Resultats de la cerca

A la mort 1424/25 del seu fill, Alfons de Gandia i d’Arenós Alfons II de Gandia, passà a la corona Alfons IV l’atorgà de nou al seu germà l’infant Joan, rei de Navarra, el qual el cedí 1431 al seu preceptor Diego Gómez de Sandoval y Rojas mort el 1454, qui el passà al seu fill Fernando mort el 1474, i aquest al seu fill Diego, moment en que fou erigit el marquesat de Dénia

Per aquesta finalitat cedí la ciutat d’Oriola, el 1715, 25 000 tafulles, la vila de Guardamar, el 1720, 13 000, i Felip V, el 1725, les 222 ha que constituïren La Majada Vieja El 1729 els possibles beneficis foren cedits a la diòcesi de Cartagena Els colons, que procedien en gran part del regne de Múrcia, formaren les tres poblacions de Dolores, que n'era el centre, Sant Fulgenci i Sant Felip Neri, declarades viles el 1732

Extrem, ingressà al primer equip del Centre d’Esports l’Hospitalet la temporada 1961-62 i, al gener del 1963, fitxà pel Real Madrid, que el cedí fins a l’acabament d’aquella temporada al Plus Ultra i, seguidament, al Màlaga 1963-64, el Múrcia 1964-65 i el Mallorca 1965-66 La temporada 1966-67 passà a la plantilla del primer equip madridista Posteriorment fitxà pel Calvo Sotelo 1967-71 i l’Elx 1971-72

Fill i hereu del burggravi Frederic V Fou l’iniciador de la grandesa dels Hohenzollern i reuní per herència o compra les senyories de Bayreuth Ansbach i Culmbach El 1396 salvà la vida del rei Segimon I d’Hongria, elector de Brandenburg, a la batalla de Nikòpolis Fou partidari de l’elecció d’aquest com a rei de Germània, el qual, en premi, el nomenà governador de Brandenburg, 1411-15 i el 1417 li cedí l’electorat i marcgraviat

Filla i hereva d’Arnau de Caboet mort el 1170, el qual la deixà sota la protecció del bisbe d’Urgell Aquest li concertà matrimoni amb Bertran de Tarascó, i la dotà 1180 amb les tres valls, de les quals es reservà la sobirania Vídua, es tornà a casar amb Arnau, vescomte de Castellbò mort Bernat, fill del seu primer matrimoni, cedí al vescomte els drets sobre les valls d’Andorra, Caboet i Sant Joan 1199

Castell termenat situat al comtat d’Urgell, d’una extensió de poc més de 3 km 2 estesos a l’esquerra del Llobregós, entre els termes de Biosca, Talteüll, Palou, Torà i l’Aguda Organitzat al primer quart del segle XI, el domini dels Cervera s’hi afermà en la dotzena centúria, formant un conjunt amb els espais limítrofs per l’est fins el 1233, que Ponç de Cervera cedí tots els drets sobre Solibernat al cenobi de Montserrat

Els comtes Ramon V de Pallars Jussà i Artau I de Pallars Sobirà es disputaren la possessió del lloc a la segona meitat del segle XI Sembla que el comte Artau s’apoderà de Perabruna i va aixecar-hi una fortalesa Finalment, el castell restà dins dels dominis dels comtes de Pallars Sobirà El 1194, Ramon n’era senyor, el qual amb la seva muller Bergueta el cedí al seu fill Berenguer i a la seva muller

Situació Les restes d’aquest castell es troben al cim de Puigarbessós, situat en l’aiguabarreig de la riera de Vilada i el riu Llobregat, molt a prop de la Baells Les restes estan situades en una canal lateral i estan orientades vers el costat de migjorn Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 08,2 — y 64,0 31 TDG 082640 L’accés a les restes del castell és extremadament difícil S’hi pot arribar des de l’església de Sant Quirze de Pedret, remuntant la vall del Llobregat a l’alçada de la presa de l’…

Fundat per Pedro García Munera, tenia un tiratge amb una mitjana de tres a quatre mil exemplars i entre 16 i 32 pàgines En foren directors Francesc Anglada i Anglada, Àngel Vilches i Criado, Joan Josep Pérez i Benlloch i Francesc Rodríguez i Martín El 1971 l’empresa cedí la seva titularitat als seus 45 treballadors en règim de cooperativa, però aquesta cessió no fou aprovada pel ministeri d’informació i turisme El 25 de juliol de 1972 deixà de publicar-se

Es formà al costat del seu pare, i després recorregué diverses ciutats dels Països Baixos i d’Alemanya, i s’establí definitivament a Nuremberg, on, a partir del 1473, dirigí el taller que li cedí en morir HPleydenwurff La nova empresa gaudí d’un gran prestigi i formà nombrosos deixebles, entre els quals el jove Dürer 1486 De la seva producció cal esmentar el Retaule major de l’església de Zwickau 1476, el de Feuchtwangen 1484 i el de Schabach 1508