Resultats de la cerca
Es mostren 2422 resultats
secció
Matemàtiques
Intersecció d’un pla amb una superfície.
Si aquesta és una superfície cònica, hom parla de seccions còniques ellipses, hipèrboles i paràboles, parells de rectes, etc Les seccions produïdes en prismes i cilindres per plans perpendiculars, respectivament, a les arestes laterals i a les generatrius, són anomenades seccions rectes
xarxa
Pescadors de Cambrils revisant les xarxes de pesca
© C.I.C - Moià
Pesca
Ormeig de pescar constituït per un teixit de fils nuats formant una retícula quadrada o rombal, anomenada malla, les mides de la qual permeten als peixos de ficar-hi el cap, però no de passar-hi ben bé, de manera que resten agafats per les ganyes en voler-se’n retirar o bé hi són empresonats, si la malla és molt estreta.
Les mides mínimes de les malles de les xarxes són determinades per reglamentacions que tendeixen a evitar l’extinció o, si més no, el greu empobriment que comportaria la captura de peixos massa petits Les xarxes són anomenades filats i, preferentment, arts
trial
Motociclisme
Modalitat motociclista d’habilitat consistent a recórrer una distància determinada sobre terreny accidentat salvant tots els obstacles amb la motocicleta.
A les zones anomenades non-stop és penalitzat de posar els peus a terra Per tal com el risc és inferior al d’altres modalitats motociclistes, el trial és la més practicada pels afeccionats en les categories de petita cilindrada i mitjana
balda
balda de ferro forjat (ss XVI-XVII)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Peça de fusta, de ferro, etc, que, girant sobre un eix, encaixa amb un nas i serveix per a fixar una porta, una finestra, etc.
Per la seva forma hom distingeix les baldes planes, les baldes de ganxo o gafets i les anomenades de nas de porc, que encaixen amb un nas que presenta un pla inclinat per tal que les portes es tanquin soles, de cop
cicle cel·lular
Tot el cicle cel·lular dura, aproximadament, vint-i-quatre-hores
© fototeca.cat
Conjunt d’esdeveniments que porten a la formació d’una nova cèl·lula.
Durant el cicle cellular, la cèllula creix, es prepara per a la divisió i acaba dividint-se per a donar dues cèllules filles que tenen la capacitat d’iniciar un nou cicle Són quatre fases, anomenades G 1 , S, G 2 i M
políper
Zoologia
Esquelet calcificat i incrustat d’altres sals que caracteritza certs cnidaris colonials del grup dels antozous, en particular de les madrèpores i dels coralls.
Pot ésser massís, incrustant i ramificat o dendrític És produït pels mateixos pòlips de les colònies Quan l’animal mor, el políper és l’únic que en resta i en certes condicions favorables forma masses enormes al nivell de l’aigua, anomenades esculls corallins
piranosa
Bioquímica
Forma natural d’alguns sucres, constituïda per un anell de sis membres, que hom pot considerar derivat del piran.
Pot ésser considerada també un hemiacetal- , com a resultat d’una reacció intramolecular entre un aldehid i un alcohol El resultat és la formació d’un carboni asimètric carboni anomèric Si més no poden existir, doncs, en dues formes estereoisòmeres anòmers, anomenades αi β
ungla
Tall longitudinal i estructura d’una ungla
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Formació epidèrmica de natura còrnia que protegeix la superfície dorsal de l’extrem lliure dels dits dels mamífers, ocells, rèptils i d’alguns amfibis.
Té una funció protectora i, en alguns casos, té alhora una missió de defensa o atac, per la qual cosa esdevé corba, dura i acabada en punxa urpa En els mamífers digitígrads, les ungles són transformades en unes formacions engruixides i molt ceratinitzades anomenades peülles
tarot
Cartes de tarot
© Nathalie Dulex - Fotolia.com
Esoterisme
Joc de cartes simbòliques que agrupa 78 làmines, les quals són consultades per una tiradora de cartes amb el propòsit d’endevinar l’avenir.
Les figures principals, anomenades arcans majors, són 22 i expressen la història de l’evolució del món i dels progressos humans Cada tarot té alhora un número que permet de combinar-los entre ells d’acord amb unes tècniques molt complicades i una numerologia secreta
Castell de Marsugà (Bulaternera)
Art romànic
Al cim d’un turó boscos, a l’est de Bulaternera, i dominant l’antiga via Confíuentana , existeixen unes ruïnes, anomenades els Castellars , del castell de Marsugà villa Marcugano , 951, bressol d’una família d’aquest nom, testimoniada en la documentació fins al segle XIII