Resultats de la cerca
Es mostren 2102 resultats
John Crowe Ransom
Literatura
Poeta i assagista nord-americà.
Fou un dels fundadors de la revista The Fugitive , portaveu de la tradició del sud durant els anys vint Els seus primers llibres foren Chills and Fever 1924 i Two Gentlemen in Bonds 1927 En l’estudi crític God Without Thunder 1930, mostrà el seu pensament retrògad en matèria de religió, actitud ja palesa en els seus poemes Selected Poems , 1945 La seva aportació més significativa és a la crítica literària, camp en el qual fou un dels principals exponents del New Criticism Publicà també un volum de crítica amb aquest nom 1941
John Atkinson Hobson
Economia
Economista britànic.
S'oposà a l’ortodòxia marshalliana de la seva època i elaborà la teoria del subconsum els consumidors es comporten irracionalment perquè hi ha factors institucionals que els condicionen Per contrastar els efectes de la injusta distribució de la renda proposà la implantació reformista de l' estat providència política de salaris mínims, gestió social dels negocis, etc Obres The Physiology of Industry 1889, The Evolution of Modern Capitalism 1894, The Industrial System 1909 i The Economics of Unemployment 1922 La seva aportació teòrica, poc reconeguda en principi, fou recollida en l…
Carl Gustav Hempel
Filosofia
Filòsof alemany.
El 1937 es traslladà als EUA, on ensenyà i fou un dels principals introductors del positivisme lògic El seu interès se centrà en problemes relacionats amb la filosofia de la ciència, com són la confirmació d’hipòtesis i la formulació de conceptes Propugnà també la condició de ciència per a la història Publicà la major part de la seva aportació filosòfica en revistes especialitzades o en volums collectiuss o en volums collectius Com a excepció, cal esmentar Aspects of Scientific Explanation 1965 i Philosophy of Natural Science 1973
Gottfried Haberler
Economia
Economista nord-americà d’origen austríac.
Fou professor d’economia i estadística a la Universitat de Viena 1928-36 i de comerç internacional a la Universitat de Harvard fins el 1971 President del National Bureau of Economic Research 1955 i de l’American Economic Association 1963, la seva aportació teòrica, recollida principalment a Der internationale Handel ‘El comerç internacional’, 1933 i Prosperity and Depression 1937, representa una reformulació de la teoria clàssica del comerç internacional en termes de costs de substitució Posteriorment publicà Money in the International Economy 1965 i Inflation and the Unions 1972
Robert B. Laughlin
Física
Físic nord-americà.
Rebé el premi Nobel de física l’any 1998, conjuntament amb Horst LStörmer i Daniel CTsui, per la seva aportació al descobriment d’una nova forma de fluid quàntic amb excitacions fraccionaries de càrrega Des de l’any 1989 és professor de física a la Universitat de Stanford Entre altres guardons cal destacar el premi Oliver E Buckley de l’American Physical Society de l’any 1986 i la medalla del Franklin Institute de l’any 1998, pels seus treballs relacionats amb l’efecte Hall quàntic fraccionari, pels quals li fou concedit el premi Nobel
Donald Judd
Escultura
Art
Escultor i teòric de l’art nord-americà.
Considerat un dels màxims representants de l’anomenat minimalisme americà, fou, tanmateix, un dels primers detractors d’aquest concepte Molt radical en la seva obra i en els seus escrits, les seves escultures pretenen crear objectes reals, no representacions de la realitat Utilitzà unitats modulars, creant figures geomètriques essencials en les quals no hi ha cap empremta del treball de l’artista L’any 1965 escriví l’assaig Specific Objects , una aportació teòrica fonamental a la teoria de l’art Visqué i treballà a Marfa Texas i a Nova York
Feofan Prokopovič
Literatura
Cristianisme
Teòleg i escriptor ucraïnès.
Ortodox, es féu catòlic, però tornà a l’ortodòxia 1701 i esdevingué superior de la Pečerska Lavra , a Kíev Bisbe 1708 i metropolita de Novgorod 1720, fou el braç dret de la reforma de Pere el Gran elaborà el Reglament eclesiàstic 1721 pel qual el patriarcat era substituït pel sínode, com a òrgan d’administració subjecte al tsar Com a teòleg, revalorà el ric patrimoni dels pares grecs i l’enriquí amb l’aportació occidental, sobretot protestant És considerat el pare de la teologia sistemàtica russa Escriví un curs de Poètica
William John Fellner
Economia
Economista nord-americà d’origen hongarès.
Fou membre del departament d’economia de la Universitat de Califòrnia 1939-52 i cap del de la Universitat de Yale 1962-64 Assessor de l’Econometric Society i president de l’American Economic Association 1969 La seva aportació teòrica estigué centrada en la competència imperfecta, concretament en l’estudi de l’oligopoli, exposat en Competition Among the Few 1949 Altres obres seves són Trends and Cycles in Economic Activity 1956, Emergence and Content of Modern Economic Analysis 1960, Probability and Profit 1965, Economic Policies and Inflation 1972 i New Look at Inflation 1973
Holger Pedersen
Lingüística i sociolingüística
Lingüista danès.
Professor a Copenhaguen 1903-37 Format en la línia dels neogramàtics, és autor d’una labor considerable en gramàtica comparada més de trenta obres en danès, anglès, francès o alemany sobre els dialectes indoeuropeus i llurs relacions amb les llengües semítiques o finoúgriques, sobre l’albanès, l’armeni, l’hitita, el tokhari, etc Però, sobretot, la seva principal aportació és en el domini del celta, amb la seva monumental Vergleichende Grammatik der keltischen Sprachen 1909-13 També és autor d’una història de la lingüística, The Discovery of Language 1924
Lambert
Música
Teòric de la música actiu, probablement a París, vers el 1270.
La seva biografia és del tot desconeguda, i tan sols se’n coneix una obra teòrica, el Tractatus de musica , una important aportació a la teoria de la notació mensural que és considerada, juntament amb les obres de Joan de Garlàndia i de Francó de Colònia, una de les més importants del segle XIII L’obra de Lambert se situa justament entre les dels dos teòrics esmentats Serví de model i fou sovint citat per altres teòrics medievals com l’Anònim de Sant Emmeran, Jean de Grouchy i Jacques de Lieja, ja al segle XIV
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina