Resultats de la cerca
Es mostren 755 resultats
François Jacob
Biologia
Medicina
Metge i biòleg francès.
Mentre cursava medicina, esclatà la Segona Guerra Mundial El 1940 fugí a Anglaterra, on s’uní a De Gaulle, i com a metge militar, als aliats al Nord d’Àfrica i a França Fou ferit greument, i després de la guerra obtingué la Creu de la Guerra i la Creu de l’Alliberament pels seus serveis en combat El 1947 acabà els estudis de medicina, però les ferides de guerra l’obligaren a decantar-se per la recerca El 1950 s’incorporà a l’Institut Pasteur i el 1954 es doctorà per la Sorbona A l’Institut Pasteur, on el 1956 fou nomenat director de laboratori i el 1960 cap del departament de genètica…
creixement
Biologia
Increment de la mida o del nombre de cèl·lules, organismes o poblacions.
El creixement és una característica essencial dels éssers vius, bé que els virus únicament creixen en nombre, però no pas en mida El creixement dels organismes vius és degut al metabolisme assimilació de materials del món exterior, la qual cosa el diferencia d’altres tipus de creixements, com el dels cristalls formats d’una dissolució saturada, el de les estalactites o el dels núvols El creixement de les poblacions no és continu En general, és lent al principi, després s’accelera i finalment s’estabilitza La rapidesa del creixement és representada comunament per una corba de creixement, que…
antioncogèn
Biologia
Gen supressor de tumors.
La funció normal dels antioncogens acostuma a estar relacionada amb el control de la proliferació i/o el creixement cellular, per la qual cosa s’assumeix que en la seva forma silvestre, no mutada, redueixen la probabilitat que una cèllula d’un organisme multicellular es converteixi en tumoral
granulopoesi
Medicina
Formació dels granulòcits.
Com totes les cèllules sanguínies, es formen a la medulla òssia a partir de cèllules progenitores pluripotencials o cèllules mare Sota la influència de diversos factors hematopoètics, les cèllules mare, potencialment precursores de qualsevol cèllula sanguínia, proliferen cap a cèllules progenitores cada cop més compromeses en una línia cellular
fungistàtic
Farmàcia
Dit del producte que impedeix el desenvolupament dels fongs interferint al procés de llur reproducció.
A diferència dels fungicides, els fungistàtics no maten la cèllula, però en impedir la divisió cellular la colònia acaba morint En la majoria dels casos els conceptes de fungicida i fungistàtic depenen de la concentració fungistàtic si és a baixa concentració i fungicida si és a concentració elevada
Walther Flemming
Metge alemany.
Estudià en diferents universitats alemanyes, treballà com a professor i es dedicà a l’estudi de la cèllula, on aplicà per primera vegada el microscopi Estudià, amb Strasburger, els processos de la divisió de la cèllula mitosi Introduí diferents termes en la nomenclatura cellular i descobrí el centrosoma 1876
Els estudis cromosòmics
Genètica
Són denominats estudis cromosòmics els procediments per a la determinació de les característiques cromosòmiques d’un subjecte Hi ha diferents procediments que permeten un estudi cromosòmic més o menys detallat, però tots es basen en l’obtenció d’una mostra de cèllules de l’individu objecte d’estudi, una preparació especial d’aquestes cèllules en què s’apliquen colorants que tenyeixen els cromosomes, i la visualització amb el microscopi Pràcticament qualsevol cèllula, de qualsevol teixit, que tingui nucli serveix per a realitzar un estudi cromosòmic Per la facilitat d’obtenció, hom sol emprar…
carnosina
Química
Dipèptid de β-alanina i L-histidina que es troba principalment als músculs i al cervell.
Té propietats antioxidants com ara eliminar les espècies d’oxigen reactiu ROS i les espècies de nitrogen reactiu RNS, i la seva capacitat de reaccionar amb aldehids insaturats en alfa i beta formats a partir de la peroxidació dels àcids grassos de la membrana cellular També podria actuar al cervell com a neurotransmissor
producció d’energia
Biologia
Mètodes segons els quals els éssers vius obtenen l’energia química necessària per a dur a terme les funcions vitals i les reaccions intracel·lulars que esmercen energia.
Els éssers vius produeixen energia tot oxidant les substàncies orgàniques, sobretot els glúcids, mitjançant la respiració L’energia produïda és emmagatzemada en forma de substàncies, com ara l’ATP i la fosfocreatina, i és alliberada en forma de moviment treball muscular, divisió cellular, de calor animals homeoterms, de llum bioluminescència o d’electricitat bioelectricitat
càpsula
Biologia
Coberta o membrana que protegeix diferents estructures delicades en molts organismes.
Així, molts bacteris tenen una càpsula mucilaginosa que envolta tota la superfície exterior de la paret cellular i els serveix de protecció els radiolaris i altres organismes unicellulars tenen una càpsula central endoplasmàtica que envolta el nucli diverses algues, especialment les cianofícies, tenen unes càpsules semblants a les bacterianes, sovint formades per diversos estrats etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina