Resultats de la cerca

És presidida pel pastor Àngel Cortès Té com a finalitat contribuir a la normalització de la llengua i traduir la Bíblia al català Ha publicat Sant Marc 1970, Sant Joan 1974 i els Salms 1985 i ha collaborat en la versió del Nou Testament interconfessional 1979 Ha fet diverses edicions de Cants de Glòria i edita la revista Presència Evangèlica També organitza diversos actes, conferències, audicions musicals, colloquis i cursets

És autor d’una novella pastoral, Daphné 1808, a la manera de Salomon Gessner, de diverses poesies publicades en revistes locals i recollides, el 1817, amb el títol Essais, opuscules divers, d’una oda, Mailly ou le tribut de la reconnaissance 1820, i d’un poema en tres cants sobre el departament dels Pirineus Orientals Amb Pere Puiggarí publicà Sur l’inscription des “Decumani Narbonenses” de Saint André de Sorède 1814

El lèxic Suda li atribueix el recull de Glosses , en tres llibres, i quatre llibres de Poesies diverses Hom conserva d’ell l’inici de cants dedicats als déus en metres lírics i alguns fragments èpics, així com vuit epigrames, que formen part de l' Antologia palatina Actualment, tres composicions pertanyents al gènere anomenat technopaegnia són considerades obra d’aquest poeta erudit, i també rar i difícil pel lèxic que empra

Deixeble de Max Bruch i de Maurice Ravel És el representant del nacionalisme musical a Anglaterra El seu estil, neomodal, s’inspira en els cants folklòrics anglesos, en els madrigals elisabetians i en Purcell Es dedicà també a la pedagogia musical i a la musicologia Entre les seves obres cal destacar A Sea Symphony 1910, Hugh the Drover 1924, The Poisoned Kiss 1936, Ephitalamion 1953 i Hodie 1954

Els noëls aparegueren en la música culta ja al final del segle XV, i més endavant s’utilitzaren amb la mateixa finalitat cançons nadalenques d’origen popular Els organistes francesos dels segles XVII i XVIII MA Charpentier, JF Dandrieu, LC Daquin, etc componien noëls per a orgue, en els quals els cants de nadal eren sotmesos a elaboracions contrapuntístiques o a variacions En català s’anomena ’nadal’ o ’nadala'

Fou alumne del collegi de Cordelles a Barcelona i estudià, després, humanitats El 1759 entrà a la Companyia de Jesús Arran de l’expulsió, residí a Ferrara, on fou ordenat de prevere És autor de Valencia , poema en tres cants 1704, i deixà inèdits El espíritu de las bellas artes , en tres volums, que combatia el tractadista d’estètica Esteban de Arteaga, i diverses poesies i traduccions de clàssics

El cant dels salms anglicà, sempre en llengua anglesa, seguí, fins a la Restauració segle XVII, uns principis semblants als de la salmòdia gregoriana la melodia original gregoriana sempre a la veu del tenor utilitzant, però, acords de recitació per a declamar els versicles, a la manera de la tradició continental del fals bordó A partir de la reforma litúrgica promoguda per Thomas Cranmer, el vincle amb el cant gregorià fou cada cop més feble El repertori bàsic fou proveït, el 1550, per The Booke of Common Praier Noted , de John Merbecke, una collecció de cants adaptats o novament…

Dirigí nombroses orquestres i cors a Alemanya i quan tornà a Espanya, el 1916, fundà a Madrid l’orquestra que portava el seu nom i dos anys després el primer cor mixt de Madrid Fou un gran pedagog musical, professor de música a l’Institut Ramiro de Maeztu i autor d’alguns llibres pedagògics Destaquen  La música en la escuela, Cómo se enseña el canto y la música i nombroses colleccions de cants folklòrics

Debutà molt aviat a la cobla Juvenil Cervianenca, i més tard a la cobla Art Gironí, on actuà 18 anys consecutius Després figurà en agrupacions simfòniques a l’orquestra Pau Casals tocà com a tenora solista Fundador i director de l’Orfeó Cants de Pàtria, de Girona, i professor de música a les escoles municipals d’aquella ciutat, compongué diverses sardanes i fou el creador del Museu de la Sardana de Girona

Fou professor de llengües orientals a Erlangen El 1814 publicà Deutsche Gedichte ‘Poesies alemanyes’, volum d’inspiració antinapoleònica, format per Geharnischte Sonette ‘Sonets cuirassats’ i Kriegerische Spott-und Ehrenlieder ‘Cants guerrers d’irrisió i d’honor’ En la seva poesia posterior intentà d’adaptar la lírica oriental sànscrit, persa, hebreu, etc Ostliche Rosen ‘Roses d’Orient’, 1822 i Die Weisheit des Brahmanen ‘La saviesa del braman’, 1836-39, poema didàctic compost de 3 000 pensaments