Santa Maria de Vilarnau (Sant Sadurní d’Anoia)

Els orígens d’aquesta església es troben al final del segle XII. L’any 1196 s’autoritzà la construcció de la capella de Santa Maria de Vilarnau que tingué el patrocini d’Arnau de Çableda i Anglesa, la seva muller, senyors del lloc. Aquest matrimoni cedí a l’altar i la capella de Santa Maria una sèrie de cases que eren de la casa forta de Vilarnau, prop de la porta forana, tres quarteres de vinya, el mas de Calevines, la meitat del delme de tot el terme de Vilarnau i dels molins de Vilarnau, un farraginal, un hort i d’altres drets i terres. S’establí també que un sacerdot residís a la casa de Vilarnau amb l’obligació de dir missa per l’ànima dels fundadors de la capella i dels seus familiars. Cada any el prevere de Santa Maria de Vilarnau només estava obligat a satisfer al bisbe de Barcelona una lliura de cera.

Dit document dona a entendre l’existència d’un petit nucli de població anomenat Vilarnau, anterior a aquesta data. Sabem que el 1410 es creà a favor del benefici de Santa Maria de Vilarnau un censal, segons el testament del propietari del lloc, Arnau de Vilarnau. Un document del 1419 comprèn un rebut de 7 000 sous que fan referència al benefici de Vilarnau. El 1508 la capella es trobava ja en ruïnes. Tot i que es reedificà, torna a constar com a ruïnosa el 1791.

Les restes del que fou la capella i la domus de Vilarnau es troben davant de Can Codorniu, a l’altra banda del riu Anoia, al paratge conegut per Molí del Racó.