Resultats de la cerca
Es mostren 2978 resultats
Lluçà
Genealogia
Llinatge de magnats feudals senyors dels termes dels castells de Lluçà i Merlès des de la fi del segle X.
Pel castell de Lluçà eren feudataris del casal de Barcelona, i pel de Merlès, dels comtes de Besalú, com a senyors de part del Berguedà El primer membre sembla ésser un Eissó de Lluçà 977 la genealogia es pot seguir des de Sunifred I de Lluçà mort el 988, casat amb Eugúncia el seu fill Guisad I de Lluçà mort el 1006 —germà de Guisla de Lluçà , muller de Bernat I, vescomte de Conflent—, casat amb Oda de Besora, inicià una època d’enaltiment del llinatge, que continuà Sunifred II de Lluçà mort vers el 1063, casat amb Ermessenda de Balsareny, i arribà al zenit amb el fill Berenguer de Lluçà…
castral
Relatiu o pertanyent als castells.
casteller | castellera
Colla castellera dels Capgrossos de Mataró
© Xevi Varela
Gaufred Bastons
Història
Cavaller que posseïa en feu els castells de Púbol i de Cervià.
Els comtes Ramon Berenguer I i Almodis de Barcelona els hi compraren el 1065 per una forta suma Bastons els jurà fidelitat i es comprometé a mantenir-hi vint cavallers Partidari de Ramon Berenguer II, aquest el cedí en ostatge 1080, ensems amb altres prohoms, al seu germà Berenguer Ramon II el Fratricida
castell de Sant Pere
Castell
Un dels castells de Fenollet
(Fenolleda), identificable amb l’antic castell de Fenollet.
la Gironella
Història
Un dels castells de la ciutat de Balaguer (Noguera) durant l’època musulmana.
baronia d’Antillón
Història
Feu que comprenia els castells i viles d’Antillón, Ponzano, Lascellas i Abiego.
Al segle XIII, pertanyia a Vallés de Bergua, el qual adoptà el cognom d’Antillón Una neta seva, Blanca de Antillón, fou amistançada de Jaume I de Catalunya-Aragó L’hereva de la baronia, Constanza de Antillón, hereva també del comte d’Urgell, es casà amb Gombau d’Entença, i llur filla Teresa aportà aquests feus al seu marit, l’infant Alfons, futur rei de Catalunya-Aragó En ésser confiscats tots els béns del darrer comte d’Urgell per Ferran I, aquest monarca concedí la baronia d’Antillón a Berenguer de Bardaixí i López de Sesé, baró de La Almolda, justícia d’Aragó i un dels…
fonèvol
Història
Militar
Màquina de guerra usada en els setges de ciutats emmurallades i de castells.
Consistia en una biga giratòria en un cap hom posava el projectil, que era llançat amb empenta per l’acció d’un contrapès més gros lligat a l’altre cap Fou usat des de l’antigor fins a l’aparició de la pólvora en l’artilleria
Galceran de Pinós
Sant Esteve i sant Genís rescatant Galceran de Pinós i el seu company de presó, en una taula del retaule de Sant Esteve, de Pau i Rafael Vergós
© Fototeca.cat
Història
Noble, senyor de Pinós (Galceran II de Pinós), Vallmanya, l’Espà, Gósol, Saldes i Quer Foradat, pels quals prestà jurament de fidelitat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona i Cerdanya (1117-31), dominis als quals afegí, per concessió de Ramon Berenguer IV (1134), els castells de Sant Martí de Tous, Queralt i Miralles, els quals, però, no romangueren dins els dominis familiars.
Figurà sovint en el seguici d’ambdós comtes i fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III 1130 El 1141 fou un dels signants del pacte de Carrión entre Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella Ell, o potser el seu fill, representà el comte en un plet que aquest tenia amb Pere de Puigverd pels castells de Piera i Prenafeta el 1157 Sembla que ha d’ésser ell el protagonista de la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles , segons la qual Galceran de Pinós, com a almirall de la flota catalana, prengué part en la conquesta d’Almeria 1147 i hi caigué presoner Els sarraïns demanaren…