Resultats de la cerca

Etimològicament, és la descripció de les formes que agafa la matèria en cristallitzar Els comentaris més antics que hi fan referència són de Plini el Vell, el qual defineix el cristall com una porció de matèria limitada per cares planes i arestes rectilínies Més tard, hom deduí que la forma és conseqüència de l’ordenació interna dels àtoms o les molècules que constitueixen la matèria cristallina El 1784 Haüy intuí l’estructura reticular dels cristalls i associà algunes de llurs propietats físiques amb l’estructura interna però no fou fins el 1850 que Bravais formulà la hipòtesi…

Les arestes del políedre fonamental són els eixos cristallogràfics del sistema, i formen tres angles rectes α = β =γ = 90° La bipiràmide ròmbica formada per vuit cares en forma de triangles escalens, quatre de superiors i quatre d’inferiors, determina la relació paramètrica, i talla els tres eixos fonamentals segons paràmetres desiguals a , b , c L’holoèdria ròmbica conté tres eixos binaris normals entre ells i no equivalents, tres plans de simetria perpendiculars als eixos binaris i un centre de simetria

En aquesta operació és format o aixecat pèl en una o en les dues cares del gènere Si el pèl resta vertical hom obté l' apelfat o, si és més curt, l' avellutat Si el pèl resta ajagut és anomenat llanat , i si és deixat molt curt hom obté l’acabat mèlton Quan la guarnició de la perxa actua en el sentit natural del pèl el perxatge és anomenat perxatge a pèl , i si actua en sentit contrari, perxatge a contrapel

Les flors separades de la planta s’estenen sobre vidre o tela de cotó impregnats de greix o vaselina pura i tancats per un altre vidre al damunt a còpia de dies el greix es va concentrant en l’essència Hom renova les flors diàriament El greix perfumat pot ésser emprat per a la preparació de cosmètics, directament o bé separant-ne prèviament l’essència amb un dissolvent Les essències obtingudes, com les de jacint, reseda i gessamí, són les més fines, però també les més cares

És una peça de forma quadrada limitada per arcs de circumferència A cadascun dels quatre cantons hi ha uns treps tallats en direcció al centre però sense arribar-hi Les cares de la creu recolzen sobre un cilindre que és interromput en una part del seu perímetre al bell mig d’aquesta interrupció hi ha un piu que encaixa amb un dels treps de la creu a cada volta del cilindre La creu de Malta transforma un moviment giratori en un moviment d’avanç

Consta d’un disc conductor, generalment de coure, que pot girar lliurement al voltant del seu eix, disposat horitzontalment El disc és submergit parcialment en un dipòsit de mercuri, i hom disposa perpendicularment a les seves cares un camp magnètic Si hom connecta els dos pols d’un generador de corrent continu al mercuri i a l’eix de la roda, aquesta pren un moviment de rotació, i, inversament, si hom fa girar la roda, entre l’eix i el mercuri és generada una tensió contínua

Mineral que cristallitza en el sistema cúbic Pertany al grup de minerals de la pirita, i els cristalls tenen forma d’hexàedre o piritòedre amb les cares estriades com la pirita També es presenta en octàedres La duresa és de 5,5, i la densitat és de 6,33, més tova que la pirita Té un color blanc argentí amb tons vermellosos o també gris d’acer amb tintes violades Hom la troba barrejada amb diversos sulfurs o arsenurs de níquel i de cobalt a Ontario Canadà i també dispersa en roques metamòrfiques

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Els cristalls tenen sovint forma de tascó, amb cares ben desenvolupades, però també es presenta en grànuls o masses Presenta també macles de penetració Té una duresa 6 i una densitat 3,5 És de color normalment marró, a vegades groc, verd o gris Es troba molt difós com a mineral accessori en les roques ígnies àcides o neutres, en les pegmatites associades amb aquestes, i en les roques metamòrfiques Sovint hom empra el mot titanita per a designar l’espècie mineral

Generalment el seu cos central té la forma de parallelepípede rectangular, acabat en forma de con per una de les seves cares laterals petites i en forma de piràmide per l’altra, de manera que per la seva cara superior totes tres parts formen una superfície plana Les dimensions poden ésser molt variables, segons l’ús Primerament hom la fabricava soldant, per l’efecte de forja, uns massers obtinguts pel sistema de farga catalana Actualment hom l’obté per emmotllament, sotmetent-la posteriorment a un tractament d’enduriment superficial

Una cara de la càpsula és solidària del suport de l’aparell, mentre que l’altra cara resta sotmesa a la tensió mecànica d’una forta molla, que roman més o menys flexionada segons la força que la pressió atmosfèrica efectua sobre les cares de la càpsula La deformació de la molla és degudament transmesa per un joc de palanques a una agulla que dona indicació contínua de la pressió atmosfèrica En topografia, el baròmetre serveix per a treballs d’anivellació, car hom pot convertir les diferències de pressió en diferències d’altura