Resultats de la cerca
Es mostren 1678 resultats
port d’Addaia

Vista general del port d'Addaia
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Cala
Cala de la costa septentrional de Menorca, al límit dels municipis de Maó i des Mercadal, consistent en una veta d’aigua, de poca profunditat, de 3,5 km de longitud.
Dins el port pròpiament dit s’obren, a llevant i a ponent de la cala d’Addaia , les anomenades s’Estany i cala Molí Les illes d’Addaia —les illes gran i petita d’Addaia, i l’illot de ses Àligues— tanquen el port pel NE davant per davant, a l’entrada de cala Molí, hi ha la caseria estiuenca de na Macaret Més al fons, separades de la costa, les possessions de Montgofre Nou , a la banda de Maó, i d' Addaia , a la des Mercadal A la colàrsega hi ha unes salines, començades a explotar el 1753 per membres de la colònia grega de Menorca L’any 1798, la força del general Charles Steward,…
Gausac

Gausac
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Viella (Vall d’Aran), situat a l’extrem NE de la plana de Viella.
L’església parroquial Sant Martí, romànica i gòtica, té un notable campanar vuitavat conserva una talla d’un Crist , el retaule major, gòtic, i un baptisteri i una pica romànics A la rectoria hi ha incrustada una estela funerària romana, de marbre blanc Formava un municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Casau i la caseria de Sant Pèr No hi ha referències documentals fins al darrer terç del segle XIII Consta com a Gausat l’any 1278 i Guasaco el 1298, i el 13 de novembre de 1313 els homes de Casau juraren fidelitat a…
Sant Miquel a Aramunt (el Pont de Claverol)
Art romànic
D’aquesta capella, segurament d’origen medieval, no n’hi ha notícies històriques fins al segle XVIII En la visita pastoral del 1758 a la parròquia de Sant Fructuós d’Aramunt consta que la capella de Sant Miquel estava en bon estat i tenia un sol altar L’any 1904 fou segregada d’Aramunt i inclosa a la parròquia de Montesquiu Aquesta capella era el centre de la caseria de Sant Miquel, inundada pel pantà de Sant Antoni vers l’any 1918 A l’hivern del 1945, amb la baixada de les aigües del pantà, és descobriren abundants enterraments al voltant d’un edifici de naturalesa indeterminada…
Sant Pere de Colls (el Pont de Montanyana)
Art romànic
Aquesta església és situada a la caseria de Colls, al nord del Pont de Montanyana Es tracta d’un edifici refet al segle XVI Probablement el lloc anomenat Holus , citat en l’acta de consagració de Sant Martí de Montanyana 1026, es refereix a l’indret de Colls El primer esment de l’església de Colls és de l’any 1076, en què la senyora Comtessa de Salàs conjuntament amb els seus fills donen com a dot a Miró Gerbert, per raó de matrimoni amb Ava, part del seu alou que tenien als termes de Montanyana i d’Areny, al comtat de Pallars, als vilars i termes de Sanctum Petrum de Quallos i…
la Baronia de Rialb

Carrer de Gualter
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera, a la riba dreta del Segre.
Situació i presentació El municipi de la Baronia de Rialb, de 145,03 km 2 , és el quart en extensió de la comarca, bé que un dels menys poblats de tota la Noguera Ocupa l’angle NE de la comarca i el seu terme fa un entrant vers les veïnes comarques del Pallars Jussà, amb la qual termeneja pel municipi d’Isona al sector de Benavent de la Conca, al NW, i l’Alt Urgell, amb la que confronta pel terme de Coll de Nargó, al NE, i pels de Peramola i Bassella a l’E Al S, el municipi de la Baronia de Rialb limita amb els termes noguerencs de Tiurana i Ponts, i a l’W amb Artesa de Segre, a través del…
Torrebonica

Torrebonica de Terrassa al Vallès Occidental
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria de Terrassa (Vallès Occidental).
És centrat en la granja de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis i el sanatori de Torrebonica o de la Mare de Déu de Montserrat , creat el 1911 pel Patronat de Catalunya per a la Lluita contra la Tuberculosi Hi ha un baixador del ferrocarril de Barcelona a Lleida Juntament amb el veí nucli de la Mancomunitat de Sabadell i Terrassa, el 1970 tenia 1020 h
la Falconera

Un aspecte de la Falconera (Sitges, Garraf)
© Fototeca.cat
Riu
Riu subterrani de les costes de Garraf, originat segurament per la filtració del torrent de la Falconera
, nascut en un vessant del coster de la Fita, a uns 280 m alt..
En mig quilòmetre baixa uns 100 m, i ha originat l' avenc de la Falconera, de 22 m de profunditat Uns 2 km més avall desapareix totalment, a tocar de la caseria de Garraf Mig quilòmetre al SW del port, es dreça el penya-segat de la Falconera , d’un centenar de metres Al capdavall s’obre, ran d’aigua, la cova semisubmarina que serveix d’escorredor al riu, una surgència vauclusiana que constitueix la deu submarina d’aigua dolça més cabalosa de les aforades als Països Catalans una estimació del 1936 donà un cabal aproximat de 9 m 3 /s, bé que les aigües no s’han aprofitat per manca…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina