Resultats de la cerca

En ocasió de fortes pluges, però, poden tenir crescudes molt ràpides i, en conseqüència, perilloses L’alt nivell de les seves aigües subterrànies permet l’establiment d’oasis i de pous

L’impuls veritable de la dinastia correspon als fills de Buwayh, ‘Alī, Ḥasan i Aḥmad Aquest ocupà Bagdad 945 i nomenà un califa al seu gust al-Mutī, 946 Ḥasan aconseguí d’unificar els dominis buwàyhides Kermān, Khūzestān, Shīrāz, Mèdia i l’Iraq, però dividí el regne entre els seus fills Un d’ells, Aḍud al-Dawla, reunificà l’imperi però en desaparèixer ell esclatà novament la guerra civil, i vers el 1012 la dinastia decaigué davant l’ímpetu dels kurds L’any 1055 els seljúcides entraren a Bagdad, i acabà la dominació buwàyhida

Quan s’independitzà de Bagdad 937 el títol, que havia estat el dels antics prínceps de Fergana, fou adoptat pel governador abbàssida Muḥammad ibn Tuǧǧ, el qual expandí el seu domini al Sinaí i rebé el vassallatge de Damasc Després de la seva mort, el 946, s’inicià la decadència de la dinastia, que fou bandejada pels fatimites

Fundada la dinastia per Idrīs I , els nets d’aquest es repartiren el territori i aviat les guerres civils, les revoltes berbers i les intervencions omeia i fatimita l’anorrearen Dinastia idríssida Idrīs 789-791 regència de Rāšid 791-802 regència d’Abū Ḥalīd Yazīd 802-808 Idrīs II 808-828 Muḥammad ibn Idrīs II 828-836 regència d’Άlī ibn Muḥammad 836-849 Yaḥyà I ibn Muḥammad 849-863 Yaḥyà II ibn Yaḥyà 863-866 Άlī ibn ‘Umār 866- Yaḥyà III ibn al-Qāsim -905 Yaḥyà IV ibn Idrīs ibn 'Umār 905-920 al-Ḥasan al-Hağğām govern del fatimita Mūsā ibn Abī-l-'Āfiya 925-927 al-Qāsim Gannūn ibn Muḥammad ibn al…

Tres membres seus s’atribuïren el títol califal 'Alī ibn Ḥammūd i els seus fills Yaḥyà Màlaga 1018 i al-Qāsim Còrdova i Sevilla, 1023, i contribuïren a l’esfondrament omeia Fracassat l’intent de restauració del fals Hišām II i mort Yaḥyà 1035, els hammudites regnaren en dues taifes, la d’Algesires fins el 1058 i la de Màlaga, incorporada al regne de Badīs ibn Habus 1057

Foren vassalls dels fatimites fins que Ḥammā ibn Buluǧǧīn se'n declarà independent 1016 La capital del nou estat, la independència del qual fou reconeguda en ascendir al califat al-Mu'izz 1017, fou una ciutat fortificada, avui en ruïnes, Qal’at banī Ḥammād, qua aviat es convertí en un centre cultural més tard, per afavorir el comerç marítim especialment italià, fou traslladada a Bugia 1091 El 1152 passà a formar part de l’imperi almohade Dinastia hammadita Ḥammād ibn Buluǧǧīn 1016-1028 al-Qā'id 1028-1054 Musḥsin 1054-1055 Buluǧǧīn  1055-1062 al-Nāṣir  1062-1089  al-Manṣūr  1089-1105 Bādīs   …

Els sobirans fatimites, el més notable dels quals fou Sayf al-Dawla, sostingueren repetides lluites contra Bizanci, que acabà anorreant-los