Resultats de la cerca
Es mostren 492 resultats
lípid
Bioquímica
Nom genèric de les substàncies constituïdes per un àcid alifàtic de cadena mitjana i nombre parell d’àtoms de carboni (de 4 a 30 àtoms), lligat per un enllaç èster, de vegades amida o èter, amb composts que tenen una funció alcohol o més (esfingosina, alcohols grassos superiors, etc).
Els lípids poden tenir també uns altres constituents en llur molècula, com ara àcids fosfòrics, àcid sulfúric, bases nitrogenades i sucres La presència de llargues cadenes hidrocarbonades en la molècula dels lípids els confereix la propietat d’ésser insolubles en aigua i solubles en solvents orgànics apolars Hom anomena lípids simples els que només contenen carboni, oxigen i hidrogen, i comprenen els triglicèrids, anomenats greixos greix o olis oli segons que siguin sòlids o líquids, les ceres cera i els èsters dels esterols esterol dins aquest darrer grup, un dels esterols més…
Jorge Edwards
Literatura
Escriptor xilè.
Periodista i diplomàtic, fou secretari de Pablo Neruda a París i participà en el govern de Salvador Allende El 1973 s’exilià a Barcelona, on treballà a l’Editorial Seix i Barral, i es dedicà a la literatura i al periodisme El 1978 tornà a Xile, on fou un dels fundadors, i posteriorment, president del Comité de Defensa de la Libertad de Expresión El 1988 participà en la fundació del moviment polític Independientes por el Consenso Democrático Fou ambaixador a la UNESCO 1994-96 i a París 2010 L’any 2010 li fou concedida la nacionalitat espanyola És autor dels llibres de contes El patio 1952,…
encerar
Tecnologia
Recobrir d’una capa de cera les superfícies d’un parquet, d’un moble, d’un calaix, etc.
encàustica
Pintura
Tècnica pictòrica consistent a treballar els colors amb cera blanca com a vehicle, en fred o escalfant-la.
Una gran part de la pintura clàssica grega fou feta amb aquesta tècnica, amb taules de fusta com a suport Els exemples més ben coneguts, però, són els retrats funeraris de les mòmies d’època romana del Faium
paper parafinat
Tecnologia
Química
Paper impregnat de cera o parafina que hom empra, principalment, com a aïllant elèctric i de la humitat.
caramell
Regalim de seu, cera, etc., que es pren al llarg d’una candela, una bugia, una atxa, etc.
Benín
Geografia històrica
Antic regne situat a l’oest del delta del Níger, a l’actual Nigèria.
Els seus creadors foren els binis, amb influències del poble ioruba Assolí una avançada civilització de caràcter urbà sota l’autoritat d’un rei sagrat, l' oba Aquest regne fou descobert el 1485 pels portuguesos, i els quatre segles següents reeixí a conservar la independència, tot i tenir relacions constants amb els europeus, que hi anaven a cercar esclaus i a proveir-se de vori, pebre i oli de palma Durant l’època d’apogeu de la ciutat estat ss XIII-XVII, sorgí el cèlebre art de Benín Arruïnat al s XVIII per les guerres constants, provocades amb vista a capturar els esclaus que els marxants…
botiga
Economia
Establiment mercantil per a la venda directa a la menuda.
Sol tenir un caràcter personal o familiar Antigament la botiga, com a unitat mercantil parada o oberta al públic, es contraposava al magatzem del mercader a l’engròs En sentit estricte, era botiga l’establiment dedicat a la venda de teixits de llana, de seda, teles botiguer, però en un sentit més ampli també el dedicat a la venda de drogues, cera, etc, i, especialment, de comestibles i merceria Com encara actualment, les botigues podien constituir negocis de volum molt diferent, des d’aquelles formades per una simple taula o taulell, fins a les que utilitzaven normalment les…
Santa Maria de Vilarnau (Sant Sadurní d’Anoia)
Art romànic
Els orígens d’aquesta església es troben al final del segle XII L’any 1196 s’autoritzà la construcció de la capella de Santa Maria de Vilarnau que tingué el patrocini d’Arnau de Çableda i Anglesa, la seva muller, senyors del lloc Aquest matrimoni cedí a l’altar i la capella de Santa Maria una sèrie de cases que eren de la casa forta de Vilarnau, prop de la porta forana, tres quarteres de vinya, el mas de Calevines , la meitat del delme de tot el terme de Vilarnau i dels molins de Vilarnau, un farraginal, un hort i d’altres drets i terres S’establí també que un sacerdot residís a la casa de…
Castell d’Hostafrancs (els Plans de Sió)
Art romànic
Hi ha referències del terme d’Hostafrancs des del 1063 Aquest castell és un dels més ben documentats del sector i apareix esmentat per primera vegada com a tal el 1073, any en què el bisbe Guillem d’Urgell i la canònica de Santa Maria de la Seu cediren als habitants de Torrefeta la quadra del mateix nom Entre les afrontacions de Torrefeta hom anomena, a ponent, els castells d’Hostafrancs i Concabella Des d’un bon principi el castell d’Hostafrancs va pertànyer al bisbe i al capítol d’Urgell, tot i que no és consignat en la relació de castells del terme de Guissona inclosa dins l’acta de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina