a l’orde dominicà, on començà la seva enemistat amb Bartolomé Carranza , en la condemna del qual havia d’influir 1558 i següents Professor de teologia a Alcalá 1541 i a Salamanca 1546 En 1551-52 fou teòleg de l’emperador al concili de Trento Conseller de Felip II de Castella, l’encoratjà, per mitjà de la seva Consultatio Theologica , a abandonar definitivament la direcció religiosa erasmiana seguida per Carles I i a emprendre una política de catolicisme nacional i autàrquic, tancat davant Europa Elegit provincial dels dominicans 1557, no fou confirmat per Roma fins…

Actiu entre el 1466 i el 1507, fou la personalitat dominant a Castella i a Lleó de l’escola anomenada hispanoflamenca Les seves primeres obres —retaule de San Ildefonso, a la catedral de Zamora ~1466, taula del Martiri de Santa Caterina Museo del Prado, Madrid— acusen una forta influència flamenca, especialment de D Bouts És també autor del retaule de Sant Andreu ~1470, Museo Diocesano, Salamanca i de les taules de la Pietat i la Crucifixió Museo del Prado, on revela un estil realista, fins a extrems patètics, i una gran duresa i fredor, sobretot en els paisatges, coincident amb…

Alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona, féu els dos anys de noviciat a Moià, on professà el 14 de setembre de 1879 Cursà els estudis eclesiàstics al juniorat de San Marcos de Lleó Començà el magisteri a Balaguer a la primària Ensenyà a Tàrrega 1885-1886 i a Olot 1888-1893, on féu classes de llatí i de dibuix A Sant Antoni de Barcelona fou l’encarregat dels alumnes externs grans El 1897 fou enviat a Panamà com a rector de la casa i collegi Colombino de Santiago de Veraguas per intentar salvar aquella recent fundació No ho aconseguí, entre d’altres motius, pel canvi de govern a …

Vida i obra Estudià a la Universitat de València, collaborà des d’aleshores amb el Servei d’Investigació Prehistòrica SIP de la Diputació de València i es llicencià el 1936 Patí la repressió de la postguerra i cap al 1945 tornà a collaborar en els treballs del SIP Posteriorment, fou director del Museu Arqueològic de Cartagena 1950, cap del Servei d’Investigació Arqueològica de la Diputació d’Astúries 1952 i director del Museu Arqueològic d’Oviedo 1953 Es doctorà el 1955 amb el treball El Solutrense en España y sus problemas Catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Salamanca…

Era clergue Estudià filosofia i teologia a València, s’establí a Madrid i pertangué a diverses acadèmies espanyoles Polemista antiillustrat infatigable i arrogant, amb el pseudònim El Setabiense , publicà diverses obres, en general inacabades, com El filósofo arrepentido y sabio penitente València 1789, contra les novetats filosòfiques del segle, El censor de la historia de España Madrid 1802, contra la història crítica de Francesc Masdeu i altres historiadors, El Anti-Quijote Madrid 1805 i  Cathechismus Romanus 1798, una crítica de l’obra de Cervantes, i els opuscles Descripción de las dos…

Vida Inicià els estudis musicals de forma autodidàctica i després els aprofundí al Conservatori de Madrid amb C del Campo, B Gaviola, J Cubiles i A Saco del Valle, entre d’altres Durant els anys vint començà a compondre música sacra, que s’estrenà en diverses esglésies de Madrid, i també s’inicià en altres gèneres, com ara l’opereta -amb Quereres primeros 1921-, en la música simfònica i en la música de cambra El 1939 s’encarregà de la direcció musical del Teatro Español, de Madrid Una beca concedida el 1941 per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando li permeté d’estudiar cant…

Fou professor de teologia a Salamanca Intentà d’introduir la tragèdia clàssica, seguint els cànons aristotèlics Publicà Nise lastimosa, Nise laureada i Hesperoida