Situació
Les restes d’aquest castell es troben al cim de Puigarbessós, situat en l’aiguabarreig de la riera de Vilada i el riu Llobregat, molt a prop de la Baells. Les restes estan situades en una canal lateral i estan orientades vers el costat de migjorn. Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781: x 08,2 — y 64,0 (31 TDG 082640).
L’accés a les restes del castell és extremadament difícil. S’hi pot arribar des de l’església de Sant Quirze de Pedret, remuntant la vall del Llobregat; a l’alçada de la presa de l’embassament de la Baells cal prendre una canal a mà dreta que, després d’una penosa hora d’ascensió ens portarà fins a les escasses ruïnes del castell.
Història
Pocs i tardans són els documents en els quals apareix esmentat el castell de Puigarbessós, tot i que la seva importància devia ser molt gran ja que d’una manera molt estratègica domina tota la vall del Llobregat.
El document més antic que parla del lloc data de l’època de Ramon Berenguer IV (segle XII), quan després de la conquesta de Tortosa i en agraïment per l’ajuda rebuda, el comte cedí a Hug de Peguera, el lloc de Puigarbessós i d’altres del Berguedà com a feu.
Anys més tard, el dia 21 de juny de 1309, el castell de Puigarbessós, juntament amb d’altres del Berguedà, fou objecte d’una permuta entre Sibil·la, comtessa de Pallars i senyora de Berga i el rei Jaume II. Per raó d’aquesta permuta el rei cedí a la comtessa, entre altres, la vila i el castell de Tamarit, la vila de l’Arboç i el castell de Gelida, i Sibil·la cedí al rei gairebé tots els castells que tenia al Berguedà, entre els quals trobem el que ens ocupa: “castrum meum et villam meam de Berga... castrum meum vocatum de Monteclaro, et castrum meum de Casserres et castrum meum de Merola, et castrum de Puigarbessos...”.
Aquestes són les úniques referències històriques que ens han pervingut.
Castell
Les escasses restes que es conserven de l’encimbellat castell de Puigarbessós es troben escampades entre una densa vegetació que impedeix de veure quina devia ésser l’estructura del castell.
De l’antiga edificació només es conserven llenços de murs sense cap cohesió ni estructura.
El més important d’aquests trossos de mur és una paret d’uns 8 m de llargada per 5 d’alçada, construïda amb carreus de mides molt diverses, en la qual en destaquen alguns de grans dimensions.
En aquest mur s’obren quatre espitlleres.
Tot fa pensar que aquesta construcció constituïa una part del sistema defensiu del castell juntament amb altres fragments de murs que l’envolten.
Bibliografia
- Jacint Vilardaga: Historia de Berga, Barcelona 1890. pàgs. 151 i ss
- M. Dolors Santandreu Soler: Els castells del Berguedà en un document de 1309, “Revista del Centre d’Estudis Berguedans”, núm. 1. Berga 1982, pàgs. 101-118. (mdss)