Resultats de la cerca
Es mostren 1119 resultats
Homenots
Sèrie de més de cinquanta semblances publicades per Josep Pla entre el 1958 i el 1962 (Editorial Selecta) i, en 1969-74, dins les obres completes definitives (Editorial Destino).
Són retrats literaris in extenso , amb materials biogràfics i de l’època Tenen una mitjana de quaranta planes impreses i un to no acadèmic, viu i anecdòtic Els millors són els que ha conegut molt directament d’altres, de valor desigual, es basen en una enquesta Hi ha escriptors, polítics, artistes, científics, personatges pintorescs o d’abast local, des de Xènius, Carner, Maillol i Fuster a Coromines, Blasco i Ibáñez, Nin o Coll i Rigau El mot homenot per a Pla equival a figura de relleu
Pere Lavega Burgués
Esport general
Doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació i llicenciat en Educació Física.
Director del postgrau sobre jocs i esports tradicionals de l’INEFC de Lleida És autor d’un bon nombre de recerques, articles científics i tècnics en obres collectives, llibres i revistes i ha estat comissari i documentalista d’exposicions sobre jocs tradicionals És membre fundador de l’Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals i de l’Associació Internacional de Jocs i Esports Tradicionals Ha publicat, entre d’altres, Jocs i esports tradicionals a Catalunya 2010, amb altres autors i Juegos tradicionales y sociedad en Europa 2006
Göttingen
Ciutat
Ciutat del land de la Baixa Saxònia, Alemanya.
Situada al peu de la Selva de Göttingen i a l’oest d’aquesta, és emplaçada a la vora del curs superior del Leine i és travessada pel Leinekanal La universitat Georg-August-Universität zu Göttingen, fundada el 1737, fou en un altre temps la més freqüentada d’Alemanya La ciutat, situada a la part central de la important via comercial Hamburg-Basilea, ha tingut un cert desenvolupament comercial i industrial Té manufactures d’instruments òptics, científics i de precisió, amb plantes transferides de la RD Alemanya Fou capital del principat del mateix nom
llengua d’especialitat
Lingüística i sociolingüística
Subsistema de la llengua que s’ocupa de llenguatges per a propòsits específics, propis d’un camp o àmbit particular.
Aquesta denominació s’utilitza per a fer referència als recursos lingüístics orals i escrits textuals, sintàctics, lèxics i morfològics i els no lingüístics símbols, fórmules, noms científics usats en àmbits professionals concrets Aquests recursos s’emmarquen fonamentalment en el context d’ensenyament i aprenentatge de llengües en una situació d’ús concreta Aquests llenguatges s’imparteixen en forma de cursos en llengües estrangeres i en la llengua pròpia En són exemples els cursos de llenguatge mèdic o econòmic, els cursos de negocis, de turisme o d’administració d’empreses
Maria del Carme Queralt Tomàs
Esport general
Antropologia
Antropòloga.
Conservadora d’etnologia del Museu Comarcal del Montsià, formà part del Consell Assessor de Cultura Popular 1993-2005 i de la Comissió Científica Assessora d’Etnologia 1994-2000 del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Des del 1998 s’encarrega de la coordinació pedagògica de l’escola d’estiu de jocs tradicionals FestCat, a Horta de Sant Joan És autora de recerques, llibres i articles científics i tècnics, i també comissària, documentalista d’exposicions i coordinadora de jornades i congressos sobre patrimoni popular i sobre jocs tradicionals a les terres de l’Ebre
El Parlament Europeu aprova la directiva de drets d’autors
Per 348 vots a favor, 274 en contra i 36 abstencions els diputats del Parlament Europeu aproven la nova directiva del copyright , per la qual les plataformes d’internet es converteixen en corresponsables del que publiquen els ususaris YouTube, Instagram, Facebook i altres podran aplicar filtres preventius que bloquegin els continguts que considerin susceptibles de vulnerar els drets d'algun autor Nombrosos científics i activistes a favor de la llibertat d'expressió consideren que la llei afavoreix la censura prèvia dels continguts La directiva resta pendent de l'aprovació del…
Nova definició del quilo
Els científics reunits a Versalles en la 26a Conferència General de Pesos i Mesures aproven per majoria una nova definició del quilogram, que fins ara tenia com a referència el lingot de platí anomenat “Le Grand K”, conservat a Sèvres, prop de París, des del 1889 A partir d’aleshores s’ha deteriorat i resulta poc útil per als actuals mesuraments d’alta precisió El nou sistema aprovat es basa en la propietat dels electroimants que relaciona el pes amb el corrent elèctric, invariable amb el pas del temps
Centre National de la Recherche Scientifique
Institució pública creada el 1939, dependent del ministeri francès responsable de la recerca científica; s’encarrega de desenvolupar, orientar, coordinar i subvencionar investigacions científiques de tot tipus i de reunir informació sobre la situació científica.
Comprèn també l’INAG Institut National d’Astronomie et de Géophysique i l’IN 2 P 3 Institut National de Physique Nucléaire et de Physique des Particules Primer organisme francès de recerca, comprèn tots els àmbits científics seccions de física nuclear i de les partícules, matemàtica i física, física per a enginyers, química, ciències de la terra i de l’espai, ciències de la vida, ciències socials i humanitats, i diversos centres de documentació i de càlcul, i controla més de 1500 laboratoris i centres d’investigació El nombre d’investigadors és d’uns 10000
Tomàs Escriche i Mieg
Construcció i obres públiques
Inventor.
Estudià a Madrid Fou catedràtic 1891-1916 de l’institut de segon ensenyament de Barcelona, que dirigí des del 1913 Inventà diversos aparells científics, com el que duu el seu nom, destinat a demostrar els principis a què obeeix la sortida de líquids Projectà un parc geogràfic per a Barcelona Exposició d’Indústries Elèctriques de l’any 1917 Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències de Madrid Deixà diverses obres de didàctica de la llengua francesa, tractats de física i química, etc
René Jules Dubos
Patologia humana
Bacteriòleg i patòleg francès.
Establert als EUA, es naturalitzà nord-americà el 1938 fou professor a la Rockefeller University for Medical Research i a la Universitat de Harvard, entre d’altres Guardonat amb molts premis científics, estudià la immunitat adquirida, els antibiòtics, la tuberculosi, i les formes cristallines de virus que destrueixen gèrmens grampositius, entre altres camps Interessat pels problemes ambientals, esdevingué un teòric de l’ecologisme Publicà entre d’altres Louis Pasteur 1950, Man and Society 1952, Man, Medicine and Environment 1968, Only One Earth 1972, amb B Ward i The Wooing of…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina