Resultats de la cerca

Etiqueta La família Casas es dedicarà més de dos-cents anys a la fabricació d’estampats Al final del segle XIX el seu titular era Joaquim Casas i Jover Només hi ha una empresa a la Catalunya del segle XIX que pugui presentar-se aleshores amb una edat més que centenària És la fàbrica d’estampats Casas i Jover, que l’any 1895 anuncia que té més de 120 anys d’existència La història de l’empresa no ha estat recollida per ningú i presenta greus problemes per a escriure-la, des de fora estant Per començar, tenim el nom de…

Santiago Rusiñol © Fototecacat / D Campos Quan Rusiñol i Casas eren uns cadells en el camp de la pintura, durant els primers anys vuitanta del segle XIX, els artistes i els afeccionats a les Belles Arts de Barcelona discutien sobre la capitalitat mundial de l’art uns deien que Roma, d’altres que París Santiago Rusiñol 1861-1931 en la seva primera joventut mirava cap a Roma com a centre de l’art i sobretot del seu aprenentatge, ja que que era alumne de Tomàs Moragas 1837-1906, un íntim amic i seguidor de Fortuny els fortunyistes eren romans per principis en canvi Ramon Casas 1866-1932 va optar…

Aixecament de camperols anarquistes a Casas Viejas Cadis L’endemà, repressió cruenta

Antoni Bergnes de las Casas publica El progreso Con algunas consideraciones históricas, filosóficas y políticas

La Fundació Vila Casas inaugura el sisè espai d'exposicions al castell de Vila-seca Tarragonès amb "La resistència del signe", una exposició de gravats d’Antoni Tàpies El conveni que estableix l'ús del castell per part de la Fundació té en principi una durada de quatre anys

Bartolomé de las Casas denuncia els abusos comesos contra els indis

Josep Maria Ventura i Casas Pep Ventura, director de la Cobla de Figueres, enceta una tasca d’innovació de la sardana

La Fundació Joan Miró i la Fundació Vila Casas signen un acord de collaboració estable per a la conservació de la Collecció Joan Miró Des del gener del 2020 i fins al 2030, la Fundació Vila Casas aportarà 100000 euros l’any a la Fundació Joan Miró per a aquest propòsit

Constituïren dues generacions d’artesans de l’orgue barroc, la influència dels quals arribà fins al migdia peninsular El pare, Antoni, construí els orgues de Vallbona de les Monges 1731, Sant Pere de Reus 1732, Guimerà 1737, la Pobla de Cérvoles 1751 i Riudoms 1756, a més de reparar-ne molts altres Continuaren la seva tasca Antoni, Felip i Josep Cases i Soler, els seus fills, el més destacat dels quals és Josep, que fou nomenat mestre d’orgues del monestir d’El Escorial després que realitzés l’ampliació de l’orgue de cor a seixanta-una notes 1772 Construí un realejo de dos teclats per a l’…

Els pintors Ramon Casas i Santiago Rusiñol, i l’escultor Enric Clarasó, exposen per primera vegada, a Barcelona