Resultats de la cerca
Es mostren 753 resultats
apendiculàries

Apendiculàries (Oikopleura sp: a la part superior, fora de la coberta; a la part inferior, esquema de la coberta)
Zoologia
Classe d’urocordats formada per individus pelàgics de petites dimensions (uns 2 o 3 mm, alguns 2 o 3 cm), de forma ovoide, amb el cos transparent i una llarga cua persistent tota la vida, que conté el notocordi.
Són els únics urocordats que conserven el notocordi en estat adult perennicordats Viuen dins una closca gelatinosa, segregada per unes cèllules glandulars de l’epiteli l’abandonen i la renoven periòdicament, especialment quan hom les inquieta Aquesta closca té tres orificis dos d’anteriors i un de posterior que permeten la circulació de l’aigua, de la qual l’apendiculària capta les partícules orgàniques que porta en suspensió i que constitueixen el seu aliment Dins la closca, l’animal és lliure només hi resta unit per la regió oral Són hermafrodites tret de l’espècie Oikopleura…
cotxinilla
Entomologia
Nom de diferents gèneres i espècies d’insectes homòpters de la família dels còccids
, caracteritzats perquè presenten tarsos amb un únic artell, dimorfisme sexual notable i són típicament productors de secrecions, com cera, seda, etc.
Són recobertes per una closca característica per a cada espècie Les cotxinilles presenten metamorfosi i poden ésser vivípares, ovovivípares i, en molts casos, partenogenètiques En passar de l’estat de nimfa al d’adult, les femelles s’immobilitzen, mentre que els mascles, alats, tenen una curta vida lliure, i moren tot seguit de la fecundació Les femelles tenen un aparell bucal típicament xuclador que els serveix per a succionar la saba de les fulles i tiges dels vegetals sobre els quals viuen això, unit al fet que n'hi ha grans quantitats, les converteix en una veritable plaga…
Erik Alfred Leslie Satie
Erik Alfred Leslie Satie
© Fototeca.cat
Música
Compositor francès.
Estudià en el conservatori de París i, ja adult, reprengué els estudis a la Schola Cantorum 1905-1915 En la seva primera etapa de creació compongué 3 Sarabandes 1887, Gymnopédies 1888, Trois Gnosiennes 1890 i La Missa dels pobres , per a orgue 1895 Cap al 1900 compongué algunes cançons de cafè concert i tot d’òperes pianístiques de títols insòlits En una segona etapa, molt més sòbria, escriví el drama per a veus i piano o orquestra Socrate 1916, Le Piège de Méduse , comèdia lírica en un acte 1913, la pantomima Jack in the Box 1917 i el ballet Parade 1917, encàrrec de SDiaghilev…
Vicent Marzà i Duch
Educació
Mestre i escriptor, conegut amb el pseudònim de Vicent Marçà.
En la seva tasca docent destacà com a impulsor de l’ensenyament en valencià i la renovació pedagògica al País Valencià Fou membre actiu de l’Escola Valenciana - Federació d’Associacions per la Llengua des de la seva constitució i un dels impulsors de la introducció del teatre en l’ensenyament a Castelló Com a escriptor publicà la seva primera novella, Viatge a l’interior , l’any 1995 i continuà la seva producció amb obres majoritàriament destinades al públic infantil i juvenil, entre les quals destaquen L’amo de tot 2004, Les orelles del rei 2002, La fada masovera 2002, Tornaré 2001, El…
Helena Valentí i Petit
Literatura catalana
Novel·lista.
Vida i obra Filla de l’humanista Eduard Valentí i Fiol Estudià romàniques a la Universitat de Barcelona i es doctorà, a Cambridge, amb una tesi sobre els germans Machado Des del 1962 fins al 1974 visqué a Anglaterra i exercí la docència a les universitats de Durham i Cambridge La seva obra narrativa, una reflexió sobre la condició de la dona, sovint situada en un marge de revolta, comprèn el llibre de narracions L’amor adult 1977, i les novelles La solitud d’Anna 1981 i La dona errant 1986, i, pòstumament, D’esquena al mar 1991, que tancava un cicle narratiu anunciat per la…
,
Pa negre

Fotograma de la pel·lícula Pa negre
© Festival Internacional de Cine de Donostia
Cinematografia
Novel·la d’Emili Teixidor, publicada l’any 2003.
Situada durant els crus anys de la postguerra, narra la història de l’Andreu, un noi de la plana de Vic El pare és a la presó per les seves idees republicanes i la mare ha de treballar a la fàbrica del poble Per això l’ha confiat als avis, que viuen a pagès i fan de masovers Enmig d’aquest ambient l’Andreu obrirà els ulls al món, i, sobretot, a la seva condició de membre pertanyent al bàndol dels perdedors La història està narrada en primera persona, des de la perspectiva de l’Andreu adult que contempla la seva infantesa i adolescència És una contemplació dual —viva i propera,…
,
triquiuroïdeus
Zoologia
Ordre de nematodes proveïts d’òrgans sensorials caudals, de caràcter quimioreceptor, anomenats fasmidis.
Els manquen òrgans adhesius caudals Tenen òrgans sensitius orals, molt poc desenvolupats en canvi, l’aparell excretor és molt desenvolupat La boca és sense llavis, i la faringe és molt prima En estat adult són paràsits del tub digestiu de l’home L’espècie Trichiuris trichura habita al budell gros i al recte, amb el cos endossat dins la mucosa intestinal i l’extrem cefàlic lliure en la cavitat La femella fecundada pon cada dia de 2 000 a 6 000 ous, que surten amb els excrements i, si cauen en un terreny humit i temperat, es desenvolupen i produeixen embrions, que poden ésser…
tiroide

Dibuix esquemàtic de la localització de la tiroide i de les glàndules paratiroires
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Glàndula de secreció interna dels vertebrats, difusa o imparella, derivada de l’aparell digestiu i originada com a evaginació mitjana de la faringe.
Hom la considera homòloga a l’endostil dels urocordats En l’home és situada a la part inferior i anterior del coll, formada per una part mitjana, estreta i prima, anomenada istme , i dos lòbuls laterals, de forma de piràmide triangular de base inferior, situats davant la laringe i la tràquea i en relació amb el paquet vasculonerviós del coll En conjunt té forma de H L’istme té una prolongació cap a dalt, denominada piràmide de Lalouette La tiroide deriva embriològicament de l’epiteli faringi i de les bosses faríngies laterals i és un òrgan tou i de color gris rosat que, en l’adult…
Sarcòfag (Sant Joan les Fonts)
Art romànic
Sarcòfag Segons una notícia publicada per Francesc Caula, l’any 1930, sabem que al cementiri de l’antiga església de Sant Esteve de Bianya —Sant Joan les Fonts—, hom trobà un fragment de sarcòfag de pedra Pel dibuix que en féu el mateix Caula, hom veu que corresponia a la meitat superior d’un sepulcre exempt, molt malmesa Malgrat això, cal assenyalar que hom hi pot distingir el cap, gran i rectangular, diferenciat de la resta del cos, una mica més ample Tot i que sigui impossible d’assegurar, probablement era part d’una tomba d’adult Francesc Caula relaciona aquest sarcòfag amb…
Jordi Bertran
Arts de l'espectacle (altres)
Músic i titellaire.
El 1977 entrà al Grupo Taller de Marionetas de Pepe Otal i el 1978 passà al Collectiu d’Animació de Barcelona dirigit per Carles Cañellas El 1979 cofundà amb Teia Moner el grup Els Farsants, que deixà el 1987 per formar companyia pròpia i adreçar-se principalment al públic adult Hi han collaborat titellaires com Zilda Torres, Miquel Gallardo, Karin Schäfer, Santi Arnal, Toni Zafra, Mercè Framis, Olivier Benoit o Mireia Margenat Ha actuat per Europa, Àsia i el continent americà, ha fet titelles per televisió, ha participat en importants festivals d’arts escèniques d’arreu del món…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina