Resultats de la cerca

Ascendí a general durant la guerra contra els independentistes xilens En esclatar la primera guerra Carlina prengué partit per Carles Maria Isidre de Borbó, bé que sempre figurà entre els moderats Comandant general de Biscaia 1835 i comandant en cap de l’exèrcit reial 1838, féu afusellar alguns caps destacats de la fracció apostòlica Estella, 1838 i inicià tractes per a la pau amb Espartero Tots dos signaren el conveni de Bergara l’any 1839 Per l’agost del 1836 havia estat nomenat comandant general de l’exèrcit carlí de Catalunya, en substitució d’Ignasi Brujó El 4 d’octubre de…

Es constituí com a partit el 1992, amb seu a Barcelona Aplegà entitats catòliques i tradicionalistes no vinculades a la Comunión Tradicionalista Carlista CTC El dirigent fou Joaquín Albí, si bé la premsa atribuí un lideratge oficiós a JC G exmembre de la primera etapa de Milicia Catalana El BC es definí carlí rival de la CTC i defensor de la “Catalunya española” El març del 1994 afirmà tenir 468 seguidors, xifra, però, probablement allunyada de la seva militància real L’any següent cessà d’actuar per editar Montserrat Revista de actualidad El 1995 el seu local fou assaltat i el…

Es traslladà a Barcelona El 1918 ingressà al Sindicat Mercantil de la CNT, però en desacord amb la ideologia llibertària que hi imperava —ell era carlí— l’any 1919, amb altres companys del Centre Obrer Legitimista, fundà la Corporació General de Treballadors Unió de Sindicats Lliures Hom l’identifica generalment com a cap d’aquesta organització, que es transformà durant l’època que Martínez Anido fou governador civil de Barcelona en un sindicat blanc que nodrí les colles de pistolers contra els sindicats únics cenetistes En proclamar-se la Segona República, es traslladà a França…

Professionalment, treballà a Barcelona, a París 1887 i a Madrid 1895, i el 1888 emprengué la construcció del famós Hotel Internacional, avui desaparegut, que encarregà a Domènech i Montaner Collaborà a La Renaixença , La Gramalla , La Rondalla i La Bandera Catalana , especialment amb quadrets de costums, recollits després en part a Lectura Popular amb el títol Del Natural 1916 Membre de La Jove Catalunya sobre la qual escriví a “La Rondalla”, el 1874 fundà el setmanari humorista carlí La Cucurulla Roja , on publicà una sèrie de retrats de carlistes cèlebres participà també en la…

Advocat, es traslladà a Madrid, on es dedicà al periodisme fundà la revista literària El Pensamiento de Madrid i el periòdic satíric El Fuelle El 1872 s’incorporà a l’exèrcit carlí i ocupà diversos càrrecs, com el de governador, nominal, de Castelló de la Plana Acabada la guerra, tornà a València i formà part de la redacció de La Unión Católica i dirigí La Señera , El Almogávar i El Zuavo Fundà, amb el seu germà Joaquim Josep , el periòdic satíric de tendència carlina El Palleter 1882, que aconseguí una gran popularitat, i el 1886 publicà una novella de contingut històric amb…

Net de Pere Caro i Sureda, marquès de la Romana Estudià a França s’installà a Madrid, on el 1868 fundà el diari La Libertad Cristiana El 1871 fou diputat a corts per Burgos En acabar la tercera guerra Carlina emigrà a França i a Suïssa, però en retornà amb la Restauració 1875, i, desenganyat dels seus correligionaris, s’apartà de la política

Fill del militar carlí Josep Galindo i Vidiella, es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Saragossa i més tard ocupà el càrrec d’arxiver municipal de Tortosa Publicà diversos treballs centrats en aquesta ciutat Datos históricos entresacados del libro de acuerdos y deliberaciones del consejo de la ciudad de Tortosa del año 1598 1912, Guerra civil en Tortosa y su comarca en los años 1461 a 1466 1913, La Revolució de Tortosa de l’any 1640 escrita per un curiós averiguador 1915, Visitas de reyes a Tortosa en los siglos XIV y XV 1915 i El Real Monasterio de Santa…

Fou professor de la facultat de dret de la Universitat de Barcelona a partir del 1890 Carlí, participà activament en la tercera guerra Carlina Actiu integrista, collaborà a La Vespa  1882-83, dirigí el periòdic Dogma y Razón  1887-91 i fundà la collecció “La Verdadera Ciencia Española” que publicà més de cent volums sobre filosofia, religió, entre d'altres És autor de poemes en català, com La Ventafocs  premiat als Jocs Florals de Barcelona del 1867 i Les vides del camp , d’imitació horaciana, publicat a l’ Anuari Català , del 1875 També és autor d’obres de caràcter religiós en…