Resultats de la cerca

Fou un jugador destacat a l’MC Oran i a la selecció algeriana, amb la qual es proclamà campió de la Copa d’Àfrica de Nacions 1990 Posteriorment, fou jugador del Lleida 1990-93, amb el qual disputà 76 partits i, malgrat ser defensa central, marcà 6 gols Ascendí a segona A en la seva primera temporada 1989-90, i a primera la temporada 1992-93 Es retirà del futbol a causa d’una lesió greu

Coneguda com Nona , es formà a les categories inferiors del Futbol Sala Rubí La temporada 2007-08 fitxà pel FSF Castelldefels i poc després jugà a l’AE Penya Esplugues Posteriorment retornà al FS Rubí, amb el qual ascendí a divisió d’honor la temporada 2010-11 Amb la selecció catalana disputà diversos Campionats d’Espanya i guanyà el primer Campionat del Món de l’AMF 2008, disputat a Reus, en què marcà dos gols en la final

Començà en l’Amposta i la temporada 1956-57 jugà amb l’Espanya Industrial Interior, ascendí a primera divisió aquella temporada i jugà la següent a la màxima categoria amb el Comtal, nom que aleshores passà a adoptar el filial barcelonista, fins a la temporada 1959-60 Després fitxà pel Gimnàstic de Tarragona 1960-61, el Sabadell 1961-63, el Tortosa 1963-65 i el Vilanova 1965-66 Com a entrenador, dirigí nombrosos equips de les comarques tarragonines

Ciutadà honrat de Barcelona, participà en la guerra de Successió en els combats de Manresa i Barcelona i en la presa de Montjuïc 1706 Ascendí a sergent major i lluità a la plana de Vic i a l’Empordà El 1713 fou nomenat coronel pel govern provisional català però, contrari a la continuació de la guerra, renuncià el nomenament i emigrà a Àustria Després del 1714 els seus béns foren confiscats Era germà de  Joan Baptista de Cortada

Cursà estudis de farmàcia Participà 1875 en diverses campanyes als Països Catalans i a Navarra contra els carlins i els cantonalistes, i a Cuba 1876 Després d’una destinació a Filipines, tornà a Cuba 1894, on comandà les tropes en l’acció de Punta Brava 1896, on morí Antonio Maceo Retornat a la península Ibèrica 1897, ascendí a general de brigada 1908 i de divisió 1914 i fou nomenat 1918 conseller del tribunal suprem de guerra i marina

Prengué part en la primera guerra Carlina, que acabà essent capità Passà a l’exèrcit isabelí, ascendí a coronel, a ajudant del general Joan Prim i a brigadier el 1868 Conspirà a favor del pretendent Carles VII, que el destinà a l’exèrcit de Catalunya 1872 en substitució del general Díaz de Cevallos, durant la tercera guerra Carlina, però pel seu prestigi entre els navarresos fou traslladat a Navarra Morí en el combat de San Pedro Abanto

Era pagès quan el govern li embargà una de les possessions, es llançà a la muntanya al front d’una partida 1872 Es distingí pel coneixement del terreny, l’astúcia i la crueltat, i per les accions per sorpresa, que li permeteren d’ocupar temporalment poblacions com Tortosa, Alcoi o Xàtiva i d’atacar l’Horta de València Ascendí a brigadier Fou ferit en la batalla de Minglanilla 1873 i derrotat a Iecla 1874 Morí a l’exili

Fou fundat el 1916 Els anys trenta participà en el Campionat de Catalunya de segona categoria, anomenada també primera B En la temporada 1957-58 ascendí per primer cop a tercera divisió S’hi mantingué només aquest període i després hi tornà a actuar diverses vegades La temporada 2012-13 jugava a primera catalana Té un extens planter de futbol de base Disputa els seus partits al terreny de joc de la Zona Esportiva Jaume Tubau

El 2003 ingressà al Que’s Lider a divisió d’honor catalana, equip amb el qual ascendí a la divisió de plata estatal l’any 2008 Posteriorment jugà al Club Natació Caldes Futbol Sala 2008-09 i al Rubí Futbol Sala 2009-11, i la temporada 2011-12 fitxà pel FS Gironella a divisió d’honor estatal Guanyà un títol de divisió de plata 2011 i una Copa Catalunya 2012 Formà part de la selecció catalana

Tot i que s’inicià en el bàsquet com a jugador, a dinou anys s’incorporà al Collegi Català d’Àrbitres Ràpidament ascendí a la màxima categoria i el 1971 debutà com a internacional Dirigí partits de competició europea de clubs, en Campionats d’Europa, tornejos preolímpics i Jocs Mediterranis Després de la seva retirada continuà lligat a l’arbitrat-ge com a tècnic arbitral La temporada 1985-86 rebé la medalla d’or del Comitè Nacional d’Àrbitres