Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià a l’École de Chartres 1893-97 i feu la tesi Essai sur la réforme de l’ordre de Fontevrault 1459-1641 Treballà a la Bibliothèque Mazarine de París i posteriorment succeí a É Desplanque com a cap dels serveis dels arxius de la Catalunya del Nord 1897-1907, fins a la seva mort prematura Creador l’any 1901 de la RHAR , fou un dels promotors del LXXIII Congrès Archéologique de France celebrat a Perpinyà 1906 Collaborà en el primer Inventaire sommaire des Archives départementales antérieures à 1790, publicat el 1904 amb JA Brutails i É Desplanque Les seves breus però nombroses…

Campió de lluita, Jacques Becker el revelà en el paper de dur a Touchez pas au grisbi 1953 Després afegí una gran humanitat en els papers que interpretà a Ascenseur pour l’échafaud 1957, de L Malle, Montparnasse 19 1957, de J Becker, Les tontons flingueurs 1963, de G Lautner, Les grandes gueules 1965, de R Enrico, Le deuxième souffle 1966, de JP Melville, 1967, L’aventure c'est l’aventure 1972, de C Lelouch, Cadaveri eccelenti 1976, de F Rosi

Publicà assaigs polítics, en els quals criticà el comunisme, però també la democràcia liberal Au-delà du nationalisme , 1937, i assaigs literaris d’inspiració classicista Lecture de “Phèdre" , 1943 Cette Grèce où nous sommes nés , 1964 Collaborà a l' Action Française i a Le Figaro' Autor d’obres teatrals Oedipe roi , 1952 La condition humaine , sobre l’obra de Malraux, 1955 Le soir du conquérant 1970 i el recull d’aforismes Les vaches sacrées 1977, fou membre de l’Académie Française 1964

El primer ballet que decorà fou Una nit d’Egipte , amb coreografia de Fokin, estrenat al Teatre Maria de Petesburg el 1908 Després s’incorporà als Ballets Russos de Diaghilev i executà, entre d’altres, les decoracions i els figurins de l' Oiseau de feu i Shéhérazade 1910, Le Spectre de la rose 1911, L’après-midi d’un faune , Daphnis et Chlóe , Thamar i Papillons 1912, Jeux 1913 i La belle au bois dormant 1921 Esceneografia per Shéhérazade , de Leon Bakst ©

Obtingué el premi d’interpretació als festivals de Venècia del 1951 i el 1954 per La nuit est mon royaume i Touchez pas au grisbi 1953, respectivament Més films seus són Pépé-le-Moko 1936, La grande illusion 1936-37, Quai des brumes 1938, La bête humaine 1938, La traversée de Paris 1956, Les misérables 1957, Le tonnerre de Dieu 1965, L’affaire Dominici 1973, Verdict 1974 Prototip de l’home dur, però humà, fou el millor intèrpret de l’inspector Maigret

El Fisiólogo Bestiario Medieval , Edició a càrrec de Nilda Guglielmi, Buenos Aires 1971 Histoire d’Occitanie , Institut d’Études Occitanes, Hachette, París 1979 Privilegis, franquesas y llibertats concedides per los sereníssims reys d’Aragó a la Vall d’Aran, del Principat de Catalunya, y a las universitats y singulars d’aquella, ab les concòrdies que fan en son favor traduydes del llatí al castellà , Sebastià y Jaime Mathevat, Barcelona 1664 F Abbad Ríos El románico en Cinco Villas , Saragossa 1954 Emmanuel Abizanda Broto El Indice de Privilegios del Valle d’A- rán , “Ilerda”, Revista de l’…

La e i la o tòniques esdevenen u tila , ‘tela’ sule , ‘sol’, actua la metafonia muortu , ‘mort’ i hi ha restes de au tauru , ‘toro’ La ll llatina ha esdevingut cacuminal bella ±'beḍḍa’, potser pel substrat preindoeuropeu, i els grups nd i mb s’assimilen en nn i mm quannu , ‘quan’ jamma , ‘cama’ El lèxic, de caire més modern que els altres dialectes peninsulars, producte d’una reromanització després dels àrabs, conté hispanismes criata , ‘criada’, gallicismes custurieri , ‘sastre’, així com concomitàncies amb el calabrès

Estudià art dramàtic amb Louis Jouvet i, des de Gribouille 1937, interpretà més de cent cinquanta films Entreé des artistes 1938, Hotel du Nord 1938, Le jour se lève 1938, Quai des orfèvres 1947, Dix mille dolars au soleil 1963, Les possédés 1988, etc El seu fill Bertrand el dirigí en tres ocasions i també desenvolupà una notable trajectòria al cinema italià a les ordres de M Monicelli — La grande guerre , 1959—, E Scola — Riusciranno i nostri eroi , 1968— o L Visconti a Lo straniero 1966

Estudià amb el seu pare, violinista, i, a París, amb Halévy composició i IFLefébure-Wély orgue S'establí a Perpinyà, on fou professor del conservatori i organista de la catedral de Sant Joan 1839-1901 Deixà música religiosa, com una Missa de rèquiem a gran orquestra, dos Stabat Mater , etc, òperes com Gerardo i Velleda —que després d’un èxit sorollós al Teatre Municipal de Perpinyà fou estrenada a París—, òperes còmiques i música d’inspiració local, com l’himne Retour à Banyuls i Salut au Roussillon

Gaudí d’una posició oficial important i fou membre de l’Académie Française 1671 Escriví alguns poemes galants i participà activament en la cèlebre Querelle des Anciens et des Modernes a favor d’aquests darrers Cal cercar la seva obra més important —que el consagrà com a creador de la literatura infantil— en els contes, en prosa i en vers La Belle au bois dormant, Le petit Chaperon Rouge, Le Chat botté, Cendrillon , etc, publicats en el recull titulat Contes de ma mère l’Oye 1697