Resultats de la cerca
Es mostren 524 resultats
Zelanda

Vista de Zelanda
© NBTC
Divisió administrativa
Província del SW dels Països Baixos.
La capital és Middelburg 45615 h 2001 Comprèn l’estuari de l’Escalda, amb les illes Walcheren, Zuid-Beveland, Noord-Beveland, Tholen i Schouwen, la península de Sint-Philipsland i la regió continental del Flandes zelandès És un territori pla, format per argiles alluvials, protegit de la mar per les muralles dels dics Els recursos econòmics es basen en l’agricultura amb conreus de bleda-rave, fruiters i farratge i la ramaderia La indústria hi és pràcticament inexistent Les ciutats són petites, i bé que Middelburg és la capital, el centre principal és Vlissingen Habitada pels celtes, fou…
Felip de Sorribes i Rovira
Història
Polític.
De família noble empobrida, probablement fill de Felip de Sorribes i Descoll Era membre del Consell de Cent actuà sovint com a delegat de la generalitat per a negociar la qüestió dels quints amb el lloctinent, duc de Cardona Més tard 1638 fou cònsol català de l’Alguer i participà 1639 en el setge de Salses Participà en la guerra dels Segadors i fou conseller en cap de Barcelona 1645 El seu germà Francesc de Sorribes i Rovira Barcelona s XVI — ~1646, senyor de Sant Pau de Casserres i mostassaf de Berga, fou membre del Consell de Cent, lluità a la guerra dels Segadors i aconseguí de fer una…
Lluís Segalà i Estalella
Història
Lingüística i sociolingüística
Hel·lenista.
Doctor en dret i en filosofia i lletres, fou catedràtic de grec a Sevilla 1899 i, posteriorment, a Barcelona 1906-38 També fou professor a l’Escola de Bibliotecàries i pertangué a diverses corporacions científiques, entre les quals cal esmentar l’Institut d’Estudis Catalans 1911 Dirigí colleccions de clàssics grecs i llatins de les quals es destaca l’ambiciosa Biblioteca Scriptorum Graecorum et Romanorum cum Ibericis Versionibus Partidari d’un estudi aprofundit dels clàssics —donada la migradesa de llur tradició als Països Catalans i a la resta de l’Estat espanyol—, cregué que la traducció…
,
Cèlia Viñas i Olivella
Literatura catalana
Escriptora.
Filla de pares barcelonins, passà l’adolescència i la joventut a Palma, on fou deixebla de Gabriel Alomar i contragué amistat amb B Rosselló-Pòrcel Catedràtica de llengua i literatura castellanes a l’institut d’Almeria 1943, hi desenvolupà una tasca cultural i educativa rellevant És autora de diversos llibres de poemes en castellà Trigo del corazón 1946, Canción tonta en el sur 1948, i Palabras sin voz 1953 Pòstumament aparegueren Como el ciervo corre herido 1955, Canto 1964 i Poesía última 1979 També conreà la narrativa Estampas de la vida de Cervantes , el teatre, la biografia i la…
,
Joan Martí Cordero i Oliver
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Humanista i traductor.
Fill d’un hidalgo immigrat de Zamora i d’una conversa mallorquina, Gràcia Oliver Graduat mestre en arts 1549, continuà els estudis a París 1550-51 i a Lovaina 1552-54, on conegué el seu oncle, l’erasmista Pere Joan Oliver Treballà al servei de l’impressor M Nucio 1555-61 d’aquesta època són una bona part de les seves traduccions castellanes —editades pràcticament totes a Anvers— de Girolamo Vida, Sèneca, Eutropi, Josep Flavi, Alciato, G Rouille, Lluís Vives i, en especial, Erasme, i també el catecisme publicat per ordre de l’emperador Ferran Fou obertament hostil a les doctrines luteranes…
,
filibuster
Història
Nom donat al qui treballava per l’emancipació de les colònies castellanes d’Amèrica, sobretot de Cuba, al s XIX.
Ponç de Perellós
Història
Fill de Francesc de Perellós.
El seu germà Ramon li donà el lloc de Montner en penyora per la llegítima paterna 1378 posseí l’alqueria Blanca a Bunyola Mallorca Occidental, heretada d’Arnau de Puigdorfila Majordom de Joan I, fou enviat a França, on havia passat ja molt de temps 1391 Adquirí de la reina, essent infanta, les rendes sobre la peixateria de Perpinyà 1381 Fou tutor de les filles del seu oncle Ramon de Perellós 1393 i el rei li vengué la jurisdicció de Glorianes, Rigardà, etc Com a camarlenc de la reina Violant, s’ocupà dels afers d’ella a Daroca i a Calataiud 1398 Ella li vengué els llocs de Llauró i Tresserra…
Corral de l’Olivera
Teatre
Teatre de la ciutat de València, actiu als segles XVI, XVII i XVIII.
Depenia de l’Hospital General de València, que l’adquirí 1583 i l’obrí al públic 1584 El 1618 fou reformat i convertit en un local luxós, sovint anomenat Casa de les Farses de l’Olivera Malgrat els intents contraris de les autoritats castellanes civils i religioses Felip IV el 1650 el jesuïta Ignacio Camargo el 1689, el teatre, conegut també al segle XVIII per Casa de les Comèdies , continuà existint i fou novament reformat 1715 per Josep Padilla, seguint un projecte de Tomàs Vicent Tosca L’arquebisbe Andrés Mayoral s’esforçà a suprimir-lo, intentant-ne primer l’adquisició 1741 i aprofitant…
Abū Ǧa‘far Aḥmad al-Muqtadir
Història
Rei de la taifa de Saragossa (1046-81), fill de Sulaymān, dels Banū Hūd.
El seu regnat es caracteritzà pel desig d’expansió territorial S'emparà de la petita taifa de Tortosa 1059 Després fou atacat a ponent per Ferran I de Lleó i més tard per Sanç II de Castella, i hagué de pagar-los paries, tot i que intentà de desentendre-se'n 1069 i 1065 Ajudat per Rodrigo Díaz, el futur Cid, i tropes castellanes, vencé Ramir I d’Aragó a Graus 1063 Recuperà Barbastre, defensat per Ermengol III d’Urgell, el qual morí en la lluita 1065 Les desavinences amb el seu germà Yūsuf al-Mudaffar, senyor de Lleida, el portaren a lluitar contra Muǧahid, rei de Dénia i de les Balears, a qui…
Poesies catalanes de Víctor Balaguer
Literatura catalana
Títol del darrer dels reculls de poesies de VíctorBalaguer, publicat, en dos volums, entre el 1891 i el 1892.
Desenvolupament enciclopèdic Balaguer, tot i que començà la carrerapoètica en llengua castellana Flores del alma , 1848 Junto al hogar , volum II, 1852, i que, cap al final de la seva vida, tornà a escriure-hi, si bé de manera esporàdica i complementària, realitzà el gros de la seva obra en llengua catalana i, per extensió i en un moment determinat, en llengua provençal Els primers poemes catalans els publicà en plena repressió del Bienni Progressista, i, en el fons, com un acte, alhora, de replegament i d’afirmació, el 1857 Un any després, n’aplegà, amb el títol de “Lo Trobador de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina