Resultats de la cerca

Fill de Charles De Groux Comines 1825 — Brusselles 1870, pintor de temes rústics Installat a París 1892, hi presentà el Crist dels ultratges , que li valgué ésser considerat un profeta per Léon Bloy Les seves obres són, en la major part, de temes wagnerians, d’una espectacularitat pròpia de Rubens la tècnica és descurada i brutal Són importants els seus escrits sobre simbolisme

Vigent entre el 1954 i el 2001, el seu nom en neerlandès significa 'Unió Popular' Propugnava una concepció liberal democràtica de la societat i una estructura de l'Estat belga de federalisme portat al màxim en tots els àmbits i que dotés les dues comunitats que la formaven, flamenca i valona, de sobirania plena i sense interferències mútues en el marc de la integració europea Al Parlament belga passà d'un sol diputat el 1954 a 20 el 1977 Formà part de les coalicions de govern del 1977, del 1978 i de 1988-91 i tingué diputats al Parlament Europeu El 1978 se'n separà l…

Gran Bretanya declara la guerra a Alemanya, allegant la violació de la neutralitat belga

El domini inclou les regions de Flandes províncies de Flandes Occidental, Flandes Oriental, Anvers, Limburg i el Brabant Flamenc, i de Brusselles bilingüe Des del s XII fins al XVI els dialectes flamencs i brabantins predominaren en la formació de la llengua neerlandesa Amb motiu de la guerra dels Vuitanta Anys s XVI i XVII, tot el complex cultural emigrà cap a Amsterdam, i la llengua restà en entredit a Flandes durant tres segles L’estat belga independent el 1830 reconegué l’existència d’una llengua flamenca el 1873 amb les lleis lingüístiques 1932, 1963 i les successives…

Vida Entre el 1947 i el 1953 estudià als conservatoris de Lieja i de Brusselles A partir del 1950 participà en el moviment d’avantguarda musical al costat de compositors com P Boulez, K Stockhausen o L Berio i entrà en contacte amb el dodecatonisme, el serialisme, la música aleatòria i l’electrònica Important personalitat musical de la segona meitat del segle XX, impartí classes a Darmstadt 1957-67, Colònia 1963-68 i també en diversos centres de Bèlgica i dels Estats Units Moltes de les seves obres s’inscriuen dins el corrent de la música serial A partir dels anys seixanta abandonà l’…

En un primer moment la seva obra fou influïda per l’impressionisme Ferit al front el 1914 i evacuat a la Gran Bretanya, hi realitzà les primeres pintures expressionistes i el 1918 tornà a Bèlgica Les seves obres presenten personatges populars, d’aparença tosca, amb una prioritat dels colors castanys i grocs i amb uns efectes de clarobscur propers als de Rembrandt A partir del 1930 les seves pintures i escultures es revesteixen d’una brutalitat molt refinada, no gens vulgar, fruit d’una explosiva vitalitat D’aquest moment són L’estable 1933 i La camperola del pit nu 1942

Diplomat en economia per l’École Pratique des Hautes Études de París i doctor per la Universitat Lliure de Berlín, d’on fou professor, exercí també la docència a la Universitat de Brusselles Dirigent del secretariat unificat de la Quarta Internacional 1941, fou el teòric més conspicu del trotskisme i escriví un gran nombre de llibres articles i opuscles acusadament combatius, en els quals rebutjava tant l’estalinisme com la socialdemocràcia, que considerava sotmesa al capitalisme Destaquen Traité d’économie marxiste 1962, Contrôle ouvrier, conseils ouvriers, autogestion 1970 i Der…

Deixeble de Gonzalo Bilbao, s’especialitzà en paisatges influïts per l’impressionisme, que conegué a fons a París 1911-14 i que tractà amb sensibilitat i delicadesa Allà també fou deixeble d’Hermen Anglada i Camarasa, amb qui residí després un quant temps a Mallorca Installat a Madrid, hi exposà el 1926 i el 1934 Dedicat també al disseny de jardins, publicà el 1930 el llibre Jardines clásicos de España El 1939 s’establí a Barcelona i féu estades a Eivissa presentà paisatges catalans i eivissencs en diverses individuals 1948, 1949 i 1951 Fou premiat el 1953 a l’Exposició Municipal de Barcelona

Professor a Lovaina 1956, com a especialista del concili II del Vaticà i des de la seva posterior activitat sotssecretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, fou un dels principals portaveus de l’aspiració a anivellar la teologia catòlica i el catolicisme amb la concepció contemporània del món És autor de Littérature du XX e siècle et christianisme 1953-60 i L’homme moderne devant le salut 1965

Estudià a la Universitat Lliure de Brusselles, on es doctorà en dret Fou catedràtic de dret internacional a la Université Nouvelle de Brusselles 1893-1940 Fou senador del partit socialdemòcrata al llarg de diverses legislatures i president del senat entre el 1919 i el 1932 Es destacà pel seu treball constant a favor de la pau, els drets dels treballadors i la igualtat de la dona, però especialment pel seu intent constant de fomentar el diàleg entre França i Alemanya, la qual cosa li valgué el premi Nobel de la pau el 1913 Prengué part en la Pau de París del 1919 i fou delegat del seu país en…