Resultats de la cerca
Es mostren 2059 resultats
Sant Feliu de Viver (Viver i Serrateix)
Art romànic
Molt a prop de l’actual masia de Sant Feliu hi havia, en època romànica, una església que donà posteriorment el nom de l’actual masia Aquesta església de Sant Feliu és documentada l’any 1016, quan Aludia feu donació d’un alou al monestir de Santa Maria de Serrateix, un dels límits del qual era l’església de Sant Feliu de quarta in pug qui est super ecclesiam Sci Felicis L’any 1031 és novament esmentada com a límit nord d’un alou cedit al mateix monestir vero circi in eclesia Sci Felici L’any 1187, en l’acta de consagració de Sant Miquel de Viver, en esmentar els delmes que cobrava aquesta…
Francesc Ferrer i Pastor
Lingüística i sociolingüística
Lexicògraf, escriptor i activista cultural.
Combatent durant la Guerra Civil de 1936-39 al front de Castelló, durant aquests anys començà a redactar fitxes lexicogràfiques dels parlars de les comarques valencianes Acabada la guerra, des del 1941 treballà en diverses publicacions del País Valencià Jornada , Levante , Las Provincias , i al mateix temps es dedicà intensament a l’ensenyament del valencià, que inicià als cursos de Lo Rat-Penat Collaborà molt activament en l’editorial Sicània 1954-71, una de les primeres que publicà en valencià a la postguerra Publicà Diccionari de la rima 1956, en collaboració amb Josep Giner, Vocabulari…
,
fragmentació
Geomorfologia
Hidrografia
Divisió d’una massa rocallosa en fragments a causa de l’acció del glaç i de la coberta vegetal.
En glaçar-se, l’aigua que hi ha a les fissures exerceix una pressió, que provoca, en el desglaç, unes ruptures en les roques segons llur estructura gelivació De la coberta vegetal, les arrels de les plantes poden arribar a tenir una acció mecànica, car penetren pels plans d’estratificació o per les diàclasis produeixen també, però, la fragmentació de les roques per acció química exsudació d’àcids
Alfredo Irurtia Amigó
Gimnàstica
Gimnasta, jutge i entrenador.
Es dedicà a la gimnàstica artística d’alt nivell 1990-99, becat al CAR de Sant Cugat Aconseguí diverses medalles en campionats d’Espanya Llicenciat en INEFC 2001, s’incorporà com a professor del departament de Rendiment Esportiu d’aquesta universitat Des del 2006 és entrenador estatal de gimnàstica artística masculina i femenina i jutge internacional El 2010 fou designat director tècnic de la Federació Catalana de Gimnàstica
llibre d’òbits
Dret canònic
Llibre on hom enregistra les defuncions dels membres de les parròquies.
Hi ha alguns llibres d’òbits o enterraments, com els de la catedral de Vic, que s’iniciaren el 1348 o abans del concili de Trento Però fou aquest concili 1563 el que obligà tots els rectors a tenir aquest llibre, que, juntament amb el de baptismes i de casaments, és anomenat llibre de sagraments , car hi consta si els difunts han rebut el viàtic o l’extremunció
marxa atlètica
Esport
Modalitat de l’atletisme practicada per carretera o pista consistent a marxar a pas lleuger, talment que un peu o altre estigui sempre en contacte amb el sòl; per a poder aconseguir una cadència de pas ràpid, els marxadors han d’adoptar una posició un xic forçada.
La distància a recórrer oscilla entre 3 i 100 km Les distàncies més habituals són les de 20 i 50 km, que constitueixen proves olímpiques des del 1912 i el 1932, respectivament Els darrers rècords d’aquestes distàncies en pista car en les proves de carretera els recorreguts són variables foren assolits l’any 1975 per B Kannenberg de la RF d’Alemanya, amb 1 h 25´45´´i 3 h 56´51´´, respectivament
Sheila Ruiz Quílez
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en gimnàstica artística.
Amb el seu club, l’AGA Vilassar, fou campiona de Catalunya 2001, 2003, 2004 i d’Espanya 2004 de clubs, i subcampiona espanyola en tres ocasions més 2002, 2003, 2005 També es proclamà campiona de Catalunya individual 2004 i guanyà dos bronzes en la prova de salt en els Campionats d’Espanya 2004, 2005 A partir del 2003 s’entrenà al CAR de Madrid i el 2005 es retirà
confessionari
confessionari dissenyat per Gaudí per al temple de la Sagrada Família
© Fototeca.cat
Cristianisme
Seu del confessor per a l’administració del sagrament de la penitència.
El confessionari, propi de l’Església llatina car a l’Orient hom es confessa dempeus, ha revestit dues formes la d’un senzill seient, als peus del qual s’agenollava el penitent, i la d’espai tancat introduïda amb la Contrareforma, que respon a l’exigència de l’anonimat i de la separació de sexes Modernament, hi ha hagut intents de transformar-lo en una mena de saleta de consulta
dendroquirots
Zoologia
Ordre d’equinoderms de la classe dels holoturioïdeus.
Tenen forma de cogombre i posseeixen tentacles ramificats que filtren el plàncton i el porten al vestíbul faringi Els pulmons són aqüífers i s’omplen d’aigua, que hi entra i en surt com si fossin brànquies Tenen sexes separats La larva és simple, amb anells ciliars, i no està adaptada a la vida pelàgica, car els ous de les femelles d’aquest ordre són molt rics en vitella
Ramon de Perellós i de Rocafull
Història
Gran mestre de Malta.
El 1653 ingressà en l’orde de Malta i anà a residir a l’illa El 1658 fou nomenat batlliu del Negrepont, càrrec que li donà accés al consell suprem del gran mestre Fou elegit gran mestre de l’orde 1697, fet que comportà una victòria de la llengua d’Aragó, car fins aleshores la de Castella havia impedit la concessió de càrrecs als naturals de la corona catalanoaragonesa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina