Resultats de la cerca
Es mostren 493 resultats
Anna Simó i Castelló

Anna Simó i Castelló
© Esquerra Republicana de Catalunya
Política
Política.
Llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, treballà al Consorci per a la Normalització Lingüística entre el 1990 i el 2003 Afiliada a Esquerra Republicana de Catalunya i també al sindicat Comissions Obreres des del 1990, s’incorporà progressivament a l’activitat política El 1994 fou escollida membre del consell nacional d’ERC, i en 1996-2002 fou presidenta del partit a l’Hospitalet de Llobregat Des del 1998 forma part de l’executiva nacional republicana En les eleccions municipals del 2003 fou escollida regidora d’ERC a l’Hospitalet, càrrec que abandonà el mateix any…
Bolívia 2018
Estat
Al principi d’octubre, el país es va commocionar arran de la sentència emesa pel Tribunal Internacional de Justícia de l’ONU, amb seu a la Haia, respecte a la seva demanda de tenir una sortida al mar a través del desert d’Atacama, a Xile En una demanda que constitueix un conflicte diplomàtic entre ambdós països des de fa uns quants anys, la resolució judicial va considerar que Xile no està obligada a negociar respecte a aquesta qüestió amb Bolívia, però va deixar oberta la possibilitat de fer-ho voluntàriament L’altra qüestió que va centrar més l’atenció al llarg d’aquest any va ser la…
desenvolupament
Economia
Procés mitjançant el qual hom varia les condicions naturals del creixement econòmic d’una àrea determinada i provoca un augment considerable de la renda total i una millor distribució d’aquesta renda.
El desenvolupament pressuposa unes condicions prèvies per a la seva aparició, en les quals l’estat hi té un paper essencial seguretat i estabilitat, instrumentació de la política econòmica, control de fenòmens com la inflació, la deflació o els moviments de la balança de pagaments La base fonamental del desenvolupament, però, és la innovació tecnològica creixent i continuada, amb unes creixents necessitats de capital, que no sempre repercuteix en més benestar per a la majoria Per tal de consolidar i donar continuïtat al creixement, la societat en la qual aquest té lloc sol impulsar un seguit…
anivellament fiscal
Dret
Redistribució de recursos derivats de l’extracció impositiva entre diferents instàncies de govern.
En el supòsit d’instàncies de govern amb autonomia política dins un estat, l’anivellament es produeix a través de transferències, com a instrument per a superar els desequilibris fiscals causats per les diverses possibilitats de prestació de serveis que tenen els governs —la diversa capacitat fiscal o per les diverses necessitats de despesa— La discussió sobre l’anivellament fiscal fou especialment rellevant en la reforma del sistema de finançament de la Generalitat de Catalunya impulsada amb la reforma de l’Estatut d’Autonomia aprovada el 2006 L’article 206 de l’Estatut d’Autonomia de…
Antoni Castells i Oliveres

Antoni Castells i Oliveres
Política
Polític i economista.
Doctor en economia per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en federalisme fiscal, hisenda autonòmica i local, economia regional i economia de l’estat de benestar Treballà en el servei d’estudis de Banca Catalana fins al 1983, i l’any següent fou designat membre de la Sindicatura de Comptes Ocupà el càrrec fins al 1989, any en què esdevingué membre de la part catalana de la comissió mixta de valoracions Estat-Generalitat Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE , del 1992 al 1994 fou diputat socialista al Parlament, i resultà novament elegit en les…
Club Natació Catalunya

Equip de waterpolo de l’any 1995 del Club Natació Catalunya guanyador de la Copa d’Europa
© CLUB NATACIÓ CATALUNYA
Natació
Waterpolo
Entitat poliesportiva de Barcelona.
Fundat el 21 d’abril de 1931, fou impulsat per un grup de nedadors del Club Natació Atlètic i del Club Natació Barcelona El primer president fou Adolf Domingo i la primera seu s’establí als Banys Orientals, a la Barceloneta Inicialment tingué poca incidència en les competicions de natació Acabada la Guerra Civil, es refundà i el 1941 el FC Barcelona reclutà els seus nedadors per crear una secció de natació, que durà dos anys El 1943 signà un acord amb l’empresa Baños Populares de Barcelona per a utilitzar una piscina del barri de Gràcia de Barcelona S’hi mantingué fins el 1969, i…
,
El último sábado
Cinematografia
Pel·lícula del 1966; ficció de 81 min., dirigida per Pere Balañà i Bonvehí.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Profilmes Ricardo Muñoz Suay, Barcelona ARGUMENT PBalañà, José Luis Hernández Marcos, Guillermo Ziener GUIÓ PBalañà, Lluís Romero FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta, Ramon Trabal ambientació MUNTATGE Emilio Rodríguez Osés MÚSICA Josep Solà INTERPRETACIÓ Julián Mateos José Luis, Eleanora Rossi Drago Silvia, Antoni Ferrandis, María Luisa Ponte, Sílvia Tortosa, Estanis González, Josep Maria Angelat, Rafael Anglada, Los Sirex, Karina ESTRENA Barcelona, 1651967, Madrid, 06051968 Sinopsi José Luis viu amb la…
Noel Clarasó i Serrat
Cinematografia
Guionista.
Vida Fill de l’escultor Enric Clarasó i Daudí 1857 - 1941, es llicencià en dret i filosofia i lletres abans d’iniciar una prolífica trajectòria periodística i literària El 1946 publicà l’assaig El arte de perder el tiempo , en què parla del cinema com una de les grans distraccions Collaborà en "La Vanguardia Española" durant més de trenta anys, i fou guardonat amb el premi Crexell per la novella inèdita Francis de Cer Publicà indistintament en català Un camí , 1956 Un benestar semblant , 1957 L’altra ciutat , 1968 i en castellà El río crece , premi Ciutat de Barcelona 1961, i també escriví…
Gil Foix
Literatura catalana
Personatge central de la novel·la Lafebre d’or (1890-92), de Narcís Oller.
Es troba en la tradició dels personatges perdedors i tràgics, víctimes del destí, aquí representat per la fortuna adversa del negoci borsari Té un parallel en Monsieur Saccard, l’agent de borsa de L’argent , de Zola Concebut en diverses etapes com un punt de fuga de totes les línies de la novella i possiblement inspirat en una persona real, veié perdre el seu protagonisme inicial rere d’un narrador omniscient poderós i de les dificultats de l’autor per a mantenir la trama La seva contextura moral, poc sòlida, és donada per un caràcter bondadós, protector i gens gasiu, però indiscret i gosat…
poder
Política
Dret administratiu
Conjunt de funcions de l’administració pública en ordre a dictar, executar i interpretar lleis, a dirigir l’administració del benestar públic i a sostenir l’ordre públic.
Llur concentració tradicional en una sola persona rei, sobirà, ministre, etc, que hom coneix per poder absolut , ha degenerat normalment en despotisme i en dictadura Amb vista a evitar-ne l’arbitrarietat, tractadistes i politicòlegs n'han establert diverses classificacions i divisions Als països democràtics hom ha establert la divisió de poders , separació real entre el poder legislatiu senat, parlament o corts, el poder executiu el govern pròpiament dit i el poder judicial tribunals D’altra banda, els caps d’estat rei, president exerceixen un poder moderador entre els tres poders El principi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina