Resultats de la cerca

Sorgí gràcies a la collaboració de la Secretaria General de l’Esport i la Federació Catalana de Ciclisme amb l’excorredor professional italià Fiorenzo Aliverti La seva plantilla inclogué dotze ciclistes catalanes, entre les quals cal destacar Marta Vilajosana, Anna Ramírez i Montserrat Alonso, acompanyades de ciclistes d’altres nacionalitats com la sueca Susanne Ljungskog vigent campiona del món Disputà la Copa del Món, el Tour de França i el Giro d’Itàlia

Professor de grec i membre de l’Acadèmia Sueca, fou bisbe de Växjö 1824 La seva poesia és una síntesi vigorosa de classicisme i Romanticisme, amb influències de la Illustració i l’idealisme Inicià l’obra amb tons patriòtics, com en Svea 1811 i Frithiofs saga 1825, però un estat de salut deficient el prostrà fins a la força adolorida de Mjältsjukan ‘La malenconia’, 1826 Fou també orador excellent i de correspondència brillant

Professor d’astronomia a la Universitat d’Uppsala 1730-44 Conegut especialment per una memòria presentada a l’Acadèmia Sueca de Ciències 1742, on proposà l’escala centígrada de temperatures anomenada posteriorment escala Celsius temperatura Feu estudis sobre l’aurora boreal, i el 1736 participà en l’expedició francesa a Lapònia per mesurar un grau de meridià Supervisà la construcció de l’Observatori d’Uppsala 1740 i en fou el primer director

Ajudant de fra Tomàs Vicent Tosca, la seva obra més coneguda és la que es refereix a la talla de retaules, com els majors de Sant Miquel, Sant Bartomeu i el Pilar, a València, i el de la parroquial de Sueca El 1713, sota la direcció de Francesc Vergara el Major , treballà com a escultor en la portada principal de la catedral de València Fou també autor de la capella de la Comunió de la parròquia de Torrent

Fundat al març del 1994, en el seu palmarès figuren els títols de campió de grups sènior a la Copa Espanya i al Campionat de Catalunya 2010 Aconseguí la tercera posició en grups i la quarta en parella al Campionat d’Europa 2009, així com un sisè lloc en parella al Campionat del Món 2008 Els seus esportistes més destacats són Albert Pérez, Joan Dídac Román, Widet Tibari, David Accensi, Anaïs Cañagueral, Saray Sueca i Judith Estrada

A Estocolm fou alumne de Simon de la Vallée, introductor del gust francès en l’arquitectura sueca Viatjà per Europa 1651-53 i rebé les influències de Palladio i l’arquitectura holandesa de l’època De retorn a Suècia, construí la catedral de Kalmar 1660, començà el palau de Drottningholm 1662 i féu els castells de Strömsholm 1670 i Salsta 1680 El 1676 fou nomenat arquitecte de la cort Fou el pare de Nicodemus Tessin el Jove , també arquitecte

Fill de Nicodemus Tessin el Vell , viatjà per Itàlia i França, on es relacionà amb Gian Lorenzo Bernini i, sobretot, André Le Nôtre Nomenat arquitecte de la cort sueca al seu retorn, el 1682 passà a ésser-ho de la ciutat d’Estocolm Acabà el palau de Drottningholm, iniciat pel seu pare, i hi féu els jardins i els del palau d’Ubriksdal La seva obra més important fou la reconstrucció, des del 1697, del palau reial d’Estocolm

Inspirat en els principis del despotisme illustrat, concedí la llibertat de premsa 1747 i la tolerància religiosa 1781 i fundà l’Òpera i l’Acadèmia Sueca Després de vèncer els danesos imposà l’acta d’unió i seguretat 1789, per la qual obtenia poders absoluts i establia la igualtat jurídica de tots els ciutadans Morí assassinat per un oficial mogut per l’aristocràcia Aquest fet, modificat, esdevingué l’argument de l’òpera Un ballo in maschera , de Verdi

El 1897 fundà la revista humorística Strix , de la qual en fou redactor en cap Les seves novelles i narracions descriuen la gent i el paisatge de la seva regió natal amb un estil viu i directe, del qual l’humor és un element important El 1922 ingressà a l’Acadèmia Sueca Entre les seves obres cal esmentar Genom mina guldbågade glasögon ‘A través de les meves ulleres’, 1911, Adel, präster, smugglare, bönder ‘Nobles, clergues, contrabandistes, pagesos’, 1923

Ingressà a l’Acadèmia Militar i el 1891 fou cadet Seguí els cursos d’Estat Major a l’Escola de Guerra Intervingué en la campanya d’Àfrica 1921-25 Fou diputat a corts per Sueca Ribera Baixa Realitzà un mapa del País Valencià que esdevingué ja clàssic des del 1909 i collaborà en l’obra Geografía general del Reino de Valencia , de Martínez Aloy Fou governador civil a Guipúscoa durant el bienni 1933-34 El 1939 fou nomenat governador militar de València